La l¨°gica alternativa de Mas

Una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia (DUI) a l'estil Kosovo ¨¦s el que en ¨²ltima inst¨¤ncia preveu el full de ruta que Mas va presentar dimarts passat, si b¨¦ l'endem¨¤ va filar encara m¨¦s prim en la seva entrevista amb Josep Cun¨ª (8TV) quan va apuntar el que podr¨ªem denominar una DUI en grau de temptativa. El concepte t¨¦ la seva subst¨¤ncia. Consisteix, b¨¤sicament, en el seg¨¹ent:

Mas sost¨¦ que el seu full de ruta permet que fins i tot ¡°gent que no est¨¤ necess¨¤riament a favor de la independ¨¨ncia, fins que arribi aquest punt pugui continuar lluitant per fer que aix¨° (sic) pugui arribar¡±. Vaja, que ¡ªsense que quedi gaire clar qu¨¨ diantre ¨¦s ¡°aix¨°¡±¡ª els catalans podem votar tranquil¡¤lament a favor de la seva llista unit¨¤ria que, si despr¨¦s v¨¦nen mal dades i la comunitat internacional no beneeix ¡°aix¨°¡±, ens retractem en les eleccions seg¨¹ents i en paus. El que s'ha dit, una DUI en grau de temptativa.

A partir d'aqu¨ª, Mas amena?a que, si l'Estat espanyol no s'av¨¦ a negociar, el proclamat Estat catal¨¤ no assumir¨¤ la seva part proporcional del deute espanyol. I es queda tan ample. Per¨° com es finan?aria un Estat que la comunitat internacional no reconeix per haver declarat la seva independ¨¨ncia unilateral d'un Estat com Espanya, membre de la Uni¨® Europea i, per tant, comprom¨¨s amb els principis de llibertat, democr¨¤cia, respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals, aix¨ª com de l'Estat de dret?

Als inversors no els agrada la inestabilitat, aix¨ª que el fet de plantejar no pagar el deute resulta si m¨¦s no inquietant

La pregunta ¨¦s aquesta i en bona l¨°gica no n'hi ha cap m¨¦s, per¨° deixem cautelarment a un costat la bona l¨°gica i, endinsant-nos en la l¨°gica alternativa de Mas, valorem la hip¨°tesi que el flamant Estat catal¨¤ acudeixi als mercats internacionals despr¨¦s de negar-se a assumir el seu propi deute (180.000 milions corresponents al pes de l'economia catalana a Espanya i el valor dels actius que t¨¦ l'Estat a Catalunya, de 50.000 milions, als quals caldria afegir els 60.000 milions de deute de la Generalitat. En total, 290.000 milions, el 145% del PIB catal¨¤).

Llavors, la pregunta seria: quins tipus d'inter¨¨s hauria de pagar per finan?ar-se als mercats internacionals un Estat que neix d'una declaraci¨® d'independ¨¨ncia il¡¤legal i que, a m¨¦s, es nega a assumir el seu deute? Com gaireb¨¦ tothom sap, als inversors no els agrada la inestabilitat, per la qual cosa el sol fet de plantejar la possibilitat de no pagar el deute, ¨¦s a dir, de no complir amb els compromisos adquirits, resulta si m¨¦s no inquietant (i si no, pregunteu-ho als argentins com se'ls va posar el corralito i com ha anat el pa¨ªs des de llavors). Sobretot quan la construcci¨® d'un nou Estat comportaria uns enormes costos de transici¨® (hisenda, diplom¨¤cia, defensa, seguretat, etc¨¨tera), l¨°gicament molt superiors als derivats del mer manteniment d'un Estat preexistent, transici¨® que de ben segur requeriria un finan?ament extern ingent. Per no parlar de l'anomenat ¡°efecte frontera¡±, que els partidaris de la secessi¨® s'obstinen a minimitzar limitant-se a constatar que ¡°les fronteres han deixat d'existir¡±, per¨° que a la pr¨¤ctica continua operant fins i tot dins la UE, on efectivament les fronteres estatals han desaparegut.

No obstant aix¨°, qualsevol diria que continuen sent aqu¨ª. En cas contrari, com s'explica que sis dels 10 principals socis comercials de Catalunya siguin comunitats aut¨°nomes? O que Arag¨® sigui el principal soci comercial de Catalunya, per sobre de Fran?a? En vista d'aquestes estretes relacions comercials, cal, almenys, preguntar-se quin impacte produiria l'aixecament d'una frontera entre Espanya i una Catalunya independent que, a m¨¦s, quedaria d'entrada fora de la UE.

Pot ser que Mas hagi decidit renunciar a la l¨°gica basada en la realitat i ja nom¨¦s es gui? per la l¨°gica alternativa del wishful thinking. Per¨°, en tot cas, no est¨¤ de m¨¦s que recordi aquesta idea de Ferrater Mora: ¡°A difer¨¨ncia de les lleis naturals i de manera semblant a les lleis convencionals dels jocs, les lleis l¨°giques poden no ser obe?des. Per¨° an¨¤logament a les lleis naturals, i a difer¨¨ncia de les lleis merament convencionals, les lleis l¨°giques s'imposen d'alguna manera, ja que s¨®n utilitzades en relaci¨® amb el coneixement de la realitat¡±.

Nacho Mart¨ªn Blanco ¨¦s periodista i polit¨°leg.