9 fotos
100 anys dels sostenidors Avui es compleixen 100 anys de la invenci¨® dels sostenidors. Patentats per Mary Phelps-Jacobs el 1914, aquest element del vestuari femen¨ª ha viscut una evoluci¨® marcada per les tend¨¨ncies de moda i els c¨¤nons de Hollywood El 3 de novembre del 1914, Mary Phelps-Jacobs patenta el primer disseny de sostenidors: Caresse Crosby. Phelps provenia d'una fam¨ªlia d'inventors: un dels seus antecessors va ser Robert Fulton, creador de la m¨¤quina de vapor. Va ser una dona pionera que va arribar a certificar que la seva empresa no havia disposat dels diners del seu marit, sin¨® que havia crescut gr¨¤cies al seu propi esfor?. Tenia 19 anys quan va idear aquest sostenidor. Era a una festa de l'alta societat i portava una cotilla molt atape?da que sobresortia pel seu vestit i la feia sentir inc¨°moda. Li va demanar a una donzella que l'ajud¨¦s i juntes van confeccionar uns sostenidors amb dos mocadors units a partir de les cintes roses de la cotilla (la tradici¨® deia que havien de ser d'aquest color). Va comen?ar a fabricar-ne models per a les seves amigues. Poc despr¨¦s va vendre la patent a The Warner Brothers Corset Company (avui Warnaco, amo de Calvin Klein, Speedo i altres marques). La pe?a aviat va comen?ar a introduir-se als armaris. La necessitat de m¨¤ d'obra davant la Primera Guerra Mundial va fer que les dones s'incorporessin al m¨®n laboral, i la rigidesa de moviments que provocava la cotilla es va fer incompatible amb el seu nou paper. Aix¨° va causar la gradual desaparici¨® d'aquesta pe?a. A m¨¦s el metall que s'utilitzava per realitzar les cotilles es necessitava en aquella ¨¨poca per a la fabricaci¨® de material b¨¨l¡¤lic. La patent del primer sostenidor, registrada el novembre del 1914 per Mary Phelps-Jacobs Gr¨¤cies a Paul Poiret les dones van poder dir ad¨¦u definitivament a les cotilles que durant d¨¨cades havien marcat la cintura i dificultat la respiraci¨®. El dissenyador franc¨¨s va imposar una silueta rectil¨ªnia i certament andr¨°gina en els anys vint, cosa que va impulsar la creaci¨® de faixes que aplanaven les corbes i dissimulaven les formes femenines. El Symington Side Lacer presentava unes cintes laterals que s'estrenyien per aplanar el pit. Combinat amb una faixa, s'aconseguia l'efecte d'una silueta rectangular id¨°nia per als vestits flappers de cintura baixa. No tots trobaven afavoridora aquesta tend¨¨ncia. Ida i William Rosenthal, en col¡¤laboraci¨® amb Enid Bisset, van llan?ar Maiden Form Brassiere, un sistema de copes que accentuava les formes femenines. La idea consistia en dues copes separades per una cinta el¨¤stica, una cosa senzilla per¨° fins llavors desconeguda. Va ser un ¨¨xit immediat. Va ser Maiden Form qui va introduir les talles de copes, encara que hi ha debat sobre qui va ser el primer. El 1930, D.J. Kennedy inventa el primer sostenidor amb coixinets inspirat per una atleta sueca que es va fer mal al pit en donar-se un cop als pits amb el genoll quan corria els 400 metres a les olimp¨ªades de Noruega del 1928. Els cat¨¤legs de Sears amb els sostenidors que dissimulaven les corbes, de 1925 (esq) i 1929 (dreta). La falta de mat¨¨ries primeres i de m¨¤ d'obra arran de la Segona Guerra Mundial va fer que moltes dones comencessin a confeccionar-se els seus propis sostenidors a partir dels patrons que proporcionaven les revistes. Utilitzaven el set¨ª dels seus vestits de n¨²via, o la seda i el nil¨® dels paracaigudes que havien sobrat. Acabat el conflicte b¨¨l¡¤lic, la societat desitjava tornar a somiar amb el glamur de Hollywood. A Los Angeles va triomfar Frederick Mellinger amb el seu disseny The Rising Star, considerat el primer sostenidor push up . L'aviador Howard Hughes va voler que la seva actriu preferida, i amant, Jane Russell aparegu¨¦s a la pel¡¤l¨ªcula El Forajido de 1943 lluint un pit emergent, i per a aix¨° va encarregar al seu enginyer aeron¨¤utic que disseny¨¦s un sostenidor que fes el bust punxegut. Rusell diria que no va arribar a utilitzar el disseny de Howard, sin¨® que es va limitar a emplenar el seu de mocadors de paper. Altres estrelles com Marilyn Monroe, Jayne Mansfield i Rita Hayworth van contribuir al fenomen, que es va estendre als anys cinquanta. Va comen?ar a utilitzar-se el nil¨® de forma generalitzada, fet que va alleugerir les peces i les va fer m¨¦s f¨¤cils de rentar. Jane Russell i Jeanne Crain, 1955, a la cinta <em>Els senyors prefereixen les rosses</em> Les protestes dels seixanta van erigir el sostenidor com el s¨ªmbol de l'opressi¨® de la dona. El moviment es va deslligar arran del concurs de Miss America el 1968, qualificat de sexista i al qual es van enfrontar prop de 400 feministes i altres defensors dels drets civils. Objectes com les pestanyes postisses, el maquillatge i els sostenidors eren llan?ats a les papereres en senyal de protesta. ¡°Vaig ser la primera dona a cremar el meu sostenidor. Els bombers van trigar quatre dies a apagar el foc¡±, va dir Dolly Parton. En realitat mai es va arribar a calar foc a res, ja que la policia ho va impedir. L'autora feminista Germain Greer va expressar a el seu llibre The Female Eunuch (L'eunuc femen¨ª ): "Els sostenidors s¨®n un invent rid¨ªcul, per¨° si fas que anar sense ells sigui una norma, t'est¨¤s sotmetent a una altra repressi¨®¡±. Si anteriorment el desig havia estat marcar el pit a trav¨¦s de sofisticats ginys, els seixanta van portar la reacci¨® oposada. Yves Saint Laurent va proposar una brusa transparent llu?da sense res a sota, i el 1964 Rudi Gernreich dissenya el ¡°no-sostenidor¡±, una versi¨® de la pe?a en una tela el¨¤stica molt lleugera i transparent. A partir d'aquest moment es popularitza l'¨²s de les transpar¨¨ncies a la roba interior i es generalitza l'ocupaci¨® de la licra. Els h¨¤bits comencen a canviar: les dones que seguien portant sostenidors per dormir deixen de fer-ho. Protesta feminista a Atlantic City, 1968, on els sostenidors es van convertir en s¨ªmbol de l'opressi¨®. Via 'Media Myth Alert' El 1977 es funda Victoria¡¯s Secret. Roy Raymond, un home de negocis, havia acudit a una botiga de llenceria per comprar una mica de roba interior a la seva dona i es va sentir inc¨°mode per l'ambient de la boutique. Aix¨ª va decidir obrir Victoria¡¯s Secret, una marca als establiments de la qual ning¨² se sent¨ªs fora de lloc. Raymond va acabar su?cidant-se despr¨¦s de veure que el seu negoci era valorat en milers de milions de d¨°lars quan l'havia venut poc abans per nom¨¦s un mili¨®. En aquesta d¨¨cada neixen els sostenidors d'esport, creats per Hinda Miller, Polly Smith i Lisa Lindahl, tres amigues aficionades al running . Ho van fer cosint dos suspensoris, i el seu nom original era Jog-bra. Els setanta van veure l'ascens dels sostenidors senzills i b¨¤sics. Es van popularitzar els models en color pell, sense costures, i gaireb¨¦ invisibles. Imatge d'un dels primers cat¨¤legs de Victoria¡¯s Secret Tota moda torna. Els sostenidors c¨°nics que havien triomfat als anys quaranta a Hollywood van ser recuperats per Jean Paul Gaultier, que despr¨¦s d'utilitzar-los diverses vegades en col¡¤leccions dels vuitanta els va proposar a Madonna pel seu Blond Ambition Tour del 1990. El Papa va arribar a demanar que els seus fidels no assistissin a aquests concerts a causa de la seva provocaci¨® m¨¤xima. Jean Paul Gaultier va explicar com va sorgir la idea: "Quan era petit, la meva ¨¤via em va portar a una exposici¨® en la qual exhibien una cotilla. Em va encantar el color pell, el set¨ª salm¨® i l'encaix. La meva ¨¤via em va explicar que una cotilla estava feta per ajudar a estar al?at. Em va semblar una soluci¨® molt bella. Els sostenidors c¨°nics daurat van ser nom¨¦s una extensi¨® d'aquesta idea¡±. El dissenyador recorda que quan va veure actuar Madonna per primera vegada va creure que era brit¨¤nica, ja que li va semblar impossible que una americana vest¨ªs d'una manera tan atrevida. El transgressor vestuari d'aquesta gira ja ha passat a formar part de la hist¨°ria de la moda, no nom¨¦s per la sustentaci¨® c¨°nica, sin¨® perqu¨¨ la cantant va introduir la visi¨® de la roba interior com a pe?a d'exterior, alguna cosa que a dia d'avui continua sent tend¨¨ncia. Madonna amb cors¨¦ de Jean Paul Gaultier durant el <em>Blond Ambition Tour</em> del 1990 (Getty / Cordon Press / Corbis) Els noranta van estar marcats per l'auge del Wonderbra, encara que per tra?ar la hist¨°ria d'aquesta revoluci¨® cal remuntar-se al 1935, quan Israel Pilot va utilitzar l'expressi¨® ¡°Wonder bra¡± per primera vegada. L'any 1961 marca l'arribada d'aquests sostenidors tal com els coneixem avui. Moe Nadler, fundador de la Canadian Lady Corset Company i amo de la llic¨¨ncia Wonderbra, va encarregar a Poirier el disseny d'un nou model que realc¨¦s els pits, que batejarien com el Wonderbra 1300. Va ser un ¨¨xit al Canad¨¤, per¨° no va ser fins als anys noranta quan va aconseguir la fama mundial en entrar a la Gran Bretanya i els Estats Units. La campanya de 1994 protagonitzada per Eva Herzigova, sota l'ambigu t¨ªtol de ¡°Hello Boys¡±, marcaria un abans i un despr¨¦s. T¨¦ fins i tot la seva pr¨°pia llegenda urbana: s'explica que les tanques publicit¨¤ries van causar diversos accidents en distreure els homes al volant. L'anunci ha estat exposat al museu Victoria & Albert de Londres. La popularitzaci¨® dels augments de pit durant aquesta d¨¨cada va fer que les dones busquessin augmentar la talla dels seus sostenidors, i Wonderbra es va convertir en la via ideal per a aix¨°. "Tinc un parell de Wonderbras. S¨®n tan incre?bles, que juro que fins i tot jo tinc pit amb ells¡±, va dir Kate Moss el 1994. Durant aquesta ¨¨poca, l'encaix i els brodats tornen al primer prestatge de les botigues. Marques com La Perla aposten per l'espectacularitat de la imatge femenina. Campanya de Wonderbra del 1994 amb Eva Herzigova El nou mil¡¤lenni marca l'inici de l'experimentaci¨® amb materials alternatius i el reconeixement de la diversitat en les formes de la dona. Apareixen innovacions tecnol¨°giques com el NuBra, un set de copes de silicona autoadhesiva que permet lluir vestits amb obertures o esquena oberta, o els Bioform Bras, sense c¨¨rcols i molt resistents a l'¨²s. El 2009 neixen els Smart Memory Bra, uns sostenidors confeccionats amb escuma que reaccionen als canvis de temperatura i que s'adapten perfectament al cos de la dona. Un any despr¨¦s es presenta La Decollette, una sustentaci¨® antiarrugues per portar a la nit. La conscienciaci¨® respecte al c¨¤ncer de mama fa que les firmes llancin models de sustentacions adaptades a les cirurgies mam¨¤ries. La grand¨¤ria del pit continua incrementant-se. La mitjana puja tres talles de copa i una de banda, nom¨¦s respecte a la xifra del 1996. Comencen a diagnosticar-se problemes de salut derivats d'una mala elecci¨® de la talla dels sostenidors. Sorgeixen iniciatives com Sayfit, un grup especialitzat en corseteria. ¡°Set de cada deu dones no fan servir la talla ni la copa adequada, i la meitat de les consultes per dolors mamaris s'evitarien usant la pe?a adequada¡±, explica per via telef¨°nica Francesc Puertas, l'impulsor de Sayfit. Imatge del cat¨¤leg dels Post-surgery bras de Women¡¯ Secret destinats a dones operades de c¨¤ncer de mama Un grup d'artistes, inspirades per la censura a la xarxa social Instagram, inauguren el moviment #FreeTheNipple en suport al nu femen¨ª. Celebritats com Lindsay Lohan, Sienna Miller, L¨¦a Seydoux, i sobretot, Rihanna i Miley Cyrus, advoquen pel desterrament dels sostenidors presentant-se en p¨²blic amb vestits reveladors. Mentrestant, altres com Dita von Teese tornen a l'era pin-up i a la corseteria. En el centenari dels sostenidors, la tend¨¨ncia s¨®n els no-sostenidors. Foto de l'Instagram de Cara Delevingne per la campanya #FreeTheNipple