L¡¯her¨¨ncia de Coderch veu la llum

El treball m¨¦s conegut de l'arquitecte Jos¨¦ Antonio Coderch de Sentmenat (Barcelona, 1913 - Espolla, 1984), figura fonamental de l'arquitectura de la postguerra espanyola i referent de les generacions posteriors, no ¨¦s un edifici. ?s un llum: l'anomenat Disa, o llum Coderch, un model premiat i lloat amb forma i color de carabassa, que malgrat que aviat complir¨¤ 60 anys de la seva creaci¨® segueix sent sin¨°nim de modernitat i es continua venent als establiments m¨¦s exclusius de mobiliari d'autor.

El llum Disa il¡¤lustra, com cap altre projecte creat per Coderch, la seva manera de treballar: retocava una vegada i una altra per millorar el que ja funcionava o el que els seus clients ja donaven per bo. En el cas d'aquest llum, durant d¨¨cades va pensar com millorar-ne el funcionament i optimitzar-ne els materials amb qu¨¨ estava feta: l'acer dels c¨¨rcols i les l¨¤mines de planxa de fusta que li donen la seva forma caracter¨ªstica.

Coderch ¨¦s l'autor d'un bon nombre d'edificis, habitatges unifamiliars com la Casa Ugalde a Caldetes, la Casa Uriach a l'Ametlla, la Casa Catas¨²s de Sitges, edificis d'oficines com els Trade de Barcelona o d'habitatges com els del Banco Urquijo o el del carrer Johann Sebastian Bach de Barcelona, en el qual va saber sintetitzar les aportacions del moviment modern catal¨¤ amb elements de l'arquitectura de Jujol (que va ser professor seu a l'Escola T¨¨cnica Superior d'Arquitectura de Barcelona) i Gaud¨ª.

Per¨° un dels projectes que Coderch no va arribar a materialitzar i del qual fins i tot se li va perdre la pista ¨¦s ¡°La Herencia¡±, tal com ell s'hi referia en fam¨ªlia, un nom del tot oport¨² per a un treball que veu la llum 30 anys despr¨¦s de la seva mort i 101 del seu naixement. L'exposici¨® La herencia de Coderch, organitzada per MINIM, un establiment que comercialitza mobles contemporanis d'autor situat a l'edifici Monitor, tamb¨¦ creat per Coderch a la Via Augusta de Barcelona, mostra per primera vegada els pl¨¤nols i la documentaci¨® original d'aquest projecte que estava extraviat o no estava classificada.

Per Coderch l'edifici ideal ¨¦s el que t¨¦ una planta perfecta amb uns espais interiors ben solucionats, perqu¨¨ ¡°l'home ¨¦s nostra principal unitat de mesura¡±. Si la fa?ana no estava ben resolta era per que la planta no era la ideal i s'havia de retocar. Defensava edificis creats amb materials naturals, nobles i propers. No creia en els patis interiors. Per aix¨°, va pensar sempre en habitatges en qu¨¨ totes les estances de la casa fossin exteriors, perqu¨¨ no hi ha res com la llum natural per a un habitatge. Tot aix¨° es troba en el projecte recuperat, segons explica la comiss¨¤ria de l'exposici¨®, Elina Vila, que ha dedicat m¨¦s d'un any d'investigaci¨®.

¡°Coderch, que mai va treballar en aquest projecte al seu estudi, sin¨® a la seva pr¨°pia casa, va voler que els espais d'aquests habitatges poguessin canviar, fossin flexibles, creixessin o disminu?ssin cap als costats, cap amunt o cap avall, segons les necessitats de la fam¨ªlia de cada moment mitjan?ant l'intercanvi d'espais amb els habitatges confrontants. Si les fam¨ªlies evolucionen, tamb¨¦ ho poden fer els habitatges", explica Vila. Aquest plantejament ja es deixa veure en la planta del bloc de cases del Banco Urquijo, situat a Raset-Freixa de 1967, on la zona dels armaris, que divideixen els dos habitatges, la va construir amb els forjats buits. ¡°Coderch considerava aquest projecte el seu llegat com a arquitecte, la seva ¨²ltima aportaci¨® a l'arquitectura¡±, explica Vila.

Als pl¨¤nols de La Herencia se'ls havia perdut la pista. Ara s'ha sabut que els va lliurar, l'abril del 1984, set mesos abans de la seva mort, a l'industrial i mecenes Juan Huarte Beumont perqu¨¨ els explot¨¦s, ¡°perqu¨¨ facin un projecte amb l'arquitecte que vulguin i on vulguin si ho consideren interessant i viable¡±, va escriure. Despr¨¦s de morir, Huarte els va lliurar a S¨¢enz de Oiza perqu¨¨ ho tir¨¦s endavant. I aix¨ª ho va fer. Oiza va crear un projecte que s'anava a construir a Cerdanyola de Vall¨¨s. Malgrat aix¨°, la falta de finan?ament el va deixar en nom¨¦s aix¨°, un projecte.

Coincidint amb l'exposici¨®, Poldo Pom¨¦s ha presentat el documental Recordando a Coderch, en qu¨¨ al llarg de m¨¦s d'una hora es tra?a un retrat coral a partir dels testimoniatges de moltes de les personalitats (la majoria arquitectes) que el van con¨¨ixer o van treballar amb ell, com Oriol Bohigas, Federico Correa, Carlos Ferrater, Josep Llin¨¤s, Rafael Moneo, Enric Soria i ?scar Tusquets, entre d'altres. Entre tots deixen veure un Coderch incansable en el treball, perfeccionista que dibuixa una planta una vegada i una altra fins que troba la que considera ideal; un home seri¨®s, complex i sever per¨° tamb¨¦ honest i gener¨®s amb gaireb¨¦ tothom.

Al costat dels pl¨¤nols es pot veure un llum Disa gegant i una recreaci¨® d'un dels interiors t¨ªpicament coderchians, en qu¨¨ es poden veure objectes personals cedits per la seva fam¨ªlia, com les seves pipes, les cadires Safari, la xemeneia Capilla, els seus tancaments de Llamb¨ª, alguns dels seus llibres, les seves cartes o el seu whisky.