L¡¯Audi¨¨ncia confirma la fian?a civil de Rato per les targetes opaques

La secci¨® tercera de l'Audi¨¨ncia Nacional ha confirmat la fian?a civil de tres milions d'euros imposada a l'expresident de Bankia Rodrigo Rato pel cas de les targetes opaques de Caja Madrid. El magistrat Ferm¨ªn Javier Echarri, ponent de la resoluci¨®, afirma que aquest mitj¨¤ de pagament, al qual 83 consellers de l'entitat van carregar despeses personals per valor de 15,5 milions d'euros entre el 1999 i el 2012, estava ¡°al marge de qualsevol indici de legalitat¡±.

La fian?a civil va ser imposada el 16 d'octubre passat pel magistrat instructor de la causa, Fernando Andreu. L'exministre d'Economia i exdirector gerent del Fons Monetari Internacional va presentar un aval del Banc Sabadell per fer front a aquesta garantia econ¨°mica, que t¨¦ per objecte assumir possibles responsabilitats derivades d'una hipot¨¨tica condemna.

La defensa de Rato, exercida per l'advocat Ignacio Ayala, va rec¨®rrer amb l'argument que es vulnerava el dret a la presumpci¨® d'innoc¨¨ncia, i que encara no s'han practicat les dilig¨¨ncies oportunes que permetin valorar indicis de culpabilitat sobre Rato. El tribunal replica que la imposici¨® de la fian?a ¡°en absolut pot qualificar-se de prematura¡±, i que l'informe d'auditoria de Bankia que va donar motiu a la investigaci¨®, sumat a les declaracions de Rato i dels coimputats Miguel Blesa i Ildefonso S¨¢nchez Barcoj, ha establert que no hi havia cap "precepte estatuari o reglamentari, acord o decisi¨® adoptada per algun ¨°rgan directiu que justifiqui l'exist¨¨ncia i l'operativa de les targetes¡±.

Segons el tribunal, aquest mitj¨¤ de pagament es lliurava ¡°a manera de complement salarial com a part de les retribucions pr¨°pies de cada usuari i destinades a despeses pr¨°pies, alienes a les despeses de representaci¨® de l'entitat¡±. Durant l'¨¨poca en qu¨¨ Rato va presidir Caja Madrid i posteriorment Bankia ¨Cdes del gener del 2010 fins al maig del 2012¨C els consellers van gastar 2,58 milions d'euros amb les targetes black. En la seva declaraci¨® com a imputat, Rato va assegurar que no sabia que l'entitat no practiqu¨¦s retencions tribut¨¤ries per aquest ¡°complement retributiu¡± i que es port¨¦s una comptabilitat inadequada de les targetes.

La secci¨® tercera posa en relleu que la instrucci¨® ¡°no ha comen?at recentment, sin¨® que ja fa dos anys i mig que s'investiga sense que hi hagi previsi¨® raonable de finalitzaci¨® a curt termini¡±. El tribunal recorda que Rato tenia una targeta per a despeses de representaci¨® al marge de la targeta opaca. Aquest fet situa, segons la sala, els diners de pl¨¤stic per a despeses personals ¡°al marge de qualsevol indici de legalitat, i el que ¨¦s m¨¦s important, d'esquena a qualsevol tipus de fiscalitzaci¨® que pogu¨¦s acreditar la seva adequada utilitzaci¨®¡±.

El tribunal recorda que, a m¨¦s, les targetes opaques vulneren suposadament la llei de caixes de la comunitat de Madrid, de l'any 2003. Aquest text legal prohibeix als consellers i directius de les entitats de cr¨¨dit ¡°originar percepcions diferents de les dietes per assist¨¨ncia i despla?ament¡±. Rato va assegurar davant el jutge Andreu que no se li va advertir de l'exist¨¨ncia d'aquesta norma. El tribunal considera: ¡°Aquesta ignor¨¤ncia en una persona que ocupava el c¨¤rrec de president del Consell d'Administraci¨® resulta inexcusable¡±.

Les despeses de les targetes black es van camuflar en la comptabilitat com a errors interns, defici¨¨ncies dels sistemes inform¨¤tics o reclamacions de l'Oficina del Client. Aquest sistema implica, segons la sala, que ¡°la voluntat real¡± de la comptabilitat ¡°no era cap altra que l'ocultaci¨® d'aquestes despeses als organismes auditors i reguladors¡±.

El 18 de novembre passat, el mateix tribunal va desestimar el recurs de l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa contra la fian?a civil de 16 milions que li va imposar el jutge Andreu pel mateix cas de les targetes opaques. En aquella interlocut¨°ria es considerava que Blesa ¡°no pot al¡¤legar desconeixement en l'¨²s que realment es feia de les targetes¡±, a les quals 83 consellers de l'entitat van carregar despeses personals per valor de 15,2 milions d'euros entre el 1999 i el 2012. Aquesta resoluci¨® considera que l'exdirectiu va donar el seu ¡°benepl¨¤cit¡± a l'¡°emissi¨®, lliurament i l¨ªmits de disposici¨®¡± de les targetes.