Emoci¨® i poesia a tota brida

Des de fa nom¨¦s cinc dies Paco Ib¨¢?ez pot presumir de la seva condici¨® d'octogenari i assumir amb una certa resignaci¨® que una vegada rere una altra li vagin recordant que ning¨² no ho diria. Per¨° ¨¦s totalment cert, no es noten fora de l'escenari, i enfilat a la tarima encara menys. Per deixar clara aquesta joventut que porta a dins Paco Ib¨¢?ez va convocar la nit de dimarts amics i coneguts al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb un lema senzill, "Vivencias", i com en les grans ocasions, que ho era, a la sala no hi cabia ni una agulla.

Es respirava aquell ambient carregat d'electricitat que sembla a punt d'esclatar. I va esclatar amb una d'aquelles ovacions que no s'obliden quan, amb tot just deu minuts de retard, el cantant va irrompre sobre un escenari minimalista en vermells i negres (obra de Frederic Amat). Vestit de negre, com ¨¦s la seva norma, i guitarra en m¨¤, Paco Ib¨¢?ez va saludar en catal¨¤, va recolzar la cama esquerra sobre una cadira tamb¨¦ negra i va atacar Es amarga la verdad?de Quevedo. ¡°Comencem b¨¦¡±, va dir, fent broma, ¡°per¨° les amargors d'avui poden ser la dol?or comparades amb les amargors de dem¨¤¡±.

A Quevedo el va seguir G¨®ngora, no podia ser d'una altra manera, i aqu¨ª va iniciar un recorregut ser¨¨ i aparentment desordenat per tota la seva llarga obra. Va arribar fins als seus propis inicis amb La canci¨®n del jinete, de Garc¨ªa Lorca, va cantar en gallec, basc i castell¨¤ i va acabar la primera part recordant Che Guevara (¡°l'¨²nic que no va ser un cantama?anas com la resta¡±) en paraules de Nicol¨¢s Guill¨¦n, memorable encara Soldadito boliviano.

L'acordionista Joxan Goikoetxea i el guitarrista Mario Mas el van acompanyar de manera tan discreta com efectiva. Un repertori sense aparents sorpreses que va sorprendre quan el ballador Chicharro va fer uns passos d'aut¨¨ntic car¨¤cter sobre un sentit poema lorqui¨¤, un moment m¨¤gic.

El cantautor va convidar Pasqual Maragall a cantar amb ell un tema de Brassens

Va obrir la segona meitat amb Como tu, una can?¨® d'esperan?a (¡°que bona falta ens fa en aquests temps que corren¡±) de Le¨®n Felipe i va tornar a Lorca acompanyat pels sons naturals i sempre incre?bles de Pep Pascual i el saxo tel¡¤l¨²ric d'un Gorka Ben¨ªtez sensacional. El bandone¨® d'un altre vell amic, C¨¦sar Stroscio, el va secundar amb aires de Buenos Aires en recordar Neruda i Alfonsina Storni.

Ajudat per la veu de la seva filla va advocar per la pau entre Israel i Palestina cantant en hebreu. Acompanyat pel contrabaix d'Horacio Fumero va cantar a Jos¨¦ Agust¨ªn Goytisolo i va aprofitar la coincid¨¨ncia familiar per declarar-se en aquests moments m¨¦s a favor dels qui rebutgen els premis que dels qui els accepten: ovaci¨® tancada. I el p¨²blic va cantar a plens pulmons Me lo dec¨ªa mi abuelita i va tornar a estremir-se amb Palabras para Julia. El TNC es va enfonsar.

I encara faltaven aquells eterns Andaluces de Ja¨¦n que, una vegada m¨¦s, tot el p¨²blic va cantar amb l'entusiasme que li havia contagiat el cantant.

Els espectadors van corejar ¡®Me lo dec¨ªa mi abuelita¡¯ i ¡®Palabras para Julia¡¯

Un entusiasme que es va desbordar quan Ib¨¢?ez va convidar Pasqual Maragall a cantar amb ell una can?¨® de George Brassens, Les copains d¡¯abord, en franc¨¨s i acompanyats per tots els m¨²sics. I l'expresident de la Generalitat fins i tot es va permetre per a l'ocasi¨® fer uns passos de ball.

El p¨²blic demanava A galopar i la nit va acabar a tota brida. ¡°Hem de galopar molt que encara hi ha molt per galopar¡±. I en acabar de galopar el p¨²blic li va desitjar felicitat pels vuitanta anys, i Ib¨¢?ez va concloure la vetllada ballant un vals amb la seva dona. Per¨° no era el final, i encara va quedar espai per un altre bis, aquesta vegada en catal¨¤. Aix¨ª, Paco va cantar en els quatre idiomes peninsulars.

Entre fam¨ªlia i bons amics, dins i fora de l'escenari, Paco Ib¨¢?ez va mantenir durant m¨¦s de dues hores el p¨²blic en suspens, sempre a prop de l'esclat, amb aquella veu terriblement propera que m¨¦s que cantar murmura les can?ons a cau d'orella i penetra aix¨ª fins a la part m¨¦s profunda. Explicant delicadament per¨° amb aut¨¨ntica r¨¤bia veritats amb maj¨²scules que no per conegudes han de deixar-se de repetir. I Paco Ib¨¢?ez les continua explicant embolicades en m¨²siques que mai no molesten les paraules, al contrari, les omplen de suggeriments. Dimarts a la nit el TNC va ser un devessall de bellesa, de sentiments compartits. Una demostraci¨® m¨¦s de l'eterna perviv¨¨ncia de la poesia, de la seva poesia, de la nostra.