Una investigaci¨® sobre evasi¨® fiscal posa Juncker contra les cordes
El Govern de l'actual president de la Comissi¨® va limitar la tributaci¨® a 340 empreses
Una tempesta pol¨ªtica s'aproxima al president de la Comissi¨® Europea, Jean-Claude Juncker, sis dies despr¨¦s d'assumir el c¨¤rrec. La revelaci¨® d'un controvertit marc fiscal que permet a centenars de multinacionals establir-se a Luxemburg i reduir a nivells testimonials la seva tributaci¨® posa en dificultats Juncker, primer ministre luxemburgu¨¨s durant 18 anys i tamb¨¦ ministre de Finances a l'¨¨poca en qu¨¨ es van signar aquests acords amb les empreses. La Comissi¨®, ara liderada per Juncker, va anunciar ahir que ampliar¨¤ les investigacions ja obertes contra Luxemburg i altres pa?sos per pr¨¤ctiques similars si troba motius per fer-ho, sense prejutjar la decisi¨® definitiva.
L'enginyeria fiscal drena les arques estatals
L'enginyeria fiscal ¨¦s l'amena?a m¨¦s gran per a les arques p¨²bliques del segle XXI. La investigaci¨® internacional sobre el cas luxemburgu¨¨s revela una pr¨¤ctica molt generalitzada per a les multinacionals en diversos punts del planeta. En aquest cas, el client estava representat per un assessor de la consultora PriceWaterhouseCoopers, que es reunia amb les autoritats belgues per obtenir el segell de conformitat a l'elusi¨® fiscal. Aix¨° permet a les companyies no haver d'enfrontar-se a possibles al¡¤legacions posteriors (encara que la Comissi¨® Europea sempre t¨¦ la possibilitat de rastrejar aquests acords com a possibles ajudes d'Estat discriminat¨°ries).
El mecanisme pel qual centenars de multinacionals poden acabar reconduint els seus beneficis de manera que nom¨¦s tributin a Luxemburg, no en el lloc on van ser generats, porta de cap les hisendes europees (tamb¨¦ l'espanyola, que en els ¨²ltims anys ha obert investigacions contra diversos gegants, entre els quals Google). Les empreses fixen la seva matriu a Luxemburg i creen un embull de filials que poden anar transferint els seus actius al pa¨ªs amb tributaci¨® m¨¦s avantatjosa. Al final, ni tan sols ¨¦s clar que acabin pagant alguna cosa en aquesta destinaci¨®, sin¨® que poden derivar-ho a paradisos fiscals on el pagament sigui inexistent.
Un exemple tipus d'aquestes pr¨¤ctiques abusives ¨¦s la concessi¨® d'un pr¨¦stec que una matriu fa a la seva filial per a una operaci¨® econ¨°mica. La filial haur¨¤ d'abonar a la matriu interessos per aquestes quantitats prestades, per¨° podr¨¤ deduir-se els interessos de la suma que hagi d'abonar a Hisenda. Aquestes deduccions minvaran considerablement la factura que la filial hagu¨¦s de pagar al fisc en concepte d'impost de societats.
En altres casos, les filials en pa?sos amb una tributaci¨® normal s¨®n legalment meres prestat¨¤ries de serveis de les matrius, que els abonen una comissi¨® i els retiren tots els ingressos per transferir-los on m¨¦s conv¨¦ per q¨¹estions fiscals.
En el cas luxemburgu¨¨s, una sola persona, Marius Kohl, amb 37 anys de servei en l'Administraci¨® fiscal, va estampar la seva signatura sobre els 548 acords filtrats als periodistes d'investigaci¨® i que donaven a les companyies la tranquil¡¤litat de no veure q¨¹estionades aquestes pr¨¤ctiques. Amb l'avantatge, a m¨¦s, que aquests documents no estan exposats a l'escrutini p¨²blic perqu¨¨ s¨®n secrets. Brussel¡¤les va demanar al juliol con¨¨ixer alguns d'aquests pactes, una mesura considerada abusiva pel ministre luxemburgu¨¨s de Finances. ¡°Es pot demanar als estats membres que comuniquin totes les decisions fiscals? Em sembla excessiu, va m¨¦s enll¨¤ del previst¡±, es va defensar ahir Pierre Gramegna. Lluny d'acceptar la decisi¨®, el ministre va anunciar que el seu pa¨ªs ha recorregut al Tribunal Europeu de Just¨ªcia ¡ªamb seu precisament a Luxemburg¡ª aquesta demanda d'informaci¨® fiscal.
El Consorci Internacional de Periodistes d'Investigaci¨® va divulgar ahir en una trentena de diaris un extens treball que demostra que les pr¨¤ctiques per afavorir l'evasi¨® fiscal a Luxemburg van m¨¦s enll¨¤ de casos concrets com els quals investiga Brussel¡¤les. Almenys 340 multinacionals ¡ªentre les quals hi ha Pepsi, Ikea o Deutsche Bank¡ª s'han beneficiat d'acords ad hoc, bene?ts per les autoritats fiscals luxemburgueses, que els han perm¨¨s eludir el gruix de la seva tributaci¨® per beneficis.
Les companyies podien arribar a pagar un 2% sobre els seus guanys, davant del 28,6% que regeix a Luxemburg (o el 21% de mitjana europea si es t¨¦ en compte que moltes d'aquestes quantitats haurien de tributar al pa¨ªs europeu on es genera l'activitat econ¨°mica de l'empresa, no a Luxemburg). Els diaris que han investigat aquests documents estimen en diversos milers de milions d'euros les p¨¨rdues potencials per a les arques p¨²bliques, quantitats gens menyspreables, especialment en un marc de cont¨ªnues retallades pressupost¨¤ries a tot Europa. I els investigadors adverteixen que podria haver-hi m¨¦s coses.
Aquests pactes fiscals es van signar entre els anys 2008-2010, coincidint amb el per¨ªode en qu¨¨ Juncker va compatibilitzar la seva tasca de primer ministre amb la de ministre de Finances, cartera que va ocupar des del 1989, amb compet¨¨ncies directes sobre fiscalitat. Encara que el seu portaveu a la Comissi¨® va intentar ahir desvincular aquestes decisions de l'acci¨® directa de Juncker, les probabilitats que el titular de Finances conegu¨¦s aquest marc en un pa¨ªs de 550.000 habitants s¨®n elevades.
El nou president de la Comissi¨® Europea va evitar ahir donar explicacions i va anul¡¤lar l'¨²nic acte p¨²blic que tenia a Brussel¡¤les, cosa que va empipar els organitzadors, que es van queixar en un comunicat. El dia anterior havia comparegut davant la premsa i un periodista li va preguntar precisament per la investigaci¨® que ja va obrir Brussel¡¤les al juliol sobre possibles abusos en el marc fiscal avantatj¨®s ofert a diverses empreses. "M'abstindr¨¦ en aquesta q¨¹esti¨®. I no ho frenar¨¦ perqu¨¨ em semblaria indecent", va declarar. El seu portaveu es va remetre a aquestes paraules, encara que va recordar el dret de la Comissi¨® a investigar m¨¦s enll¨¤ si troba elements rellevants.
Aix¨° ¨¦s el que estudia en aquests moments la nova comiss¨¤ria de Compet¨¨ncia, Margrethe Vestager. La successora de Joaqu¨ªn Almunia va assegurar en un comunicat que encara no ha decidit si les noves informacions implicaran una nova l¨ªnia d'investigaci¨® per part de Brussel¡¤les.
Malgrat la barrera de contenci¨® que va intentar construir l'Executiu comunitari, el gruix de grups pol¨ªtics al Parlament Europeu exigeixen explicacions a Juncker. En nom de la instituci¨®, el president de l'Eurocambra, Martin Schulz, va demanar a la Comissi¨® Europea "que examini aquests casos per determinar si infringeixen la legislaci¨® i prengui mesures r¨¤pidament si ¨¦s necessari". Socialdem¨°crates, liberals, l'esquerra unit¨¤ria i els verds tamb¨¦ van exigir que Juncker expliqui aquests fets. Sense al¡¤ludir al president, el ministre alemany de Finances, Wolfgang Sch?uble, va assegurar que Luxemburg "pot fer m¨¦s" contra aquestes pr¨¤ctiques, mentre el seu hom¨°leg franc¨¨s, Michel Sapin, va sentenciar: "No s¨®n acceptables per ning¨²".
El cas explota nom¨¦s sis dies despr¨¦s de l'estrena de la Comissi¨® Europea
Els qui no van poder eludir les explicacions van ser els actuals responsables del Govern luxemburgu¨¨s. El primer ministre, Xavier Bettel, va assegurar que aquestes pr¨¤ctiques "s¨®n conformes a les regles nacionals i internacionals". Arguments similars va emprar a Brussel¡¤les el ministre de Finances, Pierre Gramegna, que havia convocat els periodistes per vendre les excel¡¤l¨¨ncies de la fi del secret bancari que el seu pa¨ªs aplicar¨¤ el proper 1 de gener i va haver de canviar r¨¤pidament el seu discurs cap a un terreny molt m¨¦s pantan¨®s.
En una sala plena de gom a gom de periodistes estrangers, Gramegna va admetre que de vegades "el que ¨¦s legal pot no ser ¨¨ticament compatible amb la norma" i es va declarar disposat a col¡¤laborar amb Brussel¡¤les. En tot cas, es va escudar que molts altres pa?sos tenen esquemes similars i va manifestar la seva intenci¨® de mantenir el model: "Aix¨° no ho pot resoldre un pa¨ªs sol, ha de fer-ho en cooperaci¨® amb la resta".
El problema de fons rau en una batalla fiscal ¡ªen bona mesura deslleial¡ª que han empr¨¨s diversos pa?sos en els darrers anys per intentar atreure la sucosa inversi¨® de les multinacionals. M¨¦s enll¨¤ d'oferir tipus molt baixos sobre l'impost de societats ¡ªel cas irland¨¨s, amb el 12,5% sobre els guanys, ha estat molt q¨¹estionat¡ª alguns governs han engegat acords que permeten a les empreses fer una interpretaci¨® abusiva dels avantatges fiscals per acabar reduint pr¨¤cticament a zero la seva tributaci¨®. Els pa?sos aconsegueixen mantenir aquests dubtosos esquemes recorrent a la por econ¨°mica: si s'eliminen, el capital fugir¨¤ a altres pa?sos que els mantinguin.
El l¨ªder de la UE era primer ministre i titular de Finances durant els fets
La Comissi¨® Europea opta per abordar la q¨¹esti¨® de manera parcial, com si es tract¨¦s d'un problema de compet¨¨ncia, quan en realitat ¨¦s un afer de pura fiscalitat. Sota el mandat d'Almunia, que va concloure la setmana passada, Compet¨¨ncia va obrir investigacions formals contra Irlanda, Holanda i Luxemburg per aquestes pr¨¤ctiques, a m¨¦s de demanar informaci¨® a altres estats per raons similars. En el cas de Luxemburg, hi ha dues investigacions obertes i afecten als tractes favorables que la seva Hisenda va procurar a Amazon i la filial financera de Fiat.
L'¨²nica via que troba Brussel¡¤les per prohibir aquests tractes ¨¦s demostrar que s¨®n ajudes d'Estat que distorsionen el lliure mercat, ja que altres companyies no tenen l'oportunitat d'acollir-se a les mateixes regles.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
