Conv¨¦ que renunci?

La imputaci¨® de la infanta Cristina com a cooperadora en dos delictes fiscals no ¨¦s una inculpaci¨® ni una condemna, per¨° s¨ª un fet que ha de sotmetre's ¡°a l'escrutini del judici oral¡±. Els tres jutges que han pres la decisi¨® redueixen el pes de la c¨¤rrega que pesa sobre la Infanta, ja que l'exculpen del suposat delicte de blanqueig, per¨° la mantenen en el proc¨¦s pel presumpte frau tributari. Ara ser¨¤ el jutge instructor, Jos¨¦ Castro, el competent per prendre la decisi¨® sobre quines persones han de ser jutjades, entre les quals la Infanta.

La resoluci¨® no prejutja culpabilitats, per¨° ent¨¦n que, si b¨¦ els presumptes delictes fiscals haurien estat comesos pel seu marit, I?aki Urdangarin, Cristina hauria pogut contribuir a la defraudaci¨®. La Infanta es veur¨¤ abocada a un judici, tret que pr¨¨viament es declari conforme amb el que se li imputa; o que el jutge Castro li estalvi? el banc dels acusats per aplicaci¨® de l'anomenada doctrina Bot¨ªn, si la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat mantenen el criteri que no hi ha mat¨¨ria per acusar-la. La possibilitat d'escapar al judici per aquesta via ¨¦s dubtosa, at¨¨s que la mateixa Audi¨¨ncia assenyala ¡°un mat¨ªs¡± que diferencia aquest sumari del cas de les cessions de cr¨¨dit que d¨®na nom a aquesta doctrina jurisprudencial, i que consisteix que la Fiscalia s¨ª que pensa acusar per delicte fiscal altres implicats en el cas N¨®os.

Cristina t¨¦ tant dret com els altres a la presumpci¨® d'innoc¨¨ncia. Una circumst¨¤ncia particular la diferencia, no obstant aix¨°, de la resta dels implicats: ella figura entre les persones sobre les quals hipot¨¨ticament podria recaure la Corona d'Espanya. Nom¨¦s una impensable successi¨® de trag¨¨dies ho faria realitat, ja que ¨¦s la sisena en l'ordre successori. Tot i aix¨ª, la mateixa Infanta hauria de reflexionar sobre la conveni¨¨ncia de renunciar a tota expectativa respecte als seus hipot¨¨tics drets successoris.

Cristina no forma part de la fam¨ªlia reial, no rep assignacions del pressupost p¨²blic i no disposa d'una agenda oficial que li permeti representar la Corona en cap acte. T¨¦ plena capacitat de defensar-se amb les armes legals a l'abast de les persones sotmeses a l'Estat de dret, per¨° aquestes perip¨¨cies han de viure's des de la condici¨® de ciutadana, desvinculada de qualsevol relaci¨® amb la successi¨® a la Corona, per remota que sigui la possibilitat que aix¨° arrib¨¦s a afectar-la.

El moment de plantejar-se la ren¨²ncia ¨¦s pertinent. Durant la declaraci¨® prestada davant el jutge Castro, el 8 de febrer passat, la Infanta va sostenir que mai no havia tingut cap control sobre els comptes d'Aizoon, la societat que posse?a al 50% amb el seu marit, i que desconeixia el que ell feia amb l'empresa. Aquestes afirmacions no han estat suficients per desvirtuar la imputaci¨® contra ella, com tampoc el criteri del fiscal, basat en l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria, sobre la impossibilitat de cometre defraudaci¨® per part d'un simple soci que no gestionava l'empresa. Aix¨° s¨ª, en la resoluci¨® de divendres els jutges avancen el criteri que el suposat delicte de la Infanta contra Hisenda es redueix a ¡°la seva modalitat b¨¤sica i no l'agreujada d'¨²s de societats instrumentals¡±, i a m¨¦s podria afavorir-la una circumst¨¤ncia atenuant. Per¨° el fet central ¨¦s que continua imputada.

El rei Felip VI ha deixat molt clar el seu desig d'una monarquia honesta i el seu respecte a la independ¨¨ncia judicial. La Casa del Rei va reiterar ahir aquest ple respecte, una vegada coneguda la decisi¨® de l'Audi¨¨ncia de Palma, i va precisar que la ren¨²ncia de Cristina als seus drets successoris ¡°¨¦s una q¨¹esti¨® que li correspon considerar a la Infanta¡±. El rei Felip no l'hi demanar¨¤ ni la pressionar¨¤. Ella hauria de fer-ho de manera volunt¨¤ria.