¡°He trobat una nova llum a l¡¯escenari¡±

Quan al final de la representaci¨® al Teatre Romea s'apaguen els focus i es fa la foscor a l'escenari hi ha una persona que se sent com a casa. Rosa Novell (Barcelona, 1953), que s'ha quedat cega a causa d'un c¨¤ncer, actua cada nit a L¡¯¨²ltima trobada, de Christopher Hampton, adaptaci¨® teatral de la novel¡¤la de S¨¢ndor M¨¢rai que dirigeix Abel Folk. Quan entren els espectadors, l'actriu ja ¨¦s a escena mentre ella i Folk, que tamb¨¦ actua, ultimen els preparatius de vestuari i maquillatge a la vista del p¨²blic. Novell demana que desconnectin els tel¨¨fons m¨°bils i fa broma sobre aquest tema. Comen?a la funci¨®.

Quan al cap de pocs minuts abandona -acompanyada- l'escenari, al qual no tornar¨¤ en una bona estona, l'espero als camerinos. Entra agafada del bra? de la regidora, Maria. L'ajudo a posar-se una bata i a asseure's en una cadira. Ens quedem sols. Estem molt junts, fregant-nos els genolls, i m'agafa la m¨¤. Estudio el seu rostre amb total impunitat. T¨¦ el cabell molt curt, mig blanc, un suau somriure als llavis fins. No se li veu res d¡¯estrany als ulls, potser la pupil¡¤la m¨¦s dilatada del normal. Els tanca sovint o mira cap avall. Trigues a adonar-te que no els fa servir. Irradia una barreja de fragilitat i dignitat, una estranya grandesa. A for?a de concentrar la mirada en les seves faccions descobreixes que est¨¤ guapa.

¡°Et vaig tocant i agafant la m¨¤ perqu¨¨ ¨¦s la meva mirada¡±, diu. Li pregunto com ho viu. ¡°Amb estupor i tremolors com deien en aquella novel¡¤la. ?s una cosa que no t'imagines, i menys que et passi a tu. Em vaig proposar no queixar-me, o queixar-me poc, el m¨ªnim, i pensar que cada dia ¨¦s un dia m¨¦s. Em trobo b¨¦, em trobo b¨¦, encara que tinc aquest handicap, aquest dany col¡¤lateral¡±, riu amb riure de pardal. ¡°He passat una guerra i el resultat ¨¦s aquest dany¡±.

No parla amb cap dramatisme ¨Cfins i tot diu en broma que s'assembla a Jean Seberg-, la seva veu ¨¦s la de la Rosa Novell de sempre, encara que amb alguna cosa nova indefinible, un timbre m¨¦s cristal¡¤l¨ª. ¡°M'aixeco cada mat¨ª recordant que he somiat que hi veig, i llavors penso: ¡®Ja estic¡¯. Per¨° ¨¦s un somni. Obro els ulls i tot est¨¤ fosc. ¡®Un altre dia¡¯, penses. Com el visc? No em vull queixar, nom¨¦s tirar endavant. I a partir d'ara ser¨¦ una altra. La Rosa que coneixies ja est¨¤. L'actriu que coneixies ¨¦s una altra. Ara s¨®c aquesta Rosa Novell que no hi veu. S¨®c la Rosa Novell del 2014¡±. Em deixa anar la m¨¤ i mou les seves, boniques i de dits fins, davant la seva cara. Despr¨¦s les deixa caure a la falda com dos coloms cansats.

No m'agrada que em compadeixin

Explica que ja ha anat a l'ONCE. ¡°Per¨° m'ha costat molt. Anar i dir: ¡®No hi veig, ajudeu-me¡¯. T¡¯has de deixar estimar i aix¨° m'ha costat¡±. Aqu¨ª asseguts, a?llats del m¨®n, mentre a fora continua la representaci¨®, ¨¦s f¨¤cil perdre la noci¨® del temps. La nit sembla plegar-se al voltant com un paravent fosc. ¡°Que t'hagin de dutxar¡­¡±, prossegueix l'actriu. ¡°Comen?o a valer-me sola, a moure'm, a anar al lavabo. Sempre he estat una dona independent! Una nit, per voler anar massa r¨¤pid, vaig caure, em vaig trencar diverses costelles. Va ser un disbarat. T'espantes. Vaig agafar por¡±.

El paper que li va oferir Abel Folk va ser molt important per a ella. ¡°Pensava: ¡®Si tingu¨¦s un objectiu, alguna cosa que em proposessin, alguna cosa molt senzilla, que hi hagu¨¦s una llum... em faria anar endavant¡¯. Abans que em pass¨¦s aix¨°, l¡¯Abel m'havia proposat el paper, era de vella, per¨° a mi m'encanten les velletes! Llavors, despr¨¦s, me¡¯l va tornar a oferir. ¡®Segueixes sent un actriu¡¯, em va dir. All¨¤ a dalt, si no hi veus no et distreu res, vius completament en aquest m¨®n de la representaci¨®, captes d'una altra manera el p¨²blic. No s¨¦ on s¨®n, per¨° ara ¨¦s aix¨ª. No penso desesperar-me. De vegades penso: ¡®No veur¨¦ mai m¨¦s la cara del meu ¨²ltim nebot-n¨¦t¡¯. No m'agrada que em compadeixin¡±.

Li pregunto com va ser el proc¨¦s de quedar-se cega. ¡°Estava cansada. El teatre m'ha donat molt per¨° tamb¨¦ m'ha fet patir molt. En un moment em vaig desil¡¤lusionar una mica. No tenia feina, i aix¨° em va tocar. Despr¨¦s vaig fer una obra, Els missatgers no arriben mai, de Biel Mesquida, a finals del 2012, a La Seca. Un gran esfor?. I despr¨¦s una cosa al Lliure, amb el meu germ¨¤ Queco, les cartes d'Eduard Toldr¨¤ a l'avi Clausells, al maig del 2013. Notava una burxada aqu¨ª¡± ¨Cs'assenyala el pit-. ¡°Em van fer unes plaques i va apar¨¨ixer. Havia sofert una emb¨°lia pulmonar al Lliure. Ja no em van deixar sortir de l'hospital, proves, i el tumor, petit. S¡¯havia d¡¯operar. M'ho va fer el doctor Rosell. ¡®Eduardo¡¯, li havia dit jo a la meva parella (l'escriptor Eduardo Mendoza) ¡®vull el millor¡¯, i va resultar que el millor era de Manresa. Sento una gran admiraci¨® pels metges i els cient¨ªfics que ajuden a salvar vides. Llavors va comen?ar all¨° que tots t'expliquen, la quimio, etc¨¨tera¡±, -fa un gest com si apart¨¦s el record- . ¡°Ho vaig portar b¨¦, al gener d'aquest any em van dir que la malaltia estava controlada. Al febrer vaig anar al gimn¨¤s. Al mar? em va apar¨¨ixer una cataracta. L'efecte de la quimio o la r¨¤dio que m'havia arrasat el cuir cabellut. Despr¨¦s em va sortir a l'altre ull. Va ser molt dif¨ªcil, no vaig tenir temps de preparar-me. Mirava l¡¯Eduardo de molt a prop. ¡®Qu¨¨ fas?¡¯, em preguntava. ¡®Perqu¨¨ me¡¯n recordi¡¯¡±.

¡°Ha sortit una altra Rosa Novell. Tranquil¡¤la. Afectuosa. Tranquil¡¤litzava els altres. Tothom em deia que estava estupenda¡±.

La regidora ve a buscar l'actriu. Ajudo a treure-li la bata. S'allisa el vestit negre amb les mans. S'agafa al meu bra? i al de Mar¨ªa i l'acompanyem fins a la porta que condueix a l'escenari. Des d'all¨ª continuen soles.

Quan torna i es torna a asseure li pregunto per S¨¢ndor M¨¢rai, de qui ja va fer en teatre una altra novel¡¤la, La dona justa. ¡°M¨¢rai, com Rodoreda, tenen l'habilitat, el talent d'arribar directes al lector, i a l'espectador. Les seves frases la gent se les apunta. S¨®n frases que commouen molt, que arriben directes al cor. Dir els seus textos ¨¦s molt gratificant. La gent no respira, est¨¤ clavada a la butaca escoltant¡±. Li demano que expliqui m¨¦s les seves noves sensacions a l'escenari. ¡°Al principi m'atabalava perqu¨¨ l¡¯Abel ha col¡¤locat p¨²blic a l'escenari, en una graderia. M'era dif¨ªcil acostumar-me a tenir espectadors a la platea i a l'escenari, a repartir joc. El problema ¨¦s d'orientaci¨®. Has d'assumir l'espai, ¨¦s una cosa que no fas comptant passos, ¨¦s una mica m¨¦s abstracte. Encara ¨¦s aviat per caminar sola. El meu profe diu que ¨¦s el que m¨¦s costa. Caminar en l¨ªnia recta, sense fer tentines. All¨¤ a dalt¡­ sento les veus dels altres, dels companys, m'orienten. M'¨¦s igual no saber com ¨¦s l'escenografia. Em diuen que hi ha fulles a terra. Les veig. Amb la mirada interior. ?s igual que no siguin les que hi ha de deb¨°. A tu et veig perqu¨¨ recordo la teva cara¡±. No s¨¦ qu¨¨ dir. I penso que si no parlo ¨¦s com si no exist¨ªs i aix¨° m'omple d'una tristesa que em fa m¨¦s dif¨ªcil encara dir res.

¡°No em sento diferent. Estic molt concentrada en mi mateixa. ?s la gent la que em veu diferent. Com a actriu tamb¨¦. Potser he millorat¡± ¨Cal?a la mirada amb un gest de coqueteria-; ¡°m'agradaria¡± ¨Cdeixa caure el cap una altra vegada. ¡°El que m'agradaria ¨¦s tornar a veure-hi¡±.

Rosa Novell explica que est¨¤ treballant en una pel¡¤l¨ªcula amb Agust¨ª Villaronga. ?s un documental, ¡°una cosa que ens hem inventat, sobre una actriu en les meves condicions, estudiant un text, El testament de Mar¨ªa, de Colm T¨®ib¨ªn, que hav¨ªem projectat fer junts i no vaig poder fer¡± (el director va estrenar l'obra, la seva primera posada en escena, aquest estiu, amb Blanca Portillo). ¡°Al documental es barregen imatges del treball amb l'obra i de la meva vida quotidiana¡±. L'actriu explica que t¨¦ altres propostes. ¡°No de fer de cegueta¡±, avisa, i llavors parlem de papers com els de Max Estrella, Lear, ?dip. I somriu. ¡°Vull fer coses. Estic encantada, encantada. ?s com si hagu¨¦s guanyat una esp¨¨cie de puresa, com si haguessin caigut m¨¤scares. Ara s¨®c jo¡±.

Qu¨¨ ¨¦s el que m¨¦s troba a faltar? Sospira. ¡°Llegir un llibre. Llegir. I sobretot la independ¨¨ncia. Aix¨° ¨¦s el pitjor. I no poder conduir. M'agradava molt. La m¨²sica en canvi ha crescut molt en mi. Ara m'agradaria anar a m¨¦s concerts, al teatre menys¡±. Diuen que els sentits es desplacen, aventuro. ¡°El tacte s¨®n els ulls¡±. Ha guanyat alguna cosa com a actriu, en la seva nova situaci¨®? ¡°Encara ¨¦s aviat. Crec que ara ¨¦s un efecte que veu la gent. Intento fer el mateix. Crec que he guanyat en concentraci¨®, en tinc molt¨ªssima m¨¦s, en cada paraula. Durant la funci¨®, quan sento La polonesa de Chopin i dirigeixo amb les mans, faig veure que toco el piano; a la gent li encanta. Faig coses que potser abans no m'atrevia. En aquest personatge, Nini, busco la meva pr¨°pia fragilitat. Abans buscava coses m¨¦s externes¡±.

¡°M'agradaria no baixar de l'escenari, per¨° no vull que es converteixi en una obsessi¨®, aix¨° abans m'ha perjudicat. Ara hi ha altres coses que han passat a primer terme: la gent que m¡¯estima i que m¡¯estimo, els amics, la meva parella, he rebut un amor tan gran¡­ El teatre est¨¤ b¨¦, per¨°¡­¡±. L'actriu torna a parlar del que sent a escena: ¡°Una puresa nova, hi ha m¨¦s llum, m¨¦s for?a. M'agrada molt ser actriu, tota la vida m'ha agradat ficar-me en altres personatges. I el teatre em fa venir gana! Que ¨¦s una cosa molt bona ara en el meu estat¡±.

T¨¦ por? ¡°S¨ª, perqu¨¨ vaig caure, i no sabia on era¡±. No diu res m¨¦s de la por de la foscor aquesta dona valerosa. Una altra vegada v¨¦nen a buscar-la, per l'¨²ltima escena. M'abra?a amb for?a i se'm fa un nus a la gola. S¨®c jo qui no pot fer un pas i acompanyar-la i m'alegra que no em pugui veure mentre marxa cap a l'escenari i la llum.