Rigau fulmina el finan?ament de les llars d¡¯infants municipals

Els comptes educatius per a l'any vinent ja no recullen cap partida per finan?ar les llars d'infants municipals. L'any passat s'havien reservat 45 milions per a les escoles bressol, per¨° en els pressupostos del 2015 han desaparegut. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ja fa tres anys que apunta la necessitat de prioritzar la despesa del seu departament en els serveis obligatoris, i l'educaci¨® infantil no ho ¨¦s. En aquest sentit, Rigau va emprendre fa un temps negociacions amb les quatre diputacions per traspassar-los aquesta despesa. En principi es va acordar assumir nom¨¦s el 50% del cost, per¨° fa uns mesos es va decidir que les diputacions pagaran tota la factura. I ja ho han comen?at a fer amb els rebuts pendents de dos cursos enrere. Des del Departament d'Ensenyament assenyalen que la desaparici¨® de la partida es deu al fet que s¨®n les diputacions les que l'assumeixen.

La xarxa d'escoles bressol municipals, que pertanyen als ajuntaments, s'haurien de finan?ar segons la normativa a parts iguals entre Generalitat, consistoris i fam¨ªlies. Per¨° aquest sistema va saltar pels aires el 2011 quan Ensenyament, que havia de pagar 1.800 euros anuals per pla?a, va decidir reduir la seva aportaci¨® progressivament fins als 875 euros actuals. Per compensar-ho, els ajuntaments van haver d'injectar-hi m¨¦s diners i, de manera generalitzada, es van apujar notablement les quotes que paguen les fam¨ªlies.

Ensenyament disposar¨¤ l'any vinent inicialment de 4.443 milions d'euros, un 6,9% m¨¦s que el 2014. La pujada s'explica, principalment, per la recuperaci¨® de la paga de Nadal dels funcionaris i la recuperaci¨® de la jornada completa i sou dels interins (fins ara retallat al 85%). Aix¨° es tradueix en un augment del 10% de la partida de personal.?Tot i aix¨°, els comptes del 2015 s¨®n un 17,6% inferiors als destinats a educaci¨® abans de les retallades, 5.393 milions el 2009.

Els comptes tamb¨¦ contemplen una caiguda del 41% de la partida destinada al finan?ament de les escoles de m¨²sica, dansa i conservatoris, que queda fixada en 8,9 milions, mentre que l'any passat es van pressupostar 15 milions i 19 milions el 2012. El Departament d'Ensenyament justifica la reducci¨® en el fet que s'ha ¡°depurat¡± la partida i ¡°ara nom¨¦s hi ha escoles de m¨²sica¡±. No obstant aix¨°, l'Associaci¨® Catalana d'Escoles de M¨²sica es queixa que des del curs 2012-2013 disposen d'una dotaci¨® de zero euros de la Generalitat. Ensenyament no aclareix on s'han comptabilitzat els conservatoris i les escoles de dansa, per¨° assegura que tots cobraran igual com fins ara.

Ensenyament disposar¨¤ l'any

Des de la Federaci¨® de Municipis de Catalunya (FMC) han expressat la seva ¡°sorpresa¡± i asseguren que si les dades es confirmen ¡°les partides s'hauran d'esmenar¡±, diu Josep Maria Freixanet, responsable de l'¨¤rea d'Ensenyament de la FMC. Freixanet recorda que la Generalitat ¡°¨¦s la responsable de pagar les escoles bressol perqu¨¨ ¨¦s qui t¨¦ les compet¨¨ncies, segons l'Estatut i la Llei d'Educaci¨®¡±. Tamb¨¦ censura una retallada per a les escoles de m¨²sica i dansa. ¡°Aix¨° seria asfixiar m¨¦s els centres, i al final se'ls haur¨¤ de quedar la Generalitat perqu¨¨ els ajuntaments no els podran mantenir o b¨¦ pujaran molt les taxes o hauran de tancar¡±, rebla.

En canvi, algunes partides tornaran a cr¨¦ixer, com la de les inversions en nous edificis, que queda en 12 milions, un 400% m¨¦s que l'any passat, per¨° encara curta per aixecar les escoles que molts municipis reclamen. De fet Rigau ja ha reconegut en m¨¦s d'una ocasi¨® que el gran volum del deute generat durant els governs tripartit per la construcci¨® d'escoles i instituts feia impossible emprendre nous projectes en gaireb¨¦ una d¨¨cada. Tamb¨¦ augmenta un 17% la partida destinada als concerts educatius, fins als 1.020 milions. El sector concertat apunta que el problema ¨¦s que en anys anteriors s'havia planificat una retallada dels concerts, nom¨¦s sobre el paper, que en realitat no es va executar i ja fa anys que l'import de mil milions es mant¨¦ gaireb¨¦ invariable.

Les universitats p¨²bliques

La que no varia ¨¦s la partida destinada a beques menjador i transport escolar, que ha quedat en 108 milions d'euros.

M¨¦s diners per a les universitats

Les universitats veuran capgirar la tend¨¨ncia de retallades que hi ha hagut els darrers anys, tot i que enguany se'ls havia congelat la dotaci¨®. Per a l'any vinent les universitats p¨²bliques disposaran de 43 milions m¨¦s (un 6,5%), fins arribar als 702 milions d'euros. La Generalitat destina 66 milions a regularitzar el model de finan?ament (un 24% m¨¦s), per¨° ha creat una nova partida de 29 milions que repartir¨¤ entre les universitat segons compleixin certs objectius de qualitat. Tamb¨¦ puja la dotaci¨® a les universitats privades. En canvi, es congela la d'Agaur, l'ag¨¨ncia que gestiona les beques universit¨¤ries.