Good bye, r¨¨gim¡¯78

No crec que aix¨° sigui q¨¹estionable: el r¨¨gim est¨¤ en crisi terminal. El lector que m'hagi seguit fins a aquesta l¨ªnia potser es preguntar¨¤ qu¨¨ ¨¦s, b¨¤sicament, el r¨¨gim del 78, aquest objecte tan poc b¨¤sic. Si ¨¦s aix¨ª, aquest articlet li ofereix un dibuix d'aquest ens col¡¤lapsat, dotat amb unes caracter¨ªstiques de s¨¨rie que, pel seu grau i intensitat, el fan ¨²nic a Europa.

El r¨¨gim del 78 neix amb la 1) Constituci¨® amb menys sobirania del continent. ?s a dir, tamb¨¦ la que t¨¦ menys control en els tractats d'integraci¨® i, menys encara, en els comercials. Cosa que, per cert, ser¨¤ una festa el 2015, quan topem amb el Tractat de Lliure Comer? ¨Camb el suport del PP, el PSOE, CiU i UPyD¨C, aquesta supeditaci¨® de l'Estat a l'empresa que pot modular el segle XXI. Vaja. Aquesta Constituci¨® ¨¦s 2) un producte de la guerra freda / el Plistoc¨¨, que es va aconseguir via 3) cooptaci¨® de l¨ªders locals. Cooptaci¨® ¨¦s la paraula fina per explicar que els l¨ªders van ser apel¡¤lats a la seva responsabilitat per part d'entitats externes. O, glup, que els van pagar per aix¨° ¨Cen comissi¨® d'investigaci¨® del Bundestag, les fundacions socialdem¨°crata, democristiana, socialcristiana i liberal van declarar el 1994 que havien lliurat a l¨ªders patris, i nom¨¦s en els dos anys anteriors, una quantitat superior als 1.700 milions de pessetes¨C. La cooptaci¨® de l¨ªders no garanteix, emper¨°, que la seva agenda moduli la pol¨ªtica local. Per a aix¨° s'ha de 4) verticalitzar els partits en benefici dels cooptats ¨Cexemplum: el PSOE, quan existia, va prohibir el vot directe i individual dels seus compromissaris congressuals el 1979¨C. I, tot i aix¨ª, verticalitzar tamb¨¦ la pol¨ªtica; per exemple, a trav¨¦s d'una figura de dif¨ªcil traducci¨® a Europa, com ¨¦s el 5) secretari d'Organitzaci¨®, gran professional que possibilita que en el tr¨¤ngol de votar l'invotable ¨Cno ho s¨¦, la fi del benestar, la no investigaci¨® de la corrupci¨® sanit¨¤ria catalana¨C, no hi hagi dissensions internes, com en altres democr¨¤cies. La verticalitat, aquesta descontextualitzaci¨® de la democr¨¤cia, tamb¨¦ rep una ajuda not¨°ria per part del 6) sistema electoral, aquesta joia: llistes tancades, primacia del medi rural sobre l'urb¨¤, i un sistema de recompte que assegura majories fins i tot on ja no en queden. La concentraci¨® de tant de poder al v¨¨rtex facilita 7) el contacte entre pol¨ªtica i empresa a la c¨²spide ¨Cmolt intens: de les 35 empreses que conformen l'Ibex, nom¨¦s 6 no estan regulades per l'Estat¨C. ?s a dir, 8) l'Estat ¨¦s el c¨°mplice necessari en els grans negocis locals, regulats. Una recompensa de l'empresa a aquest pol¨ªtic susceptible de ser cooptat ¨¦s 9) el seu pas de la pol¨ªtica a l'empresa regulada. Una altra ¨¦s la participaci¨® de l'empresa en la pol¨ªtica, a trav¨¦s de, una altra vegada, 10) la cooptaci¨®, com s'intueix en el cas G¨¹rtel o, com el jutge considera provat, en el cas Ferrovial. S¨ª, sona malament. Per¨°, pel que sembla, els usuaris del r¨¨gim tenen assumit que 11) l'Estat ¨¦s un bot¨ª, i que aquest bot¨ª ¨¦s de qui el treballa. A totes aquestes rareses democr¨¤tiques se li han d'afegir altres preciosismes, com una 12) escassa separaci¨® de poders ¨Cel constitucionalista Javier P¨¦rez Royo, al¡¤ludint a aquest fet en la praxi del Tribunal Constitucional, parla expl¨ªcitament d'un cop d'Estat del PP¨C, i 13) fen¨°mens paranormals, com el CGPJ, aquesta met¨¤fora, una instituci¨® de la qual estan dotats tots els Estats europeus amb passat feixista i que va servir en altres democr¨¤cies, en efecte, per depurar el feixisme de la judicatura, si b¨¦ per aqu¨ª baix ha servit per 14) consensuar la prolongaci¨® de cosmovisions reaccion¨¤ries.

El r¨¨gim no ha sabut custodiar la democr¨¤cia/el benestar. Tampoc va ser aquest el seu gran negociat. Nom¨¦s ha sabut, i molt b¨¦, custodiar-se a si mateix

El r¨¨gim no era 15) una democr¨¤cia adequada. Per¨° anava fent a partir del pacte de la Transici¨®. Pacte de l'etc¨¨tera, sinopsi poc ¨¨pica: 16) us donem benestar i ens quedem la resta. El pacte 17) va morir amb la reforma constitucional expr¨¦s, la fi del benestar, la forma de democr¨¤cia a l'Europa de postguerra. D'aquells pactes dels setanta, la llei amb la qual ens fan la murga i fixa que qualsevol canvi ¨¦s inamovible, nom¨¦s queda inamovible, per transmissi¨®, cooptaci¨® o interioritzaci¨® dels l¨ªders, 18) la deslocalitzaci¨® de la pol¨ªtica, a Europa i altres entitats alienes. I una s¨¨rie de din¨¤miques pr¨°pies ¨Cvegeu punts 1-14)¨C. El r¨¨gim est¨¤ mort per¨°, com els zombis, encara mossega ¨Cvegeu una altra vegada punts 1-14)¨C.

El r¨¨gim no ha sabut custodiar la democr¨¤cia/el benestar. Tampoc ¨Cpunts 1-14¨C va ser aquest el seu gran negociat. Nom¨¦s ha sabut, i molt b¨¦, custodiar-se a si mateix. ?s a dir, tamb¨¦ a les empreses regulades que ha rescatat, invertint en aix¨° el gruix dels recursos. En aquesta crisi ha mancat d'empatia social. Des del 2011 no ha reaccionat davant de cap demanda ciutadana. Per¨° aix¨° ha canviat fa nom¨¦s uns quants dies.

No fa masses dies es va filtrar que l'¨²ltim informe del CIS d¨®na com a primera intenci¨® de vot directe Podem. Un r¨¨gim que fa dos anys que t¨¦ 19) el Congr¨¦s a?llat i envoltat de tanques policials, de sobte, inusitadament, ¨Ci, tatxan", 20)¨C t¨¦ por.