La pell que habitem

Fins diumenge, pensar en el 9-N era rescatar velles imatges del cinema mental. Vaig clissar la coincid¨¨ncia amb l¡¯alliberament ciutad¨¤ del Mur de Berl¨ªn fa un quart de segle i pel juliol ho vaig escriure aqu¨ª. Em sorprenia que no es destaqu¨¦s la sincronia de dates i quina n¡¯era la ra¨®. Aix¨ª hem continuat. Pel que sembla la traca medi¨¤tica ha cregut que fer coincidir els dos 9N seria inconvenient (de mal gust?) i que, impossible d¡¯obviar, m¨¦s valia isolar el record de la gesta popular alemanya. Diumenge, amb la mateixa calma berlinesa del 89, un munt de catalans an¨¤vem a votar.

Com que ning¨² ha dit ni fava oficial de la coincid¨¨ncia, no sabem res de qui, com i perqu¨¨ va ser escollida la data en la reuni¨® que va consensuar la pregunta i la data de la consulta o el que sigui que h¨¤gim fet. M¡¯agradaria saber-ho, la veritat. Una excel¡¤lent lectora, la senyora a_maria_b, va recollir el guant del meu article de juliol i el va comentar a l¡¯edici¨® digital aix¨ª:

¡°Algun dia, sra Ibarz, gr¨¤cies a la indiscreci¨® d¡¯alguna cr¨°nica, sabrem si la data escollida ho va ser per conveni¨¨ncia del calendari o pel seu valor simb¨°lic i commemoratiu, de la mateixa manera que el temps ens dir¨¤ si els murs que ara es volen enderrocar s¨®n una oportunitat de poder eradicar, ni que sigui nom¨¦s una mica, la vella pol¨ªtica i els vells pol¨ªtics. I si, malgrat tot, l¡¯oportunitat d¨®na pas a la decepci¨® d¡¯una vella pol¨ªtica de vells pol¨ªtics, podrem pensar que l¡¯esfor? valia la pena perqu¨¨ el m¨®n ¨¦s una mica millor sense opressius murs, tal com els pobles i les persones viuen una mica millor quan lliurement poden decidir el seu futur encara que sigui per equivocar-se i aprendre dels seus errors i de la complexitat del m¨®n.¡±

La setmana passada, vinga els mitjans a parlar del Mur. Em van fugir les ganes d¡¯enfocar el 9-N local aix¨ª, per¨° va arribar el diumenge i esdevingu¨¦. Vaig recordar llavors tamb¨¦ uns altres alemanys molt m¨¦s vells que els berlinesos del 89. Recordava els Dad¨¤, artistes de fa cent anys que volien creuar art i vida, que es van negar a anar a les trinxeres i es van constituir en grup provocador antiguerra en el Cabaret Voltaire de Zurich, on acudien els desertors. Els vaig recordar perqu¨¨ tinc la convicci¨® que Emmy Jennings i Hugo Ball, la parella a qui all¨° ho deu tot, estarien francament interessats en les nostres performances desertores: la Via Catalana i la V dels dos ¨²ltims 11-S, la densa i nodrida expressi¨® de desobedi¨¨ncia civil d¡¯aquest 9-N.

Performance: ¡°donar forma¡± en escena, amb el propi cos, en un espai p¨²blic. Homes i dones, joves, nens i grans descobrint el gust per les performances dad¨¤. Per manifestar-se al carrer seguint una disciplina que riu-te¡¯n de les de Yoko Ono i Marina Abramovic. Elles poden estar-se vuit hores seguides sense moure un m¨²scul, i els catalans poden agafar-se de la m¨¤ i formar una cadena per tot el pa¨ªs i si ha calgut despla?ar-se on hi havia perill de forat a la cadena, all¨¤ havien anat. Poden vestir-se disciplinadament de groc o de roig i disciplinadament formar una bandera (!) que al seu torn forma una V pels carrers de Barcelona. Poden fer cua una hora o m¨¦s per votar una cosa que no ¨¦s una consulta ni un refer¨¨ndum ni ¨¦s legal per¨° tampoc il¡¤legal, un embolic, vaja, i ho fan a dojo, profusament.

Desconcertant. D¡¯aix¨° acusaven els Dad¨¤, d¡¯absurds i desconcertants. Avui resulta que s¨®n els artistes pol¨ªtics m¨¦s incisius de la modernitat, deixant als futuristes italians el marxamo de l¡¯ardor b¨¨l¡¤lic. Els Dad¨¤ van ser pacifistes incitadors. Mentre que els nostres artistes pl¨¤stics no semblen saber encara qu¨¨ fer amb el que est¨¤ succeint, amb la pell que habitem ara, imagino Hugo Ball i Emmy Jennings fent que s¨ª on sigui que paren (al cel, sens dubte, que ell es va convertir amb els anys al cristianisme), celebrant que el Cabaret Voltaire no va ser in¨²til. Les performances han evolucionat molt i aquestes d¡¯aqu¨ª tenen un car¨¤cter fi, en absolut arcaic, que de ben segur els complau.

?Performances dad¨¤ i prou? Bo, una performance com d¨¦u mana sempre ¨¦s alguna cosa m¨¦s. I ja que l¡¯art, digu¨¦ un dia Kafka, ¡°¨¦s un rellotge que s¡¯avan?a, de vegades¡±, ¨¦s plausible interpretar que (els que no participen no deixen de ser catalans per¨° per descomptat que d¡¯altres catalans parlen per ells, o sigui que val m¨¦s que no us hi estigueu al marge i us sumeu a les performances a partir d¡¯ara per dir el que h¨¤giu de dir) les performances han convertit els catalans en artistes pol¨ªtics visionaris.

Dit d¡¯una altra manera, l¡¯escriptor Jordi Bonells, que ho viu a Fran?a, s¡¯ho explica aix¨ª: ¡°els dos milions de manifestants/votants no s¨®n catalanistes, sin¨® ¡®catalans¡¯. El nacionalisme catal¨¤¡±, rumia, ¡°est¨¤ deixant de ser nacionalista per ser simplement catal¨¤, ¨¦s la din¨¤mica que condueix el proc¨¦s que estem vivint¡±. Interessant.

Imatges noves. Tamb¨¦ t¨¦ valor la cosa respecte de l¡¯egoista recorregut del que una vegada fou l¡¯europeisme. Per¨° aix¨° es un altre afer, per un altre dia.

Merc¨¨ Ibarz, escriptora i professora de la UPF