Alfred Bosch i l¡¯exist¨¨ncia del no

Sento el portaveu d'ERC al Congr¨¦s, Alfred Bosch, que diu, amb aire condescendent, que li encantaria veure Alicia S¨¢nchez-Camacho, Albert Rivera i la resta dels catalans partidaris ni m¨¦s ni menys que del no votant el 9-N, perqu¨¨ en aquesta convocat¨°ria ¡°el no tamb¨¦ existeix¡±. Suposo que el no, sigui qui sigui, sabr¨¤ agrair al senyor Bosch la seva magnanimitat. Per¨° tamb¨¦ sospito que ni S¨¢nchez-Camacho, ni Rivera ni ning¨² que comparteixi amb ell valors tan positius com la defensa de l'ordre constitucional, que garanteix els nostres drets i llibertats com a ciutadans, o la il¡¤lusi¨® orteguiana per Espanya com a projecte suggestiu de vida en com¨², se sentir¨¤ interpel¡¤lat per aquesta esot¨¨rica constataci¨® de l'exist¨¨ncia del no.

M¨¦s enll¨¤ de concretar on ¨¦s el b¨¦, el s¨ª, i on ¨¦s el mal, el no, en aquesta miniaturitzaci¨®, maniquea i d'autoconsum, de la realitat catalana, les paraules de Bosch nom¨¦s serveixen per constatar, una vegada m¨¦s, que el leitmotiv del proc¨¦s en curs a Catalunya mai pot ser la democr¨¤cia, sin¨® ¨²nicament la independ¨¨ncia. Si no visqu¨¦ssim en democr¨¤cia, tindria sentit la insist¨¨ncia dels independentistes a vincular la paraula democr¨¤cia amb els termes proc¨¦s o transici¨® ¨Ctots dos significants de l'acci¨® de passar d'una manera de ser o estar a una altra de diferent¨C. Per¨° Catalunya, juntament amb la resta d'Espanya, va iniciar el proc¨¦s o la transici¨® cap a la democr¨¤cia despr¨¦s de la mort del dictador Franco el 1975, proc¨¦s que va culminar amb l'aprovaci¨® en refer¨¨ndum de la Constituci¨® del desembre del 1978. Ara es pot o, m¨¦s ben dit, cal parlar de reforma o de regeneraci¨® democr¨¤tica, per¨° en cap cas de proc¨¦s o de transici¨® cap a la democr¨¤cia, perqu¨¨ aquesta feina ja es va fer i el balan? general, per cert, nom¨¦s pot ser positiu.

Si els catalans no vot¨¦ssim habitualment en eleccions locals, auton¨°miques, generals i fins i tot europees, si no pogu¨¦ssim expressar peri¨°dicament les nostres prefer¨¨ncies pol¨ªtiques sobre temes diversos relatius als diversos ¨¤mbits de govern en qu¨¨ s'estructura el nostre poder p¨²blic, l'oferiment de Bosch seria digne d'agrair, ja que ens permetria expressar la nostra voluntat encara que nom¨¦s fos una vegada i sobre un ¨²nic assumpte. Afortunadament, no ¨¦s el cas. Lluny d'ampliar la nostra capacitat de decisi¨®, un refer¨¨ndum encobert com el del 9-N tendiria ¨Csi fos legal¨C a limitar-la, per la seva naturalesa excloent i de suma zero, per no dir que nega obertament la sobirania del poble espanyol, pe?a clau del nostre r¨¨gim constitucional.

Aix¨ª doncs, les paraules de Bosch no procedeixen. El mateix passaria, per exemple, si algun dia guany¨¦s unes eleccions generals un partit ¨Co partits¨C que port¨¦s al programa electoral la celebraci¨® d'un refer¨¨ndum per eliminar les autonomies. Seguint l'exemple del 9-N, les preguntes podrien ser les seg¨¹ents: ¡°Vol que Espanya sigui un Estat unitari centralitzat? S¨ª o no¡±. I en cas afirmatiu: ¡°Vol que aquest Estat sigui concentrat? S¨ª o no¡±. Per m¨¦s que hagu¨¦s desembocat en unes eleccions, una proposta semblant suposaria una miniaturitzaci¨® indiscutible, maniquea i d'autoconsum, de la realitat espanyola, motiu pel qual no seria l¨°gic que els qui la defensessin s'autoerigissin en guardians de la democr¨¤cia titllant d'antidemocr¨¤tics els qui s'hi oposessin i al mateix temps animant-los a participar-hi. A m¨¦s, aquest gran desprop¨°sit seria susceptible de ser recorregut davant el Tribunal Constitucional per qualsevol Parlament o Govern auton¨°mic, en la mesura en qu¨¨ les preguntes plantejades afectarien de ple una altra pedra angular del nostre r¨¨gim constitucional, el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que integren Espanya, que reconeix l'article 2 de la Constituci¨®.

Deia Churchill que ¡°la democr¨¤cia ¨¦s la pitjor forma de govern, exceptuant totes les que s'han provat fins ara¡±. Malgrat la seva prevenci¨®, no hi ha dubte que Churchill era un dem¨°crata; no obstant aix¨°, era conscient que la democr¨¤cia, mal entesa, pot arribar a actuar contra els valors liberals de llibertat i igualtat. Dos dels principals te¨°rics del liberalisme del segle XIX, Alexis de Tocqueville i John Stuart Mill, van coincidir ¨Csense perjudici de les seves ulteriors difer¨¨ncies¨C a apuntar els riscos que la democr¨¤cia reporta en tirania de la majoria. Tots dos convenen que la millor manera de combatre aquests riscos ¨¦s mitjan?ant la introducci¨® de salvaguardes legals i constitucionals que contrapesin el poder de la majoria governant, en pro dels drets individuals que constitueixen el fonament mateix de tot sistema democr¨¤tic i liberal.

Les paraules de Bosch representen la sublimaci¨® de la facilitat amb qu¨¨ els independentistes intenten monopolitzar la democr¨¤cia instrumentalitzant-la fins a buidar-la de contingut i deslligant-la, d'una banda, de la seva ineludible relaci¨® amb el principi de legalitat i, de l'altra, del seu necessari comprom¨ªs amb els drets individuals i de les minories. Acceptar la seva proposta implicaria consentir la ruptura unilateral de les regles de joc democr¨¤tiques, per la qual cosa els ciutadans catalans, com els de la resta d'Espanya, tenim dret a exigir del Govern central, aix¨ª com de tots els partits compromesos amb la Constituci¨®, la m¨¤xima fermesa en la defensa de l'Estat de dret. El respecte a la llei ¨¦s el m¨ªnim com¨² denominador que garanteix que la nostra conviv¨¨ncia es desenvolupi en el marc de llibertat i seguretat jur¨ªdica que leg¨ªtimament cal esperar de les nostres institucions democr¨¤tiques. Ara b¨¦, com recordava fa uns dies al Congr¨¦s el secretari general del PSOE, Pedro S¨¢nchez, el respecte a la llei ¡°¨¦s una condici¨® necess¨¤ria, per¨° no suficient¡±. ¡°Espanyols! A les coses, a les coses!¡±, que diria Ortega.