La for?a de negociar

La pol¨¨mica jornada del 9-N a Catalunya est¨¤ sent de digesti¨® m¨¦s pesada del convenient. Alguns dels que s'autoproclamen els m¨¦s purificats defensors de la Constituci¨® i la legalitat cauen en una postura utilitarista. Tant ells com els que han desbordat les resolucions del Tribunal Constitucional volen decantar la llei a favor de les pr¨°pies posicions. La moda d'¨²ltim minut ¨¦s reclamar m¨¤ dura i vituperar el Govern espanyol pel presumpte desistiment de les seves obligacions, que hauria abocat Catalunya a l'equivalent d'un territori sense llei.

Aquesta gent es descuida que la defensa de la legalitat s'ha de fer sense for?ar-la a la conveni¨¨ncia de cadasc¨², que els tribunals no han d'obeir ordres dels pol¨ªtics, i que els jutges davant els quals alguns van presentar den¨²ncies amb la pretensi¨® que la for?a p¨²blica interromp¨¦s el festival sobiranista van adduir bones raons derivades del principi de proporcionalitat per rebutjar-les.

Encara que vagi a contracorrent, cal dir ben alt que la cautela ¨Cen aquest cas benvinguda¨C de Mariano Rajoy no va constituir un exc¨¦s de prud¨¨ncia en cap cas. O per ventura lamenten que no hi hagi hagut imatges de policies segellant urnes o la d'Artur Mas emmanillat? Aix¨° hauria creat encara m¨¦s perjudici del que es va pretendre evitar, i al capdavall no hi va haver res irreversible, aix¨° ¨¦s, res sobre el qual la just¨ªcia no pugui i hagi d'escodrinyar si escau.

L'equivocaci¨® del Govern central, no deixarem de reiterar, resideix en el d¨¨ficit d'acci¨® pol¨ªtica positiva. Rajoy ha de prendre la iniciativa ja, no pels propis interessos, sin¨® perqu¨¨ ¨¦s el president del Govern d'Espanya; i aix¨° no ¨¦s un problema seu, sin¨® una greu amena?a als interessos dels espanyols. El mateix se li hauria de dir a Mas, per¨° fa l'efecte que ja ha passat el temps en qu¨¨ Mas ¨¦s capa? d'escoltar (i potser d'explicar-se, com ahir va demostrar l'elaboraci¨® per part de CiU del concepte d'ultim¨¤tum flexible).

La q¨¹esti¨® catalana ha superat el marc estret d'un conflicte entre dos Governs per convertir-se en un problema dels espanyols. Per aix¨° li demanem a Rajoy que surti del seu rac¨® per aplicar, davant d'un problema, les mesures i estrat¨¨gies proactives convenients, sense limitar-se a la defensa de l'ordenament ni a rebre i gestionar les iniciatives que arriben de Barcelona.

El desprestigi i envaniment de l'Estat provenen ara mateix de la corrupci¨® i la passivitat, no de l'¨²s ponderat de les pr¨°pies compet¨¨ncies. Sobretot quan, per m¨¦s que pugui molestar, molts ciutadans catalans estan expressant tranquil¡¤lament la seva diverg¨¨ncia radical o el seu malestar. S'hauran de tenir en compte, sobretot perqu¨¨ confirmen una seq¨¹¨¨ncia freq¨¹ent, cronificada, que va esgotant les vies de redre?ament.

Aquesta ¨¦s sens dubte l'hora de la pol¨ªtica. La pol¨ªtica democr¨¤tica comen?a en el di¨¤leg, que ha de convocar el poder amb majors compet¨¨ncies: en aquest cas, el Govern. El di¨¤leg ha de desembocar en negociaci¨® per acordar les solucions amb el m¨¤xim consens possible. I els acords impliquen sempre algun grau de cessi¨® m¨²tua.

Els socialistes van marcar ahir una refer¨¨ncia, en plantejar formalment davant el Congr¨¦s la reforma constitucional federal que hauria de constituir un punt de converg¨¨ncia en aquesta crisi. Detallin-la m¨¦s, si cal, als qui encara l'eviten com a presumptament inconcreta. I afegeixin entre tots ¨Cels Executius, els principals partits¨C un full de ruta sobre els passos intermedis per arribar-hi, o els elements que considerin imprescindibles per modificar-la o complementar-la. Per¨° no hi ha una altra sortida que la inauguraci¨® d'un nou temps pol¨ªtic mitjan?ant la reforma de la Constituci¨®.