Kiansumba, l¡¯home que va saltar la tanca... en pastera

Gustave Kiansumba t¨¦ 42 anys i viu a Bilbao, on va arribar el 2009. El seu va ser un viatge llarg que va comen?ar el 2001 al seu pa¨ªs, la Rep¨²blica Democr¨¤tica del Congo, d'on va fugir de la guerra per poder seguir estudiant Agronomia. Llavors no sabia que, despr¨¦s de gaireb¨¦ una desena d'intents in¨²tils per saltar les tanques que separen Melilla i Ceuta de Marroc o arribar nadant fins a Melilla des de Nador, ho aconseguiria el 2009, quan va decidir provar sort en una pastera.

El premi Alfonso Carlos Comin (1933-1980), que recorda la figura singular d'un pol¨ªtic que es definia com a ¡°cristi¨¤ en el partit i comunista en l'Esgl¨¦sia¡±, ha recaigut en Kiansumba, com a s¨ªmbol de la perseveran?a de molts africans que busquen un futur millor.

El 2001 va marxar d'un Congo desestabilitzat per la guerra. ¡°Vaig aconseguir anar al Camerun i matricular-me per¨° no tenia mitjans econ¨°mics per estudiar i no tenia beca¡±, explica en un hotel de Barcelona en vig¨ªlies del lliurament del premi, aquesta nit.

Vaig ser fort i perseverant. Tenia un somni i l'he aconseguit

¡°Vaig anar a buscar feina a Nig¨¨ria i vaig participar en el moviment associatiu, per¨° tenia el problema de la llengua: domino b¨¦ el franc¨¨s per¨° no puc amb l'angl¨¨s¡±. Despr¨¦s va ser el N¨ªger, L¨ªbia, Alg¨¨ria, Mali.

¡°Al final vaig arribar al Marroc, ja amb la idea d'anar a Europa. Vaig travessar la tanca dues vegades a Melilla per¨° la Gu¨¤rdia Civil em va deportar: van obrir la porta de la tanca i em van deixar en mans dels marroquins¡±, explica. El 2005 el van deportar al desert.

Va arribar a Tarifa en pastera. ¡°En arribar, els que tenien diners se'n van anar amb autob¨²s i, els que no, vam anar a un restaurant perqu¨¨ avisessin la Creu Roja¡±. Va acabar al Centre d'Internament d'Estrangers,¡°que ¨¦s una pres¨®¡±. Al cap d'un mes el van enviar a un centre de refugiats a Cadis i d'all¨¤ se'm va anar a Bilbao, perqu¨¨ volia anar a Fran?a i tenia ¡°un amic de patiments¡±.

L'amic estava en realitat treballant al camp a Lleida i ell es va quedar dues nits al ras fins que un home del que nom¨¦s vol dir que es diu I?aki i que t¨¦ uns 50 anys el va ajudar i el va posar en contacte amb la comissi¨® de refugiats.

Ara est¨¤ a l'espera que li concedeixin asil pol¨ªtic i es dedica a ensenyar franc¨¨s i a fer el que ha fet sempre, l'activisme: ¡°La fundaci¨® ha volgut donar el premi a les v¨ªctimes de les tanques de Melilla i de Ceuta. S¨ª, som v¨ªctimes, per¨° jo no em sento orgull¨®s de ser v¨ªctima: em sento orgull¨®s de ser activista, de lluitar pels drets humans, la dignitat de la persona, la lliure circulaci¨®. V¨ªctima ¨¦s una persona indefensa. S¨ª, m'han deportat, m'han pegat. Per¨° vaig ser fort, tenia paci¨¨ncia, perseveran?a, i tenia un somni i l'he aconseguit perqu¨¨ he lluitat, no nom¨¦s per mi sin¨® per tots. I segueixo lluitant contra la injust¨ªcia, contra el classisme¡±, proclama.

Si un espanyol va a Alemanya ¨¦s un emprenedor. Jo s¨®c un emigrant

S¨®n racistes els espanyols? Gustave Kiansumba es resisteix a generalitzar. ¡°M'agrada parlar directament de la gent, del meu ve¨ª, dels meus educadors socials, que m'agraden molt, o de les meves orientadores que, fins avui, encara m'estimen¡±.

Elogia Alemanya perqu¨¨ ¡°sap gestionar l'arribada d'immigrants¡±. ¡°Aix¨° ¨¦s el que falta aqu¨ª. Aqu¨ª els pol¨ªtics parlen malament dels immigrants. Ens acusen de crear atur. Ens treuen del sistema sanitari. Per¨° obliden que podem treballar, per¨° no ens queda pensi¨®: es queda a les butxaques dels que ens van acollir. Aquestes persones que ens treuen els drets us treuen els vostres a poc a poc. D'aix¨° parlar¨¦ en el meu discurs¡±, avan?a.

¡°La immigraci¨® avui ¨¦s una conseq¨¹¨¨ncia del que Europa ha creat a l'?frica¡±, denuncia. ¡°No marxem perqu¨¨ vulguem, per¨° si un noi espanyol se'n va a Alemanya es diu que ¨¦s un jove emprenedor i quan nosaltres anem a l'estranger som emigrants¡±, es queixa. ¡°Ara si ve una noia de Senegal o un xin¨¨s i compren casa aqu¨ª, no s¨®n immigrants. Nom¨¦s es visibilitza els pobres. Estan jugant amb nosaltres com si f¨®ssim pilotes. A Ceuta i Melilla es fa visible els que no tenen diners, perqu¨¨ s¨®n pobres. Els que entren amb diners, els que fan negoci amb els espanyols, no se'ls fa ressaltar¡±, es lamenta.

¡°Mai no vaig pensar que seria fam¨®s per¨° sempre he pensat que haig de ser ¨²til. No s¨®c una persona pol¨ªtica. Nom¨¦s un activista que denuncia coses injustes. Encara que sigui al barri¡±, conclou, orgull¨®s.