La situaci¨® ¨¦s greu, per¨° no ¨¦s seriosa

Un genial guionista itali¨¤, Ennio Flaiano, en ser preguntat en una ocasi¨® fa d¨¨cades per la situaci¨® pol¨ªtica italiana, va respondre: ¡°La situaci¨® ¨¦s greu, per¨° no ¨¦s seriosa¡±. Despr¨¦s de veure Junqueras sanglotar fa uns dies a Catalunya R¨¤dio, el motto de Flaiano sembla que es pot aplicar sense p¨¨rdua de significat a la situaci¨® pol¨ªtica de Catalunya. No sembla que existeixin grans objeccions contra el fet que les persones expressin els seus sentiments en p¨²blic, ja siguin d'euf¨°ria, de debilitat o de desesperaci¨®. No crec que aquests sanglots siguin gaire importants. El que realment ¨¦s rellevant d'aquesta entrevista ¨¦s que per primera vegada a Junqueras li va tocar fer campanya.

Fins ara la campanya l'hi havien fet els altres: el PP, amb la seva habilitat innata per ridiculitzar fins a la n¨¤usea la idea d'un Estat que admeti diferents sensibilitats o CiU amb el seu martiri irracional. Fins ara, Junqueras nom¨¦s havia d'estar callat per anar sumant adeptes a la causa. Aix¨° s'acaba quan Mas admet que la consulta del 9-N no pot ser realitzada en els termes en els quals es va preveure inicialment. A Junqueras li toca prendre la iniciativa. Si fins ara els altres movien l'arbre mentre ell recollia els fruits, ara li toca a ell moure l'arbre i, alhora, recollir els fruits. A saber, li toca estar en dos llocs alhora.

Nom¨¦s els pol¨ªtics brillants semblen ser capa?os de satisfer aquesta forma d'ubiq¨¹itat. Si un escolta l'entrevista de l'altre dia, la impressi¨® que perdura ¨¦s que Junqueras est¨¤ molt lluny de ser ubic (tamb¨¦ Mas, per¨° per raons exactament inverses, ja que fa dos anys que mou l'arbre i deixa que siguin els altres els que en recullen els fruits).

El que amb alta probabilitat ser¨¤ el proper president de la Generalitat no sembla saber com armar el seu projecte

Per aix¨°, i no pels sanglots, ¨¦s rellevant l'entrevista de l'altre dia a Catalunya R¨¤dio. Aquesta entrevista constitu?a una de les primeres oportunitats en qu¨¨ Junqueras podia i havia de ser propositiu. Podia i havia de comen?ar a delinear el seu projecte, ja que aquest, per primera vegada en els ¨²ltims anys, deixava de ser alimentat pels altres. I Junqueras, per a inquietud de tots els catalans i catalanes, no va dir substancialment res. Va repetir fins a la sacietat que l'¨²nica cosa important ¨¦s que la independ¨¨ncia ¨¦s necess¨¤ria, que ¨¦s urgent, que la gent no pot esperar m¨¦s.

La periodista li preguntava repetidament la manera a trav¨¦s de la qual es podia aconseguir aquest objectiu necessari i urgent, si estava pensant en una llista unit¨¤ria o no o qu¨¨ requeria el cam¨ª cap a aquest objectiu. Junqueras no responia res i insistia que l'important no era el com sin¨® el qu¨¨. ?s a dir, la independ¨¨ncia. El problema ¨¦s que sense un com, aquest qu¨¨ ¨¦s un objecte abstracte que no es realitza al m¨®n i que per tant no pot ajudar tota aquesta gent necessitada. Cap al final de l'entrevista, Junqueras va comen?ar a sanglotar quan la periodista li va inquirir per en¨¨sima vegada sobre com i amb qui. A Junqueras li va fallar la veu en demanar que es ¡°deixi de perdre temps... i s'aconsegueixi l'objectiu final". Ni una sola paraula sobre quines s¨®n les conseq¨¹¨¨ncies reals d'una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia. Ni una sola paraula sobre amb qui ¡ªi contra qui¡ª estarien disposats a fer la declaraci¨® unilateral d'ndepend¨¨ncia. Ni una sola paraula sobre quina majoria seria necess¨¤ria per fer la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia.

Amb l'entrevista de Junqueras, l'independentisme recula diversos anys, i torna a ser aquest lloc intangible, impalpable i necess¨¤riament id¨ªl¡¤lic que va ser fins fa nom¨¦s un parell d'anys. Quan en pol¨ªtica els procediments passen a ocupar un lloc secundari, els objectius ¨²ltims ¡ªla realitzaci¨® dels quals penja d'aquests procediments¡ª adquireixen un estatus abstracte, pr¨¤cticament fictici.

L'escenari que deixa l'entrevista ¨¦s greu, per¨° no ¨¦s seri¨®s. El que amb alta probabilitat ser¨¤ el proper president de la Generalitat no sembla saber com armar el seu projecte. Aix¨° no seria tan greu si el seu projecte fos un projecte menys ambici¨®s. Per¨°, donada la magnitud del repte, que qui el lidera o el liderar¨¤ no s¨¤piga com implementar-lo i que la seva gran estrat¨¨gia consisteixi a ¡°deixar de perdre temps¡± deixa una inquietant sensaci¨® d'horror vacui.

(Un corol¡¤lari possible al que he sostingut en aquestes l¨ªnies ¨¦s particularment conspirador i no estic disposat a subscriure'l: que Junqueras, at¨¨s que sabia per endavant que no diria res de res en l'entrevista, provoqu¨¦s, de forma deliberada, aquests sanglots perqu¨¨ tothom parl¨¦s d'aquests sanglots i no de la vacu?tat del seu discurs. Crec honestament que aquest no ¨¦s el cas. Junqueras em sembla un bon home, sincer en les idees que defensa, educat en la dial¨¨ctica i comprom¨¨s amb els seus. ?s precisament per aix¨° que crec que els seus sanglots eren tan genu?ns com la vacu?tat del seu discurs).

Pau Luque ¨¦s investigador a l'Institut d'Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic.