El temps s¡¯acaba

Els l¨ªders se¡¯n van anar, el f¨°rum de cooperaci¨® econ¨°mic es va tancar amb un acord entre els Estats Units i la Xina ¡ªqualificat d'hist¨°ric, per uns; d'esc¨¤s, per uns altres, ja que no ¨¦s vinculant¡ª per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, i va tornar la pol¡¤luci¨®, s¨ª. Per¨° els pequinesos ja no s¨®n els mateixos d'abans: han descobert que aconseguir un cel blau nom¨¦s ¨¦s q¨¹esti¨® de voluntat. Q¨¹esti¨® d'adoptar mesures fermes. De no quedar-se en gestos de cara a la galeria.

Al planeta li est¨¤ passant una cosa semblant. Necessita mesures fermes, r¨¤pides; ja s'han posat prou pegats, el temps s¡¯acaba. Ho ha deixat b¨¦ clar l¡¯ONU, que es va expressar a principis de mes per boca de l¡¯IPCC, el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Clim¨¤tic, format per 830 cient¨ªfics de la comunitat internacional. Cal retallar emissions de gasos efecte hivernacle entre un 40% i un 70% de cara a l¡¯any 2050. A finals de segle, les emissions hauran de ser zero. Si no, els efectes seran greus ¡ªi aqu¨ª els cient¨ªfics analitzen tot un ventall d'escenaris possibles¡ª per al medi ambient, la seguretat aliment¨¤ria i la pobresa.

¡°Encara hi ha temps, per¨° molt poc¡±. Aix¨ª es va expressar durant la presentaci¨® de l'informe a Copenhaguen, el 2 de novembre, Rajendra Pachauri, president del IPCC. ¡°Hi som a temps si ens endinsem en el cam¨ª de mitigaci¨® d'emissions¡±, afegeix Jos¨¦ Manuel Moreno, vicepresident del Grup II de l¡¯IPCC, encarregat d'avaluar impactes, adaptaci¨® i vulnerabilitat. Moreno, catedr¨¤tic d¡¯Ecologia de la Universitat de Castella-la Manxa, ¨¦s un dels 13 cient¨ªfics espanyols que formen part d'aquest organisme afavorit per l¡¯ONU.

Hi som a temps, diuen els experts, i el cron¨°metre comen?ar¨¤ a c¨®rrer dem¨¤ mateix, quan arrenqui la cimera clim¨¤tica de Lima, la COP 20, que ¨¦s la vintena Confer¨¨ncia de les Parts organitzada per l¡¯ONU. En podria sortir un esborrany de cara a la cimera decisiva, la de l'any que ve a Par¨ªs, en la qual s'han dipositat totes les esperances i de la qual haurien de sortir objectius ambiciosos de reducci¨® d'emissions ??-un tractat que substituiria el de Kyoto-, cosa que trencaria el gust amarg que va deixar el frac¨¤s de Copenhaguen de fa cinc anys. D¡¯aquesta manera, s¡¯hauria d¡¯aconseguir que, finalment, s¡¯hi impliquessin els principals actors, la Xina i els Estats Units.

Ens estem prenent de deb¨° la lluita contra els efectes del canvi clim¨¤tic? ¡°Ens ho estem prenent molt menys de deb¨° del que cal¡±, afirma, contundent, Teresa Ribera, exsecret¨¤ria d¡¯Estat de Canvi Clim¨¤tic en l'¨²ltim govern de Rodr¨ªguez Zapatero i que ara treballa com a consellera en un think tank franc¨¨s, l¡¯Institut del Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI). ¡°No ho fem ni amb la velocitat ni amb la intensitat que requereix la situaci¨®. M¨¦s d¡¯hora que tard, s'avaluar¨¤ els l¨ªders pol¨ªtics per aquesta q¨¹esti¨®¡±.

La quantitat de gasos d'efecte hivernacle enviats a l'atmosfera va aconseguir un nou m¨¤xim hist¨°ric el 2013. Aix¨ª ho va revelar a principis de setembre l¡¯Organitzaci¨® Meteorol¨°gica Mundial. La concentraci¨® del di¨°xid de carboni ha augmentat a un ritme que no es veia des de fa gaireb¨¦ trenta anys.

Els nivells de neu i de gel es redueixen. La temperatura dels oceans i de l'atmosfera continua pujant. El nivell del mar s'eleva. El canvi clim¨¤tic ja ¨¦s una realitat, i est¨¤ causat per la m¨¤ de l'home, afirmen els cient¨ªfics de l¡¯ONU. Altera les estacions, els cicles de la naturalesa; afavoreix els fen¨°mens meteorol¨°gics extrems. Un v¨ªdeo distribu?t per l¡¯ONU, destinat al fet que el m¨®n agafi consci¨¨ncia, mostra una Isl¨¤ndia amb un clima similar a la Toscana; una Alaska com a lloc perfecte per celebrar uns jocs ol¨ªmpics d'estiu.

O canviem o ens estampem¡±, assenyala Teresa Ribera, exsecret¨¤ria d'Estat de Canvi Clim¨¤tic

L'informe cient¨ªfic de l¡¯IPCC planteja diversos escenaris de futur en funci¨® de com reaccioni el m¨®n. Si no es fa res, si no es redueixen les emissions, les temperatures podrien pujar fins a 4,8 graus, amb la qual cosa el volum de les glaceres es reduiria un 85% i el nivell del mar podria pujar fins a 0,82 metres, cosa que afectaria greument l'equilibri dels ecosistemes. Si es prenen les mesures de mitigaci¨® que proposa aquesta b¨ªblia del canvi clim¨¤tic, i s'aconsegueixen emissions zero al final d'aquest segle, es podria limitar l'augment de la temperatura a dos graus. L'objectiu ¨¦s aquest.

¡°Cal aplicar el principi de precauci¨®. Dir que ser¨¤ una cat¨¤strofe general no ¨¦s correcte, les generalitzacions s¨®n perilloses¡±, afirma Miquel Canals, catedr¨¤tic de Geologia Marina i director del departament d¡¯Estratigrafia, Paleontologia i Geoci¨¨ncies Marines de la Universitat de Barcelona. Canals sost¨¦ que una de les claus del futur ser¨¤ el paper que puguin exercir els oceans en l'absorci¨® de l'exc¨¦s de temperatura atmosf¨¨rica.

El m¨®n s'enfronta a un canvi de model energ¨¨tic. Reduir emissions a zero d'aqu¨ª a final de segle significa renunciar al petroli, al gas i al carb¨® progressivament. ¡°Cal un proc¨¦s de transformaci¨® profunda¡±, declara l'exsecret¨¤ria d¡¯Estat. ¡°O canviem o ens estampem¡±. Ribera diu que no n'hi ha prou aconseguint una xifra de reducci¨® d'emissions. ¡°Hem de canviar el model energ¨¨tic, econ¨°mic i financer¡±, afirma. ¡°No sabem com abordar el canvi d'¨¨poca perqu¨¨ la in¨¨rcia ¨¦s molt forta¡±.

?s fonamental que els pa?sos desenvolupats redueixin el consum material¡±, sost¨¦ l'assagista Herv¨¦ Kempf

El gir cap a un nou model significa apostar per altres fonts. El ge¨°leg Miquel Canals afirma que, en aquest context, no es pot prescindir de l'energia nuclear. ¡°El que no es pot contemplar ¨¦s tornar a l¡¯edat de pedra¡±, sost¨¦. Afirma que no hi ha cap f¨®rmula perfecta, i que les renovables no s¨®n la panacea perqu¨¨ necessiten subsidis. ¡°El cam¨ª passa per un c¨°ctel de fonts d'energia en qu¨¨ caldria afavorir les energies menys contaminants¡±.

Des de Su¨¨cia, Lennart Bengtsson, exdirector del Departament de Meteorologia de l¡¯Institut Max Planck, que durant un temps va pert¨¤nyer a una organitzaci¨® esc¨¨ptica amb el canvi clim¨¤tic, sost¨¦ en conversa telef¨°nica que, per no fer mal a l¡¯economia, no s'han d'abordar canvis abruptes. ¡°No hi ha una urg¨¨ncia immediata¡±, diu. ¡°Cal desenvolupar models energ¨¨tics robusts¡±.

Els ecologistes, per la seva banda, aposten per un model basat el 100% en les energies renovables. ¡°S¡¯ha de fer una revoluci¨® energ¨¨tica¡±, manifesta Tatiana Nu?o, responsable de la campanya de canvi clim¨¤tic de Greenpeace a Espanya: ¡°La probabilitat d'un accident ¨¦s catastr¨°fica en termes humans i econ¨°mics¡±. Nu?o assenyala que l'informe de l¡¯IPCC mostra que, amb l'objectiu de mantenir l'escalfament en dos graus, els costos sense energia nuclear no s¨®n gaire superiors als que es generarien si es fes servir. ¡°L'opci¨® nuclear no ¨¦s necess¨¤ria¡±.

La q¨¹esti¨® de fons ¨¦s si l'estil de vida dels pa?sos rics (al qual accedeixen progressivament els que emergeixen), amb els elevats nivells de consum d'energia que t¨¦, ¨¦s compatible amb un planeta sa. I si les noves fonts cobriran les necessitats que genera aquest estil de vida. Quadrar aquest sudoku obre la porta a m¨²ltiples vies. La nostra forma de vida, que se sustenta en el confort, ¨¦s un desprop¨°sit o una conquesta?

Va ser l'any 2006 quan l'economista brit¨¤nic Nicholas Stern va capgirar el debat. Va plantejar que els costos de no combatre el canvi clim¨¤tic s¨®n molt superiors als de reduir emissions. ¡°No es tracta d'una carrera de cavalls entre creixement d'una banda i responsabilitat clim¨¤tica en l'altre; aquesta ¨¦s una falsa dicotomia¡±, assenyala des de Londres en conversa telef¨°nica Stern, president de l¡¯Institut Grantham d¡¯Investigaci¨® del Canvi Clim¨¤tic. L'economista, que el 2011 va guanyar el Premi Fundaci¨® BBVA Fronteres del Coneixement en la categoria de Canvi Clim¨¤tic, sost¨¦ que la transici¨® a una economia de baix consum de carboni ofereix noves oportunitats de creixement.

El repte de la transformaci¨® del model energ¨¨tic-productiu topa amb la resist¨¨ncia de grans empreses del petroli, del gas i del carb¨®, que perdrien bona part del seu negoci si no es reinventen. Un estudi publicat l'any passat per l'investigador Richard Heede, del Climate Accountability Institute de Colorado, assenyala que la crisi clim¨¤tica l¡¯han causat fonamentalment 90 empreses, que s¨®n les que han produ?t gaireb¨¦ dos ter?os de les emissions de gasos d'efecte hivernacle des de l'era industrial. S¨®n, entre d¡¯altres, Chevron, Exxon, Shell, Repsol i Gazprom.

Stern assenyala que algunes d'aquestes companyies, com Shell, ja han dit que estan disposades a assumir canvis. ¡°Aquest proc¨¦s de canvi ha d'arribar si volem un m¨®n m¨¦s segur. No et pots rendir i destrossar el m¨®n simplement perqu¨¨ el proc¨¦s de transici¨® n¡¯involucrar¨¤ uns quants que van a haver de fer grans ajustos; la gran majoria de la gent hi sortir¨¤ guanyant¡±.

Teresa Ribera aprofundeix en la q¨¹esti¨®: ¡°S'estan privatitzant els beneficis de no combatre el canvi clim¨¤tic i se n¡¯estan socialitzant els costos: els beneficis s¨®n per als grans operadors i s¨®n les poblacions les que han d'afrontar les sequeres, els huracans i la mala qualitat de l'aire¡±.

Per alguns, la q¨¹esti¨® de fons resideix en els insostenibles nivells de consum que implica un estil de vida que es generalitza a mesura que els pa?sos es desenvolupen. ¡°?s fonamental que els pa?sos desenvolupats redueixin el consum material¡±, sost¨¦ l'assagista franc¨¨s Herv¨¦ Kempf, autor del llibre C¨®mo los ricos destruyen el planeta, que va passar per Madrid per pronunciar una confer¨¨ncia sobre la crisi ecol¨°gica a La Casa Encendida. ¡°Els que s¨®n al cim de la pir¨¤mide projecten una imatge de sobreconsum i arrosseguen els altres: tothom vol el cotxe car, viatjar amb avi¨®, la pantalla plana de televisor. L'increment dels gasos d'efecte hivernacle est¨¤ lligat al creixement econ¨°mic, cal canviar el sistema econ¨°mic¡±, assegura. Kempf, redactor en cap del web Reporterre, especialitzada en medi ambient, sost¨¦ que ¡°cal abra?ar una l¨°gica global de sobrietat¡±.

Un altre dels fronts que s'obre en el debat ¨¦s com conduir aquesta transici¨® de manera que sigui equitativa, que no obstaculitzi les opcions de desenvolupament dels pa?sos m¨¦s desfavorits o de les economies emergents. ¡°No podem pretendre que tots pugem al carro en les mateixes condicions¡±, assumeix Susana Magro, directora de l¡¯Oficina Espanyola de Canvi Clim¨¤tic ¡ªque abans tenia rang de Secretaria d¡¯Estat¡ª, que dep¨¨n del Ministeri d¡¯Agricultura, Alimentaci¨® i Medi Ambient. Magro anir¨¤ a la cimera de Lima, que comen?a dem¨¤ i acaba el dia 12. ¡°Caldr¨¤ fer transfer¨¨ncies de tecnologia a baix cost o sense cost perqu¨¨ els pa?sos menys desenvolupats puguin fer el salt directament¡±, diu. El m¨®n occidental fa anys que es desenvolupa a for?a de cremar combustibles f¨°ssils, i s¨®n molts els que assenyalen que no seria just que els m¨¦s desfavorits, que ara comencen a sortir-se¡¯n, carreguin amb el mort d'un problema del qual no s¨®n responsables. ¡°L'acord de Par¨ªs va a ser molt complex¡±, afirma Magro, ¡°les necessitats dels 195 pa?sos s¨®n molt diferents¡±. Cada naci¨® hauria de fixar en aquesta cimera la seva contribuci¨® al proc¨¦s de canvi.

El gir que el planeta necessita, com es dedueix de l'an¨¤lisi de la comunitat cient¨ªfica, podria portar a un altre m¨®n. La transformaci¨® del mapa energ¨¨tic, la reducci¨® de la depend¨¨ncia del gas i del petroli, podria alterar substancialment el tauler geopol¨ªtic.

Mentrestant, els pequinesos continuaran mirant el cel. Dimecres, Xie Zhenhua, vicepresident de la Comissi¨® Reformadora del Desenvolupament Nacional, va anunciar que la pol¡¤luci¨® es pot combatre d'aqu¨ª al 2030 a la Xina. I va afegir: ¡°Els dies d¡¯APEC blue tamb¨¦ es poden aconseguir¡±.