Mirades sobre Barcelona

Quan l¡¯¨¤rea de Cultura de l¡¯Ajuntament de Barcelona va proposar a Samuel Aranda col¡¤laborar en un projecte per apropar la fotografia als ciutadans, el fot¨°graf, que va tot el dia amunt i avall, els va plantejar ¡°un projecte molt gran, perqu¨¨ diguessin que no¡±. Per¨° van acceptar. El resultat ¨¦s Objectiu BCN, un retrat quotidi¨¤ de la ciutat a trav¨¦s dels projectes fotogr¨¤fics de 200 persones que entre febrer i juny han participat en els tallers dirigits per Aranda en 12 centres c¨ªvics, i impartits per ell mateix i una dotzena de professionals. Aix¨° s¨ª, va advertir: de comissari, res. ¡°No em poseu comissari, que m¡¯imagino un policia amb corbata¡±.

La primera mostra del superretrat de la ciutat es pot veure al Centre de la Imatge de la Virreina. I a partir del dia 16 de desembre saltar¨¤ en forma de grans vinils als passadissos de 13 estacions de metro (properes als centres c¨ªvics participants), i al gener els mateixos centres els exposaran en les seves instal¡¤lacions.

Aranda va admetre durant la presentaci¨® que en comen?ar els cursos va t¨¦mer ¡°que tothom voldria fotografiar la Rambla¡±, per¨° que es va sorprendre davant la creativitat i l¡¯originalitat de les propostes. Entre els 200 participants hi ha des d¡¯estudiants de fotografia fins a jubilats, ¡°gent que no sabia a qu¨¨ anava, o marujas que no tenien ni c¨¤mera i van arribar amb el m¨°bil¡±.

Mai els van orientar en q¨¹estions formals, assegura, per fomentar l¡¯¡°espontane?tat¡±; el seu consell ¨¦s sempre el mateix: ¡°Sents alguna cosa davant la imatge?¡± D¡¯aqu¨ª la frescor del mosaic d¡¯imatges, amb grans dosis d¡¯¡°intimitat¡±: s¨¨ries sobre la gent que transita a l¡¯avinguda Meridiana, subsaharians recollint ferralla, llebrers, luthiers, els horts de Can Masdeu, persianes amb grafits, la desapareguda Col¨°nia Castells, aparadors, bars per dins, mercats, turistes, desnonaments, o el record d¡¯un avi mort.

¡°No s¨®n 200 minireportatges, sin¨® una gran hist¨°ria documental amb molts racons, matisos, com una gran bossa de caramels per assaborir-los un a un¡±, va celebrar Aranda sobre el resultat: ¡°Solidesa narrativa¡±. T¨¦ ra¨® que hi ha alguna cosa de relat en el conjunt: la s¨¨rie dels llebrers connecta amb una altra del Can¨°drom, o la de venedors de globus, que apareixen tamb¨¦ en un projecte sobre el contrast entre l¡¯antic i el modern.

Durant la presentaci¨®, la intervenci¨® d¡¯Aranda es va convertir en un al¡¤legat a favor de la fotografia documental de la quotidianitat, d¡¯¡°els fot¨°grafs que no se separaven de la seva c¨¤mera i sortien a fer fotos per fer fotos¡±. El guanyador del World Press Photo el 2011 va fer autocr¨ªtica, i va lamentar que ni ell ni els seus companys surten al carrer ¡°a documentar la ciutat sense enc¨¤rrec previ, per plasmar com vesteix la gent, per exemple¡±. Encara que tothom fotografia constantment i despr¨¦s penja les imatges a les xarxes, ¡°s¡¯est¨¤ perdent¡± aquesta pr¨¤ctica amb esperit documental, va dir, i a preguntes del p¨²blic va assegurar que no ¨¦s una q¨¹esti¨® de diners.

Portada elpais.cat

?