Sol¨¦ Tura i el dret a decidir

Jordi Sol¨¦ Tura va ser ¨¤mpliament conegut per la seva condici¨® de pol¨ªtic durant els anys de la Transici¨®. Llavors va tenir un paper de primera fila com a diputat comunista i, molt especialment, com a ponent constitucional, va ser un dels set pares de la Constituci¨®. Per¨° Sol¨¦ tenia ja una llarga hist¨°ria al darrere com a actiu lluitador per la democr¨¤cia, com a universitari i com a intel¡¤lectual. Un bagatge gens com¨² entre els pol¨ªtics d'avui.

En un dels seus ¨²ltims llibres (Nacionalidades y nacionalismo en Espa?a. Autonom¨ªas, federalismo y autodeterminaci¨®n, Alianza, Madrid, 1985) dedica un cap¨ªtol a estudiar el contingut de l'anomenat dret d'autodeterminaci¨®, avui tan de moda sota el nom de dret a decidir. En realitat, llegit avui, gaireb¨¦ 30 anys despr¨¦s de la seva publicaci¨®, tot el llibre, i no nom¨¦s aquest cap¨ªtol, t¨¦ un gran inter¨¨s, no ha envellit amb el temps, potser al contrari: la perspectiva actual ens permet valorar millor molts dels seus enfocaments i judicis, alguns de premonitoris.

La reflexi¨® de Sol¨¦ sobre el dret d'autodeterminaci¨® est¨¤ provocada per una an¨¨cdota parlament¨¤ria. A la Comissi¨® Constitucional del Congr¨¦s, durant el proc¨¦s de redacci¨® de la Constituci¨®, el diputat Letamend¨ªa, llavors d'Euskadiko Ezquerra, va proposar una esmena per introduir el dret d'autodeterminaci¨®. La proposta, com era d'esperar, va ser rebutjada amb el vot en contra de tots els diputats assistents, a excepci¨® de Marcos Vizcaya, representant del PNB, que es va abstenir. Per¨° el que va sorprendre Sol¨¦ ¡ªque per descomptat va votar en contra¡ª va ser que Miquel Roca Junyent i Rudolf Guerra, representants de Converg¨¨ncia i del PSC, respectivament, es van absentar de la sala uns minuts abans de la votaci¨® al¡¤legant sobtades i gens cre?bles ¡°urg¨¨ncies fisiol¨°giques¡±, i van arribar fins i tot a enviar-li una nota mitjan?ant un uixer del Congr¨¦s, en la qual l'nstaven que tamb¨¦ ell experiment¨¦s aquestes sobtades ¡°urg¨¨ncies¡±.

Per qu¨¨ els nacionalistes i els socialistes catalans es van sentir tan inc¨°modes davant l'esmena de Letamend¨ªa i van decidir absentar-se en el moment de la votaci¨®? Per qu¨¨ aquest comportament tan ambigu precisament en aquesta q¨¹esti¨®? En el fons, tot el cap¨ªtol ¨¦s una indagaci¨® per intentar respondre a aquestes preguntes.

Molts partits catalans d'esquerra estan jugant perillosament amb la consulta

Sol¨¦ Tura parteix d'un concepte de dret d'autodeterminaci¨® semblant al de l'ONU, especialment el contingut en la Resoluci¨® 2625 (1970) de la seva Assemblea General, quan tracta del dret a la lliure determinaci¨® dels pobles. Sol¨¦ considera aquest dret com ¡°un principi democr¨¤tic indiscutible, ja que significa que tot poble sotm¨¨s contra la seva voluntat a una dominaci¨® exterior o obligat a acceptar per m¨¨todes no democr¨¤tics un sistema de govern rebutjat per la majoria t¨¦ dret a la seva independ¨¨ncia i a la forma de govern que lliurement desitgi¡±. Des d'aquesta perspectiva, afecta la sobirania externa i la interna, ¨¦s a dir, tant la independ¨¨ncia, el fet que un Estat no estigui sotm¨¨s a la voluntat d'un altre Estat (sobirania externa), com tamb¨¦ la democr¨¤cia, el fet que ciutadans lliures i iguals puguin triar els seus governants (sobirania interna).

Ha de subratllar-se que aquesta concepci¨® del dret d'autodeterminaci¨® s'expressa exclusivament en termes de democr¨¤cia, de llibertat i d'igualtat, sense cap barreja amb el principi de les nacionalitats, defensat des de les ideologies nacionalistes, segons el qual tota naci¨®, entesa en sentit cultural o identitari, t¨¦ dret a un Estat propi.

Sol¨¦ mostra com aquest dret nom¨¦s est¨¤ justificat, en determinats contextos pol¨ªtics, per combatre sistemes absolutistes i antidemocr¨¤tics en els quals no es respecten els drets fonamentals. Per exemple, en el passat, a m¨¦s dels precedents dels Estats Units i de les col¨°nies espanyoles a Am¨¨rica, es va invocar el dret d'autodeterminaci¨® en les lluites contra els grans imperis rus, austrohongar¨¨s i otom¨¤, que van desapar¨¨ixer despr¨¦s de la guerra europea. M¨¦s tard, ho van invocar tamb¨¦ els moviments anticolonials tercermundistes de mitjan segle passat. En tots aquests sup¨°sits es tractava d'independitzar-se de la metr¨°polis no per q¨¹estions d'identitat nacional, sin¨® perqu¨¨ les lleis eren discriminat¨°ries i impedien als colonitzats estar en situaci¨® d'igualtat de drets respecte dels ciutadans de la metr¨°polis.

El car¨¤cter instrumental del dret d'autodeterminaci¨® es veu clar en la disputa entre Lenin i Rosa Luxemburg. El primer estava a favor del dret d'autodeterminaci¨® perqu¨¨ la R¨²ssia dels tsars era un gran imperi absolutista i el seu desmembrament podia ser aprofitat per dur a terme reformes democr¨¤tiques. En canvi, Rosa Luxemburg, que era polonesa, estava en contra del dret d'autodeterminaci¨® perqu¨¨ aix¨° suposaria al seu pa¨ªs el triomf de l'aristocr¨¤cia nacionalista m¨¦s reaccion¨¤ria. ¡°No es tractava d'una discussi¨® gen¨¨rica, abstracta i dogm¨¤tica ¡ªdiu Sol¨¦ Tura¡ª, sin¨® d'una discussi¨® pol¨ªtica en funci¨® d'uns problemes molt concrets (¡­) El dret d'autodeterminaci¨® no pot veure's mai al marge del context pol¨ªtic en qu¨¨ es proclama i s'exerceix¡±.

?s precisament a les p¨¤gines finals on Jordi Sol¨¦ fa unes consideracions sobre el context pol¨ªtic espanyol del moment en qu¨¨ es publica el llibre. ¡°En un pa¨ªs com el nostre en aquest punt del segle XX ¡ªdiu¡ª crec que no es pot continuar parlant del dret d'autodeterminaci¨® com a simple principi ideol¨°gic, ¨¦s a dir, sense explicar clarament les seves implicacions pol¨ªtiques i, per tant, sense posar-lo en relaci¨® amb el nostre proc¨¦s hist¨°ric, amb el model d'Estat que hem heretat i amb el que es defineix a la Constituci¨® (¡­)¡±. I afegeix que l'esquerra no pot ser ambigua en aquest tema, ja que aquesta ambig¨¹itat nom¨¦s pot beneficiar els partits nacionalistes ¡°en la mesura que aquests partits tenen en l'ambig¨¹itat la seva ra¨® de ser¡±, per¨° ¡°l'esquerra no pot ser ambigua sota risc de deixar de ser esquerra¡±.

La corrupci¨® fa mal a la democr¨¤cia, per¨° tamb¨¦ la ignor¨¤ncia i el relativisme moral

Arribats a aquest punt, Sol¨¦ analitza les conseq¨¹¨¨ncies de la independ¨¨ncia d'una part d'Espanya i la creaci¨® d'un nou Estat. Sost¨¦ que un proc¨¦s que condu¨ªs a aquest objectiu significaria una greu commoci¨® per al conjunt i, especialment per al nou territori formalment independent, suposaria una ¡°aut¨¨ntica cat¨¤strofe econ¨°mica i social¡±.

I agrega: ¡°Fins i tot suposant que el dret d'autodeterminaci¨® s'entengu¨¦s com una consulta electoral al territori que aspir¨¦s a la independ¨¨ncia, ¨¦s indubtable que a aquesta consulta electoral nom¨¦s s'hi podria arribar, o b¨¦ a trav¨¦s d'un proc¨¦s insurreccional, o b¨¦ a trav¨¦s d'una gran batalla pol¨ªtica, amb elements insurreccionals (¡­) Un conflicte d'aquestes caracter¨ªstiques no seria un xoc entre l'esquerra i la dreta, ni entre el progressisme i la reacci¨®, sin¨® un conflicte que travessaria totes les classes socials d'Espanya i que escindiria profundament la societat (¡­)¡±. Seguint amb la l¨°gica d'aquests raonaments, Sol¨¦ Tura es pregunta si tot aix¨° no ¡°significaria tamb¨¦ la ruptura de tots els partits, sindicats i grups de la mateixa esquerra¡±, per concloure dient que ¡°l'esquerra no pot jugar amb el dret d'autodeterminaci¨®¡±.

En els ¨²ltims anys, molts partits d'esquerra catalans, en concret el PSC i IC, estan jugant amb el dret d'autodeterminaci¨®, que ara denominen dret a decidir. En aquest mes es compleixen cinc anys de la mort de Jordi Sol¨¦ Tura. Un sent nost¨¤lgia de certs vells pol¨ªtics, de la seva forma anal¨ªtica i racional d'enfocar els problemes, dels seus amplis coneixements, de la seva coher¨¨ncia amb uns principis, d'emetre opinions sense estar obsessionats per la repercussi¨® de les mateixes en les enquestes, en els sondejos i en les properes eleccions.

La corrupci¨® econ¨°mica fa molt mal al sistema democr¨¤tic. Per¨° tamb¨¦ fa mal, potser m¨¦s, la ignor¨¤ncia i el relativisme moral: juguem al dret a decidir, sembla que una majoria el vol, no fos cas que perd¨¦ssim vots. Sol¨¦ Tura era d'una fusta diferent.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.