N¨²?ez i el final de franquisme

L'entrada a la pres¨® del promotor Josep Llu¨ªs N¨²?ez i del seu fill, condemnats pels suborns sistem¨¤tics a inspectors d'Hisenda, fa l'efecte de final d'un llarg cicle, en aquests ep¨ªgons en qu¨¨ han rebentat les clavegueres d'anys de corrupci¨® pol¨ªtica i immobili¨¤ria. El cas de Josep Llu¨ªs N¨²?ez ¨¦s especialment emblem¨¤tic, ja que el seu grup immobiliari, N¨²?ez y Navarro, que va emergir en les aig¨¹es t¨¨rboles del porciolisme, ha deixat una empremta molt negativa a Barcelona, des de les d¨¨cades del franquisme fins avui. N¨²?ez ha estat un aut¨¨ntic enemic del poble per als moviments socials, urbans i defensors del patrimoni des de principis dels anys setanta.

Recordo i comprovo que el meu primer text publicat, a l'abril del 1977, va ser una carta al director del Diario de Barcelona, llavors Trist¨¢n La Rosa, en qu¨¨ defensava que la casa Golferichs, projectada per Joan Rubi¨® i Bellver, no fos enderrocada. Era la resposta a un article publicat al mateix diari en qu¨¨, des del I Sal¨® Immobiliari Nacional, un articulista an¨°nim insistia en l'enderrocament de l'anomenat popularment el Xalet.

Aquesta construcci¨® modernista havia tingut l'infortuni de trobar-se en una cantonada de l'Eixample que N¨²?ez i Navarro havia comprat amb la intenci¨® d'eliminar-la, tal com ja havia fet amb la Casa Trinxet de Josep Puig i Cadafalch en una altre xamfr¨¤. Per sort, va acabar sent una de les vict¨°ries del moviment ve?nal. Des del 1973, les Associacions de Ve?ns i Ve?nes de Sant Antoni i de l'Esquerra de l'Eixample lluitaven, al costat de l'Arxiu Hist¨°ric del Col¡¤legi d'Arquitectes de Catalunya i amb la complicitat d'una part de la premsa, per revocar la llic¨¨ncia municipal que s'havia atorgat al promotor. El 1979, despr¨¦s que la immobili¨¤ria destross¨¦s la casa per dins, va arribar a un acord amb l'Ajuntament, i el 1989 es va inaugurar la rehabilitada i ampliada Casa Golferichs, convertida en un centre c¨ªvic projectat per Pere Joan Ravetllat i Carme Ribes, els quals havien guanyat el 1985 el concurs restringit que havia convocat l'Ajuntament.

N¨²?ez ha estat el m¨¤xim representant dels que s¡¯han lucrat descaradament amb l¡¯especulaci¨®

L'experi¨¨ncia li va servir a N¨²?ez per perfeccionar les seves males pr¨¤ctiques. Durant d¨¨cades ha aconseguit imposar gaireb¨¦ sempre els seus interessos a qualsevol dels diversos ajuntaments (franquistes, socialistes o convergents) amb els quals ha negociat durant cinquanta anys, comprant solars i edificis en llocs estrat¨¨gics per als seus plans o el seu valor patrimonial, per aconseguir despr¨¦s suculentes compensacions amb els canvis.

Va aprofitar el seu poder com a president del Futbol Club Barcelona per intentar el projecte abusiu del Bar?a 2000, amb una ¨¤mplia oposici¨® i, de moment, neutralitzat. Fins avui ha continuat construint dins dels l¨ªmits del parc de Collserola, despr¨¦s d'haver enderrocat gran part de la Rotonda, malgrat la lluita de la plataforma Salvem la Rotonda; ha intentat construir habitatges de luxe al parc de l'Oreneta, i ha aconseguit recuperar una llic¨¨ncia caducada per fer un hotel de set plantes al solar del rec Comtal, on hi havien d'anar habitatges protegits.

Posseeix edificis patrimonials infrautilitzat al centre de Barcelona, a l'espera d'un altre cop de sort. Ha estat, per tant, el m¨¤xim representant dels que, amb el seu poder i ardits, s'han lucrat descaradament amb l'especulaci¨®; els que s'han cregut subjugadors del privilegi per prendre Barcelona, o Catalunya, com els seus feus, utilitzant tota mena d'estratagemes per sortir-se amb la seva. I els suborns a inspectors per no pagar impostos eren una part de l'engranatge especulatiu.

Pot ser que aquest empresonament, encara que duri poc temps, sigui un indici que s'est¨¤ arribant al final d'un llarg cicle de perviv¨¨ncia del franquisme? ?s cert que encara patim els efectes del r¨¨gim: en la manera de governar del Partit Popular i en l'actual anticatalanisme, molt semblant als arguments mesquins de la unitat indissoluble que va inculcar la dictadura militar. Un tema pendent ¨¦s el cap¨ªtol de la corrupci¨® que ha aflorat sota la sorra putrefacta del que es va denominar l'oasi catal¨¤ (Millet, Montull, els Pujol i molts altres) i que hauria de passar per una auditoria global.

La possible vict¨°ria de nous partits i plataformes, com Podem, Guanyem Barcelona i molts altres Guanyem, hereus dels indignats i del 15-M, i la tasca de les persones i els partits amb una llarga traject¨°ria de consci¨¨ncia i lluita pol¨ªtica, anuncien la necessitat d'un canvi aut¨¨ntic. Aquesta revoluci¨® democr¨¤tica cap a la qual sembla que va la nostra hist¨°ria ha d'aconseguir superar definitivament el pensament i les males pr¨¤ctiques del r¨¨gim franquista disfressades durant anys d'auge econ¨°mic en la corrupci¨® afavorida per la denominada casta pol¨ªtica, amb la complicitat d'una part de la societat, la que continua tenint nost¨¤lgia de l'abs¨¨ncia de transpar¨¨ncia, del favoritisme i de la m¨¤ dura caracter¨ªstics de la dictadura.

Josep Maria Montaner, arquitecte i catedr¨¤tic de l'ETSAB-UPC.