A M¨¨xic la independ¨¨ncia es defensa en ¡®catanyol¡¯

Josep Ribera, expresident de l'Orfe¨® Catal¨¤ de M¨¨xic, t¨¦ 82 anys i en fa 67 que est¨¤ cansat de veure els toros des de la barrera. ¡°El 6 de novembre agafar¨¦ un vol cap a Espanya, i tornar¨¦ despr¨¦s del 9. Li sona la data?¡±, pregunta juganer, amb un marcat accent catal¨¤. Dotze hores de vol per no perdre's el que el seu pare i ell mateix ¡ªexiliats republicans¡ª van aparcar en l'¨²ltim rac¨® de les seves il¡¤lusions quan van fugir de Barcelona. El 9 de novembre est¨¤ previst que se celebri, malgrat la sent¨¨ncia contr¨¤ria del Tribunal Constitucional, la consulta ciutadana sobre la independ¨¨ncia de Catalunya. I aix¨° ¨¦s suficient perqu¨¨ Josep Ribera decideixi tornar a Espanya.

Entrar a l'Orfe¨® Catal¨¤ a M¨¨xic, un edifici del segle XIX que alberga la instituci¨® catalana m¨¦s important del pa¨ªs, ¨¦s com retrocedir en el temps. Ribera, recolzat en un bast¨®, s'apropa colpejant el terra amb for?a, com si volgu¨¦s clavar-lo a cada pas i com si en lloc d'un bast¨®, dugu¨¦s una estaca, i s'asseu davant d'un retrat de Francesc Maci¨¤ (1859-1933), el primer president de la Generalitat durant la Segona Rep¨²blica Espanyola.

En pujar les escales de l'Orfe¨®, l'independentisme es modera. O almenys, es despulla de nost¨¤lgia i es torna m¨¦s pragm¨¤tic. Aqu¨ª hi ha el Club Catal¨¤ de Negocis, una instituci¨® creada per impulsar les empreses catalanes i aquelles que tenen afinitats amb la regi¨®, i l'¨²nica vinculaci¨® institucional que t¨¦ amb l'Orfe¨® ¨¦s el pagament del lloguer. El seu president, Josep Palau, de 50 anys, pertany a una altra generaci¨® de catalans que resideixen al pa¨ªs asteca. Va arribar a M¨¨xic despr¨¦s de la crisi del petroli dels setanta amb el seu pare, empresari del sector de l'automoci¨®, i despr¨¦s de m¨¦s de 30 anys vivint aqu¨ª, quan sent un espanyol oblida l'accent chilango i acaba la majoria de les paraules en vocals accentuades. ¡°Si els catalans voten i al final es decideix que Catalunya sigui independent, doncs molt contents. Que esdev¨¦ un Estat federal? B¨¦. I si es queda com est¨¤? Tamb¨¦¡±, resumeix Palau, entre riures. I afegeix com a justificaci¨®: ¡°Si ¨¦s que ja ens va b¨¦, a l'empresari no li importa tant aquesta q¨¹esti¨®. Una altra cosa ¨¦s en l'¨¤mbit personal¡±. El president explica que hi ha unes 500 empreses catalanes establertes a M¨¨xic. La majoria dels membres del club s¨®n favorables a la independ¨¨ncia, per¨° segons explica: ¡°Al club fins i tot el m¨¦s independentista parla en castell¨¤¡±.

L'ANC mexicana

A uns quil¨°metres de l'Orfe¨® i del Club de Negocis, en un bar amb decoraci¨® catalana anomenat Dinou i situat al carrer Val¨¨ncia, es reuneixen vuit membres de la filial mexicana de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). El grup es va formar despr¨¦s de la massiva manifestaci¨® a Barcelona l'11 de setembre del 2012. Des de llavors, s'encarreguen d'organitzar manifestacions i esdeveniments per reivindicar la independ¨¨ncia de Catalunya per tot el pa¨ªs, igual que fa l'ANC original des de l'altra riba de l'Atl¨¤ntic. I mai havien tingut tanta activitat com ara, a pocs dies de la consulta.

Mireya Zapata, de 62 anys, amb doble nacionalitat, ¨¦s de les primeres que arriba a la reuni¨®, vestida amb la samarreta que els organitzadors de la Diada van repartir per tot Barcelona per formar la famosa V el passat 11 de setembre. Igual que a Catalunya, aquesta organitzaci¨® civil ¨¦s l'encarregada de difondre tota la propaganda sobre la consulta. Per¨° a M¨¨xic ofereixen un plus: sof¨¤ o llit gratis per tots els que vagin a la capital a votar des de diferents punts del pa¨ªs.

Catal¨¤ independentista per adopci¨®

A la taula del bar hi ha asseguts dos membres de l'ANC molt singulars. Guillermo Amador, mexic¨¤ de 28 anys, no t¨¦ fam¨ªlia catalana com la majoria dels integrants, va aprendre catal¨¤ per uns dibuixos de Dragon Ball doblats a aquest idioma. Va estudiar Medicina a l'Institut Polit¨¨cnic Nacional (IPN) de M¨¨xic i, segons explica, all¨¤ es va consolidar la seva ¡°passi¨® per Catalunya¡±. ¡°A la meva facultat van arribar molts metges catalans exiliats de la Guerra Civil espanyola, sempre se'ls ha tingut molt de respecte¡±, explica. De tant en tant, aprofita per recol¡¤locar-se la corbata brodada amb els colors de la senyera, vermell i groc. Com un immigrant catal¨¤ a la seva pr¨°pia terra, ha estat el promotor del dia de Sant Jordi i de concursos de castellers que se celebren anualment a la seva universitat. Al seu costat hi ha Lygia Fonseca, de 46 anys, tamb¨¦ mexicana, i la seva vinculaci¨® amb Catalunya ¨¦s la d'haver-hi viscut uns anys mentre es buscava la vida. Tots dos s¨®n membres de l'ANC i pensen que la lluita per la independ¨¨ncia ¨¦s una causa universal.

Hi ha els qui no han pogut esperar a la data clau per creuar l'oce¨¤. La historiadora i investigadora de la Universitat Aut¨°noma de Puebla, Montserrat Gal¨ª, va decidir prendre un vol un mes abans ¡°per viure en primera fila aquest moment hist¨°ric¡±. Gal¨ª explica per correu electr¨°nic que els catalans residents a M¨¨xic es divideixen en les generacions m¨¦s velles ¡ªen la seva majoria exiliats o fills de l'exili¡ª i les generacions que han arribat en els ¨²ltims 20 i 30 anys, a la recerca d'oportunitats i treballant en grans companyies. ¡°Aquests ¨²ltims s¨®n majorit¨¤riament independentistes. Han trencat els lla?os afectius amb Espanya; l'Estat espanyol no ¨¦s m¨¦s que una inst¨¤ncia administrativa, per¨° no representa gaireb¨¦ res per a ells¡±, explica Gal¨ª, que participa, a m¨¦s, en l'ANC de M¨¨xic i presideix l'Associaci¨® de Catalanistes d'Am¨¨rica Llatina (ACAL).

¡°A M¨¨xic som surrealistes, per¨° Rajoy supera els l¨ªmits¡±

¡°A M¨¨xic som bastant surrealistes, per¨° el que est¨¤ fent el Govern de Rajoy supera els l¨ªmits del surrealisme¡±, comenta sarc¨¤stic Jos¨¦ Mar¨ªa Muri¨¤, de 72 anys, historiador, muse¨°graf i acad¨¨mic mexic¨¤, fill tamb¨¦ de catalans exiliats. Muri¨¤, que es troba aquests dies a Catalunya en la presentaci¨® d'un llibre seu, reconeix amb la boca petita la seva adhesi¨® al moviment, per¨° sent que no hi ha ning¨² que faci m¨¦s per la independ¨¨ncia que el Govern espanyol: ¡°Si s¨®n veritablement agra?ts, quan aconsegueixin la sobirania, haurien de canviar-li el nom a la Diagonal de Barcelona per avinguda Mariano Rajoy¡±.

Fora de les fronteres catalanes i de les fronteres terrestres, al m¨®n virtual, hi ha Sergi Marzabal, catal¨¤ de 47 anys, que fa dos anys que viu a la capital mexicana i treballa com a programador inform¨¤tic. ?s el creador i editor de totes les p¨¤gines associades a Catalans al M¨®n i d'una dissenyada especialment per al 9-N: Vullvotar.cat. ¡°Encara que estic d'acord amb els m¨¨todes emprats per l'ANC, considero que aix¨° de repartir pamflets ¨¦s una mica hippie. Podem fer molt des de la xarxa¡±, assenyala Marzabal, que tamb¨¦ ¨¦s soci del Club Catal¨¤ de Negocis.

El llum que il¡¤luminava nom¨¦s un triangle del sal¨® de l'Orfe¨® Catal¨¤ ha redu?t el seu per¨ªmetre als peus de Josep Ribera. I potser la foscor li ha recordat que fa una bona estona que parla sobre el moment catal¨¤. Darrere la porta de vidre d'una habitaci¨® contigua s'observa tres nois que estan rebent classes de catal¨¤. En veure'ls, somriu i d¨®na per finalitzada la conversa. El president actual, Rafael Vidal i Angl¨¨s, assegut tota l'estona davant d'ell, ho observa amb l'afecte d'un fill. Amb prou feines ha obert la boca des que el bast¨® de Ribera ha irromput a la sala.