La r¨¤dio al segle XXII

Radiobenefic¨¨ncia, Servei de socors, Teatre radiat, Poesia, Servei meteorol¨°gic, Masses corals... L¡¯estand de R¨¤dio Barcelona de 1936 resumia amb aquests eixos els ingredients principals de l¡¯emissora nascuda el 14 de novembre de 1924. La fotografia es pot veure des d¡¯avui a l¡¯exposici¨® Aqu¨ª comen?a tot: Els primers anys de R¨¤dio Barcelona (Sala Ciutat), un passeig per alguns dels sons i dels personatges que van marcar els primers passos de la radiodifusi¨® espanyola, des de l¡¯estimat Miliu del ventr¨ªloc Toresky fins als redactors de La Palabra, el primer diari parlat. La commemoraci¨® del 90¨¨ aniversari ha perm¨¨s recuperar bona part de la mem¨°ria sonora del pa¨ªs (el blog creat per a l¡¯ocasi¨® permet sentir ¨¤udios hist¨°rics, que van des del primer noticiari fins a Taxi Key, passant per l¡¯¡°Urruti, t¡¯estimo¡±), per¨° alhora obliga a fer balan? i a diagnosticar els reptes i els horitzons de la r¨¤dio com a mitj¨¤.

La creativitat del dial. Fer una programaci¨® innovadora el novembre del 1924 podria semblar un pleonasme en un invent que tot just comen?ava a bategar. Al marge de la m¨²sica, omnipresent, un dels primers espais d¡¯aquella graella van ser les Charlas femeninas, condu?des pel protolocutor Joaqu¨ªn Arrar¨¢s. La hist¨°ria posterior del mitj¨¤ ¨¦s generosa en noms il¡¤lustres: ¡°Soler Serrano, Puyal, Salvador Escamilla... en el seu moment se la van jugar i van apostar per formats nous¡±, recorda Josep Maria Girona, actual director de SER-Catalu?a i R¨¤dio Barcelona.

¡°Hem de seguir sent pioners, perqu¨¨ hi ha persones en el passat que ens obliguen a seguir pensant quina ha de ser la r¨¤dio del futur¡±. Un dels elements m¨¦s preocupants d¡¯aquest futur t¨¦ a veure precisament amb la creativitat. ¡°?s un moment incert¡±, explica l¡¯historiador i catedr¨¤tic Armand Balsebre, ¡°perqu¨¨ el prime time radiof¨°nic encara es fonamenta en el format de la r¨¤dio de les estrelles, i aquest format no afavoreix la creativitat sonora, tot es basa en el g¨¨nere del magaz¨ªn informatiu, ¨¦s a dir, en una successi¨® d¡¯entrevistes i tert¨²lies¡±.

El (fals) mite de la primera veu

D. G.

? s una de les cantarelles m¨¦s repetides de la hist¨°ria: "La estaci¨®n radiodifusora EAJ-1 de emisiones Radio Barcelona...". La va llegir Maria Sabat¨¦, en efecte. Per¨° que aix¨° la converteixi en la primera veu de la radiodifusi¨® espanyola forma part de la llegenda. Com va demostrar Armand Balsebre i posteriorment la periodista i investigadora S¨ªlvia Espinosa (autora de l'estudi Dones de r¨¤dio: les primeres locutores de Catalunya, Albert¨ª Editor), Sabat¨¦ ni era locutora ni aquelles paraules van sonar en l'emissi¨® inaugural. Va ser "una de les pioneres, per¨° no va ser mai locutora", explica Espinosa. Va entrar a R¨¤dio Barcelona procedent de l'Associaci¨® Nacional de R¨¤dio com a secret¨¤ria del primer director, Josep Maria de Guill¨¦n. La confusi¨® neix amb el cinquantenari de l'emissora, moment en qu¨¨ Sabat¨¦ va sol¡¤licitar una pensi¨® a trav¨¦s d'una carta retocada "per reivindicar la condici¨® de primera locutora", cosa que "no s'ajusta a la realitat".

?I quan va sonar, doncs, la c¨¨lebre frase? "?s una gravaci¨® posterior", revela Espinosa, "segurament de l'¨¨poca de l'aniversari" (1974) i fa notar que es tracta "d'una veu de senyora gran, no d'una noia de 22", entre altres motius perqu¨¨ "l'any 1924 no es gravava res, tot es feia en directe". De manera que la condici¨® de primera locutora de la hist¨°ria de la r¨¤dio correspon en realitat a Maria Cinta Balagu¨¦, que Espinosa defineix com la "precursora del programa magazine" i que va comen?ar com a funcion¨¤ria de l'Ajuntament (tamb¨¦ aqu¨ª va ser la primera dona de la hist¨°ria del c¨¤rrec). Amb 26 anys va entrar a R¨¤dio Barcelona per ocupar-se de la Secci¨® Liter¨¤ria Femenina amb el pseud¨°nim de Salus i va acabar creant "un programa de r¨¤dio ¨¤gil" fet "per dones i per a les dones".

De tot el trencaclosques inaugural falta assenyalar quina va ser l'aut¨¨ntica primera veu que va sonar per la r¨¤dio. L'honor correspon al locutor Rafael del Ca?o, l'home que la tarda del 14 de novembre del 1924 va cedir la paraula a l'alcalde per fer el discurs protocolari. La cr¨°nica que en feia la revista Radio Barcelona recollia el moment en aquests termes: "Por el anunciador se puso en conocimiento de los oyentes que iba a tener lugar el discurso del alcalde e inmediatamente el se?or bar¨®n de Viver pronunci¨® las siguientes palabras: 'Barceloneses: Me cabe el honor de inaugurar la primera estaci¨®n radiotelef¨®nica de esta ciudad y mis primeras palabras han de ser para transmitir un saludo a nuestro augusto Rey...". L'anunciador era Rafael del Ca?o, per¨° les seves paraules, les primeres que van sonar per r¨¤dio, no van quedar recollides. La realitat no acostuma a ser tan ¨¨pica.

Que no vivim una ¨¨poca prop¨ªcia a l¡¯experimentaci¨® ho confirma el flamant premi Ondas Josep Maria Mart¨ª, exdirector de R¨¤dio Barcelona, ara al capdavant de l¡¯Observatori de la R¨¤dio de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB): ¡°La situaci¨® econ¨°mica fa que les empreses no arrisquin, la posici¨® de mitjans p¨²blics i privats ¨¦s molt conservadora, i aix¨° ha malm¨¨s la capacitat creativa del mitj¨¤¡±. Joaquim Maria Puyal, un dels referents en l¡¯alineaci¨® de gala de la r¨¤dio, t¨¦ clar que el mitj¨¤ no desapareixer¨¤: ¡°La r¨¤dio t¨¦ una gran agilitat per produir i, en principi, en t¨¦ prou amb un so. El problema ¨¦s que no sempre es tenen presents els par¨¤metres de l¡¯ofici quan fem r¨¤dio i no podem perdre el concepte art¨ªstic de la producci¨® del so¡±. El periodista de r¨¤dio, recorda Puyal, no hauria de descuidar ¡°la construcci¨® del relat sonor, all¨° que en escriptura seria la ret¨°rica i l¡¯estil¨ªstica, la capacitat de fer que el discurs sigui agradable de llegir o d¡¯escoltar¡±.

En part per pal¡¤liar l¡¯abs¨¨ncia de nous formats, R¨¤dio Barcelona ha posat en marxa Ide@R¨¤dio, un concurs pensat per a universitaris. ¡°?s un primer pas per detectar talent futur i buscar guspires de creativitat¡±, explica el director de continguts de l¡¯emissora, Jaume Serra. ¡°?s imprescindible generar un laboratori d¡¯idees permanent amb els estudiants¡±. Els projectes s¡¯hauran de defensar abans de Nadal i se n¡¯escolliran tres ¡°que es poden convertir en programes o en seccions de programa¡±. Serra tamb¨¦ recorda que la SER ¡°sempre ha fet planter de professionals i la hist¨°ria ¨¦s plena de programes que neixen a Barcelona i despr¨¦s se¡¯n van a l¡¯¨¤mbit estatal¡±, com prova l¡¯¨¨xit de Parlar per parlar, amb Gemma Nierga. En l¨ªnia, aprofitant l¡¯efem¨¨ride, aquesta temporada R¨¤dio Barcelona ha renovat sintonies i programes. De la graella actual, Girona destaca Esp¨¨cies protegides, amb ?scar Mor¨¦, on es busca ¡°una r¨¤diode 360 graus, una r¨¤dio desacomplexada, que expliqui all¨° que est¨¤ passant a la realitat, a Internet i, sobretot, que desdramatitzi l¡¯actualitat¡±.

De la galena a l¡¯¡®smartphone¡¯. ¡°C¨®mprense galenas de alta calidad, no discuta su precio, pero ens¨¢yelas en el receptor y escoja con paciencia la que d¨¦ mejores resultados¡±. L¡¯edici¨® fundacional de la revista Radio Barcelona celebrava la inauguraci¨® de l¡¯emissora amb consells per a la construcci¨® d¡¯un bon receptor dom¨¨stic. Avui, si ens hem baixat un podcast, podem fins i tot sentir un programa a 10.000 metres d¡¯altura i el tel¨¨fon en mode avi¨®. Xavier Ribes, comissionat del rector per a la Societat de la Informaci¨® (UAB), est¨¤ conven?ut que l¡¯acc¨¦s a trav¨¦s de dispositius m¨°bils pot ajudar a la r¨¤dio: ¡°L¡¯emissi¨® en directe ¨¦s m¨¦s rom¨¤ntica, per¨° els continguts s¨®n els mateixos. De fet, hem tornat a la immediatesa del transistor: amb el m¨°bil ara tothom en porta un a la butxaca¡±.

Els aven?os tecnol¨°gics no espanten ni els te¨°rics ni els professionals. Girona recorda que ¡°¨¦s un mitj¨¤ que ha tingut moltes opes hostils, per¨° ni el v¨ªdeo va matar l¡¯estrella de la r¨¤dio, ni tampoc ho va fer la televisi¨®, i de fet no hi ha cap altre mitj¨¤ que permeti seguir-lo escoltant mentre fem una altra activitat¡±. L¡¯aposta de futur, la credibilitat: ¡°La r¨¤dio sobreviur¨¤ si ¨¦s cre?ble, aquesta ¨¦s la clau per competir amb Internet¡±. En el cap¨ªtol tecnol¨°gic, per¨°, la difusi¨® de continguts no est¨¤ desprove?da d¡¯alguns problemes: ¡°Per molt que l¡¯emissi¨® sigui digital¡±, recorda Balsebre, ¡°la recepci¨® sovint no reprodueix la qualitat sonora amb qu¨¨ s¡¯ha fet: la fragmentaci¨® que fa l¡¯mp3, per exemple, ¨¦s com si des de la FM hagu¨¦ssim tornat a l¡¯ona mitjana¡±.

En el cas de l¡¯emissi¨® de continguts, el futur passa per una redefinici¨® de l¡¯ofici period¨ªstic. Des de les trinxeres, Serra amplia el camp de visi¨® dels nous redactors: ¡°Ara han de pensar en l¡¯oient de sempre, en directe, per¨° tamb¨¦ en els seguidors de la xarxa, en all¨° que es pot penjar a la web i en aquells que consumiran el producte radiof¨°nic en diferit a trav¨¦s del podcast: la mateixa informaci¨®, en el m¨®n digital, ara t¨¦ m¨¦s sortides i m¨¦s maneres de difondre-la¡±. Un altre dels reptes que planteja Serra ¨¦s ¡°com fem evolucionar els formats interactuant amb l¡¯audi¨¨ncia i la tecnologia: vam passar de les cartes dels discos sol¡¤licitats al contestador autom¨¤tic, despr¨¦s les xarxes, i ara els missatges de so via whatsapp. La sort ¨¦s que la r¨¤dio sempre s¡¯aprofita de les noves tecnologies per adaptar-se al nou medi, tots els aven?os els juga a favor¡±.

Un dels elements identitaris de la r¨¤dio del nou segle ¨¦s la conflu¨¨ncia de llenguatges, per¨° aquest ¨¦s un cap¨ªtol que desperta m¨¦s d¡¯una prevenci¨®. ¡°La r¨¤dio no hauria de caure en la temptaci¨® de transformar-se en un mitj¨¤ m¨¦s visual que sonor¡±, alerta Balsebre, perqu¨¨ ¡°si continua tenint la pot¨¨ncia que t¨¦, ¨¦s perqu¨¨ no ¨¦s visual, perqu¨¨ ens aporta una s¨¨rie d¡¯emocions i de gratificacions comunicatives¡±. I Girona recorda que es tracta de ¡°l¡¯¨²nic mitj¨¤ que genera imatges auditives, i aix¨° per a l¡¯oient ¨¦s molt m¨¦s atractiu que veure en directe la persona¡±. Queda clar que la c¨¤mera web (i derivats) s¡¯ha d¡¯aplicar sense desvirtuar l¡¯ess¨¨ncia del llenguatge radiof¨°nic: ¡°Si per veure una imatge¡±, diu Girona, ¡°la persona que hi ha davant del micr¨°fon fa televisi¨®, no funcionar¨¤; la r¨¤dio en colors no funcionar¨¤¡±. Una via h¨ªbrida ¨¦s el model Icat: ¡°Va ser una refer¨¨ncia mundial¡±, assenyala Ribes: ¡°Aconsegu¨ª una aproximaci¨® diferent al mitj¨¤, amb elements que la r¨¤dio convencional no tenia i, a m¨¦s, van saber envair les plataformes, els podies escoltar a trav¨¦s de la TDT, amb un descodificador interactiu, i fins i tot tenien un canal a la consola Wii¡±.

La r¨¤dio ¡®sui generis¡¯. El 28 de setembre de 1964 naixia, de la m¨¤ d¡¯Antonio Calder¨®n, Matinal Cadena SER, antecedent remot dels actuals magazins informatius. Mig segle m¨¦s tard, el format que van popularitzar I?aki Gabilondo i Luis del Olmo continua sent hegem¨°nic. El problema de l¡¯star system, el model m¨¦s arrelat en la hist¨°ria de la r¨¤dio, ¨¦s que acabi camuflant l¡¯oferta. ¡°Els lideratges no s¨®n dolents¡±, matisa Mart¨ª, ¡°per¨° s¡¯ha d¡¯evitar que aquestes marques tan potents tapin la resta de la producci¨®¡±.

Un dels g¨¨neres que hist¨°ricament han funcionat m¨¦s b¨¦ ¨¦s l¡¯humor, des dels anys cinquanta (amb formats com La hora de Mari Santpere) fins als primers noranta, tamb¨¦ a R¨¤dio Barcelona (amb Andreu Buenafuente i la tropa d¡¯El Terrat). Els programes humor¨ªstics es revelen, segons Ribes, com ¡°una bona finestra per a la gent jove, i a m¨¦s les seccions de bromes o d¡¯imitacions propicien l¡¯intercanvi a Twitter i Whatsapp¡±. Balsebre reconeix que els espais d¡¯humor ¡°van aportar a la r¨¤dio alguns elements innovadors, i sobretot van ajudar a treure pes informatiu als magazins d¡¯actualitat¡±. El problema ¨¦s que ¡°han passat 30 anys i encara no s¡¯ha fet res de nou¡±.

On cal anar a buscar, doncs, els g¨¨neres m¨¦s vius? Probablement en un dels que formen part de l¡¯ADN radiof¨°nic des dels inicis, els dram¨¤tics, que compten amb emissions de radioteatre des de finals dels anys vint, el Teatro del Aire d¡¯Antonio Calder¨®n als anys setanta, les set radionovel¡¤les a la setmana que la SER va arribar a emetre la temporada 1965-1966, o la consolidaci¨® del quadre d¡¯actors de R¨¤dio Barcelona, que, amb Armand Blanch al capdavant, fins i tot van construir un univers sonor per a nens amb els contes de Tambor. ¡°La creativitat ¨¦s barreja i ¨¦s mixtificaci¨®¡±, recorda Balsebre, ¡°i el g¨¨nere dram¨¤tic ¨¦s el que m¨¦s b¨¦ ha sabut integrar la creativitat sonora, ja sigui en format de radionovel¡¤la o amb audioclips que combinen l¡¯actualitat amb la ficci¨®¡±.

L¡¯altra f¨®rmula que ha aconseguit mantenir m¨¦s oients enganxats al dial s¨®n els esports. Despr¨¦s d¡¯un Bar?a-C¨°rdova en castell¨¤ el 1968, el seu debut oficial, el primer partit de Puyal en catal¨¤ (Bar?a-Las Palmas) a R¨¤dio Barcelona data de setembre de 1976, i ja ¨¦s hist¨°ria de la r¨¤dio i de la llengua (ell mateix ¨¦s membre de la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans). En l¡¯actualitat, la Transmissi¨® d¡¯en Puyal, a Catalunya R¨¤dio ¨¦s un exemple d¡¯integraci¨® de xarxes i plataformes amb un model de retransmissi¨® tradicional. ¡°La clau ¨¦s no instal¡¤larse en l¡¯¨¨xit: has de tenir una posici¨® din¨¤mica, has de trobar el teu espai i connectar amb els nous p¨²blics. Hem incorporat l¡¯¨¤udio a la televisi¨®; si neix Facebook, mirem de fer debat; si neix Twitter, mirem d¡¯establir comunitat... Fa 30 anys no sabia com evolucionaria tot plegat, per¨° la clau sempre ¨¦s adaptar-se a cada nova circumst¨¤ncia fent atractiu all¨° que considerem interessant¡±.

En el cas de R¨¤dio Barcelona, Girona destaca aquesta temporada Qu¨¨ t¡¯hi jugues, amb Sique Rodr¨ªguez, per la seva capacitat de ¡°desdramatitzar les tensions esportives i per un esperit de renovaci¨® comparable a La graderia¡±. El lema del programa ¨¦s tota una declaraci¨® de principis: ¡°El rigor ¨¦s compatible amb el riure¡±. Evoluci¨® de formats.

On s¨®n els oients del futur? La radiografia actual de l¡¯audi¨¨ncia ofereix un aspecte preocupant pel que fa al recanvi generacional. Mart¨ª sap que el gran problema ¨¦s la desconnexi¨®: ¡°Les edats mitjanes de la r¨¤dio superen els 50 anys, i aquest ¨¦s el gran repte, la connexi¨® amb els nous entorns¡±. I reconeix que l¡¯emissora ¡°que ha baixat la mitjana d¡¯edat de la r¨¤dio convencional a Catalunya ha estat RAC1¡±. Es calcula que R¨¤dio Barcelona tenia el 1925 uns 60.000 oients, i en l¡¯actualitat (segona onada de l¡¯EGM 2014) el conjunt de r¨¤dios generalistes arriba a Espanya als 25 milions d¡¯oients, per¨° aqu¨ª s¡¯acaben les grans xifres. ¡°Vivim temps d¡¯hiperfragmentaci¨®¡±, creu Mart¨ª. ¡°Ens hem d¡¯acostumar a la fi de les audi¨¨ncies massives perqu¨¨ la r¨¤dio dels r¨¤nquings s¡¯acaba, els grans mitjans es convertiran en f¨¤briques de producci¨® de continguts que donaran servei a diferents mitjans especialitzats¡±.

Com aconseguir que els joves d¡¯ara (els oients del futur) s¡¯habitu?n al mitj¨¤ ¨¦s un dels grans cavalls de batalla. Durant molts anys la m¨²sica va funcionar com a porta d¡¯entrada per a noves generacions, amb programes ic¨°nics com el Radioscope de Salvador Escamilla, des del 1964, o m¨¦s tard el Radio Young de Constantino Romero als anys setanta. Girona recorda que ¡°els joves entraven al m¨®n de la r¨¤dio a trav¨¦s de la radiof¨®rmula, per¨° ara la r¨¤dio musical t¨¦ molts competidors dins i fora del mitj¨¤, l¡¯acc¨¦s a la m¨²sica ¨¦s molt divers¡±. Les xarxes i les aplicacions poden revelar-se ¨²tils per captar nous p¨²blics, encara que canvi?n les formes de consum. Ribes, que va participar en l¡¯estudi La crisi del consum radiof¨°nic juvenil a Catalunya (2010), explica que ¡°en realitat els joves s¨ª que escolten la r¨¤dio, per¨° es tracta d¡¯un consum en espais molt curts. La seva atenci¨® ¨¦s m¨¦s dispersa; per tant, si els podem oferir continguts encapsulats de tres o cinc minuts, millor que tot un programa de 60¡±.

La r¨¤dio despr¨¦s de la crisi. P¨²bliques o privades, un dels grans reptes (de present i de futur) que han d¡¯afrontar les r¨¤dios va lligat al model d¡¯explotaci¨® i a la crisi dels anunciants. ¡°La r¨¤dio a Espanya sempre ha estat un mitj¨¤ molt atomitzat¡±, alerta Balsebre, ¡°hi ha m¨¦s de 4.000 emissores, entre legals i alegals, i aix¨° d¨®na una capacitat d¡¯absorci¨® limitada del mercat publicitari: els grans anunciants no poden sostenir el model¡±. Un altre problema t¨¦ a veure amb l¡¯star system: ¡°El format presentadors-estrelles ha d¡¯extingir-se si la r¨¤dio vol sobreviure com a banda sonora de refer¨¨ncia. Despr¨¦s de la crisi econ¨°mica, no es poden mantenir uns sous tan elevats, perqu¨¨ no es pot sobreviure a base de reduir plantilla i costos¡±. Si vol ser rendible, remata Balsebre, ¡°la r¨¤dio s¡¯ha de reivindicar com el que ha estat sempre, un mitj¨¤ econ¨°micament auster per¨° de gran pot¨¨ncia comunicativa¡±.

Un altre dels problemes ¨¦s el model de negoci de la r¨¤dio 2.0. Ribes adverteix que ¡°les emissores no saben com recuperar els diners que costa una aplicaci¨® a Internet m¨¦s enll¨¤ de vendre imatge i de posicionar-la com una emissora tecnol¨°gica i avan?ada¡±. A hores d¡¯ara es perfila com ¡°un dels grans reptes de la r¨¤dio, perqu¨¨ amb la mateixa gent s¡¯ha de cobrir la funci¨® hertziana i la digital, i la paradoxa ¨¦s que, com m¨¦s audi¨¨ncia tens online, m¨¦s flux de dades s¡¯ha de pagar¡±. L¡¯ingr¨¦s de la r¨¤dio en el m¨®n digital, amb webs i aplicacions i arxius sonors penjats al n¨²vol, ¨¦s imprescindible, per¨° ¨¦s lluny de ser barat. Per¨°, fins ara, mai hi ha hagut repte que la r¨¤dio no hagi superat. I van 90 anys...