La trag¨¨dia del riure

Su?cidi i riure. Un ox¨ªmoron tonal, moral, espiritual. I no obstant aix¨°, existeix: es diu com¨¨dia negra. Els primers minuts de The skeleton twins posen sobre la taula, o sobre la pantalla, sense di¨¤legs, nom¨¦s amb les enormes possibilitats de les accions en paral¡¤lel, el paradoxal poder de la com¨¨dia negra, del riure congelat, de la trag¨¨dia que, de sobte, obre la boca per mostrar les dents, fer un so gutural i, s¨ª, deixar anar una riallada. Nom¨¦s es necessita talent creatiu, gesti¨® del temps i una gran int¨¨rpret. Enginy, ni m¨¦s ni menys, i tamb¨¦ control dels elements cinematogr¨¤fics. Per¨° Craig Johnson, des de la direcci¨® i el gui¨®, i la sensacional Kristen Wiig, que posa al seu personatge rostre i simpatia, intel¡¤lig¨¨ncia, tendresa i bellesa, calidesa i candidesa, aconsegueixen enormes moments en la pel¡¤l¨ªcula, amb ressons del poder emp¨¤tic de l'oncle su?cida de Petita miss Sunshine, i el segell dels germans Duplass en la producci¨®. Aix¨° s¨ª, una ll¨¤stima, no en tota, perqu¨¨ hi ha elements que no acaben de funcionar i, potser el pitjor, el cl¨ªmax final ¨¦s completament anticl¨ªmax.

En principi, ¨¦s una pena que els simbolismes siguin tan obvis (l'esquelet de joguina, els peixos i les peixeres, l'aigua que atrapa...), i encara m¨¦s que de vegades la redund¨¤ncia tregui profit en terrenys que no s'havien de tornar a transitar, com la seq¨¹¨¨ncia final a la piscina. Per¨° el bon retrat dels personatges, els treballs de Wiig i Bill Hader, i la gran qualitat dels di¨¤legs, brillants i naturals, c¨°mics i transcendents, surten triomfadors en aquest envit complicat. ?s dif¨ªcil sobretot pel que fa al que embolica tota la trama, el fet que va desencadenar que els germans bessons protagonistes, de m¨¦s de trenta anys, faci molts anys que no es parlin, que no es pot reproduir aqu¨ª, per¨° que sost¨¦ dos aspectes essencials de la pel¡¤l¨ªcula: primer, el moral, que mai no ¨¦s el m¨¦s evident i c¨°mode; i segon, que estirant el fil d'aquesta acci¨®, gaireb¨¦ un tab¨² social, es pugui acabar construint una com¨¨dia negra, amarga i atrevida, sobre el retorn als or¨ªgens, el poder de la sang, ingredients del poble com a ens social, en la formaci¨® de la persona, i la complicitat natural dels que han sofert plegats les m¨¦s doloroses, vils i, per qu¨¨ no, divertides males passades de la vida.