El fiscal demana que Urdangarin pagui una multa de 3,5 milions

Desviava i s'apoderava dels fons p¨²blics que rebia sense cap mena de contraprestaci¨® des de l'Institut N¨®os. Aix¨ª retrata el fiscal Pedro Horrach I?aki Urdangarin, marit de la infanta Cristina, al qual reclama una pena de fins a 19 anys i mig de pres¨® i una multa de 3,5 milions, per la seva suposada responsabilitat, en vuit delictes, en la trama del cas N¨®os, de suposada malversaci¨® de fons p¨²blics de Balears, la Comunitat Valenciana i Madrid. Jaume Matas, l'expresident balear i exl¨ªder del PP, pres i reincident, rep una petici¨® d'onze anys pel fiscal que acaba de presentar el seu escrit de qualificaci¨® davant el jutge Jos¨¦ Castro.

El fiscal ha elaborat un al¡¤legat acusador que ¨¦s una radiografia minuciosa de l'esc¨¤ndol de gaireb¨¦ 600 folis, i aporta dos annexos d'an¨¤lisis perqu¨¨ s'arxivi la causa contra la Infanta per inexist¨¨ncia d'indicis de delicte i que no s'obri cap judici contra ella. S¨ª que reclama que declari com a testimoni (sol¡¤licita la pres¨¨ncia de m¨¦s de 300 testimonis) i, a m¨¦s, el pagament d'una indemnitzaci¨® de 600.000 euros, per lucrar-se dels diners il¡¤legals obtinguts pel seu marit, I?aki Urdangarin, fins i tot sense con¨¨ixer la trama delictiva, apunta el fiscal. L'Advocacia de l'Estat?no acusa la germana del Rei, a la qual els ultres de Manos Limpias demanen 8 anys de pres¨®, per dos suposats delictes fiscals.

La causa del tamb¨¦ anomenat cas Urdangarin es va obrir el 2010 quan el jutge Castro i el fiscal Horrach van entrar a investigar la suposada malversaci¨® de m¨¦s de sis milions de fons p¨²blics a l'Institut N¨®os, d'I?aki Urdangrin i Diego Torres, mentre escrutaven el suposat enriquiment i desviaments milionaris en obres de l'expresident de Balears Jaume Matas (PP) en el cas Palma Arena.

Els dos socis de N¨®os, Torres i Urdangarin, es van concertar a la fi de l'any 2002 per dedicar-se conjuntament a la consultoria i l'organitzaci¨® d'esdeveniments. Torres, que s'enfronta a una petici¨® de 16,5 anys de pres¨®, ¨¦s l'autor intel¡¤lectual i Urdangarin el ganxo ideal per a les relacions comercials de prestigi, que obria portes i al?ava la cotitzaci¨® dels honoraris milionaris. La tasca d'intermediaci¨® d'I?aki Urdangarin no era altruista, exigia contraprestacions en les seves gestions directes amb els presidents auton¨°mics. Una cita de negocis la va fer a la Zarzuela i una altra a Marivent.

Els caps de N¨®os van teixir una trama organitzada per al suposat frau, una xarxa de societats amb la qual van canalitzar les partides cobrades pels esdeveniments que N¨®os va celebrar: dos Illes Balears Forum (2,3 milions), del Govern de Balears, tres edicions dels Valencia Summit i els Jocs Europeus (m¨¦s de 3 milions) de la Comunitat Valenciana i un contracte anual de 120.000 euros per a la candidatura Madrid 2016.

N¨®os presentava fum per generar confian?a, segons el fiscal, amb aparen?a d'ONG, simulant que era altruista, amb una ret¨°rica buida i finalitats d'inter¨¨s social i general que brillaven per la seva abs¨¨ncia, podia accedir a fons p¨²blics sense sotmetre's a concurs. N¨®os es va buidar patrimonialment amb un funcionament extravagant i una sorprenent abs¨¨ncia de vida interna: no va celebrar cap assemblea d'associats.

Segons l'acusador p¨²blic, N¨®os pretenia obtenir fons p¨²blics sense cap contraprestaci¨® i les diverses Administracions van abonar factures sense cap control, mitjan?ant contractacions que considera il¡¤legals.

Diego Torres i I?aki Urdangarin, els caps o l¨ªders, assumien la direcci¨® i gesti¨® efectiva del seu negoci de N¨®os. Aix¨ª van organitzar un entramat societari a trav¨¦s de les quals desviaven i s'apoderaven dels fons p¨²blics que rebien.

Els preus facturats eren totalment desproporcionats pels serveis que prestava a l'Administraci¨®, se simulava la contractaci¨® de serveis ficticis a les entitats de la trama. S'emetien internament factures per serveis irreals, de manera que els fons p¨²blics acabaven en mans de companyia mercantils controlades per Torres i Urdangarin.

La infanta Cristina va assistir el 2003 a la primera junta de N¨®os, per¨° segons el fiscal, aix¨° tenia per finalitat dotar d'aparen?a exterior de solv¨¨ncia, atesa la seva posici¨® social i institucional. Ni ella ni el secretari de les infantes, Carlos Garc¨ªa Revenga, van intervenir en la gesti¨® de N¨®os ni van desenvolupar cap tasca per a l'Institut. La companyia Aizoon, la societat familiar dels ducs de Palma, segons Horrach, Cristina de Borb¨®, serviria per donar impunitat operativa davant de qualsevol eventual incid¨¨ncia il¡¤l¨ªcita que realitz¨¦s sota la cobertura de la mercantil.

Horrach assegura que la Infanta va accedir a participar a Aizoon, atesa la garantia i confian?a que li oferien el seu c¨°njuge i l'assessor fiscal, sense ser conscient de l'objectiu ¨²ltim de la seva pres¨¨ncia.