La batuta i l¡¯esv¨¤stica

¡°L'¨²nic director d'orquestra els gestos del qual no tenen una m¨ªmica rid¨ªcula ¨¦s Furtw?ngler. Els seus gestos parteixen de la seva part m¨¦s ¨ªntima. A ell es deu el m¨¨rit d'haver fet de l'Orquestra Filharm¨°nica de Berl¨ªn un conjunt molt superior al de Viena¡±. ?s agradable que alg¨² parli aix¨ª de b¨¦ de tu, per¨° fa menys gr¨¤cia que qui ho faci sigui Adolf Hitler.

El l¨ªder del III Reich va fer aquests comentaris elogiosos del fam¨®s director d'orquestra Wilhem Furtw?ngler, pel qual tenia una debilitat, durant un sopar al Berghof l'abril del 1942 (vegeu la gran font d'informaci¨® que s¨®n Las conversaciones privadas de Hitler, Cr¨ªtica, 2004). El dictador havia aconseguit convertir el m¨²sic en una icona de la pol¨ªtica cultural del seu r¨¨gim, amb tot el benefici propagand¨ªstic que aix¨° representava per a un sistema que en l'apartat art¨ªstic, per dir-ho suaument, coixejava una mica (i no vegeu en aix¨° nom¨¦s una refer¨¨ncia poc piadosa a Goebbels).

Vaja, que a Furtw?ngler li van venir molt b¨¦ els nazis. I ¡ªprobablement¡ª tamb¨¦ a l'inrev¨¦s.

Home d'enorme prestigi internacional, a difer¨¨ncia d'altres artistes alemanys talentosos, va decidir romandre a Alemanya i conviure (els seus detractors dirien contemporitzar) amb el pitjor r¨¨gim assass¨ª que ha vist la hist¨°ria. A difer¨¨ncia d'altres creadors, Furtw?ngler va creure que podia fer-ho sense esquitxar-se, mantenint la seva integritat art¨ªstica i moral, que, home en absolut modest, considerava grans.

L'obra transcorre durant el proc¨¦s de desnazificaci¨® del m¨²sic

La q¨¹esti¨® de si ¨¦s possible continuar aferrat al teu art en un context com el de l'Alemanya nazi, si la fidelitat a les muses (i interpretar molt b¨¦ Beethoven) et permet travessar intacte el pant¨¤ d'una dictadura criminal, aix¨ª com l'etern debat de les relacions entre cultura i poder, art i pol¨ªtica, s¨®n al fons de Taking sides (1995), de Ronald Harwood, una obra de teatre centrada en el cas Furtw?ngler. L'obra s'estrena avui al Teatre Goya de Barcelona en versi¨® catalana d'Ernest Riera, Prendre partit, amb direcci¨® de Josep Maria Pou, que a m¨¦s interpreta ell mateix el director d'orquestra (nom¨¦s per aix¨°, per veure Pou en la pell de Furtw?ngler, ja paga la pena l'espectacle). La pe?a transcorre al 1946 i se centra en el proc¨¦s de desnazificaci¨® al qual va ser sotm¨¨s Furtw?ngler, acusat de col¡¤laboracionisme, despr¨¦s de la guerra. El p¨²blic assisteix als preparatius i investigacions pr¨¨vies al judici al director d'orquestra que li va fer la comissi¨® antinazi per als artistes (i que el va declarar innocent). El nucli de la funci¨® ¨¦s l'interrogatori del m¨²sic per part d'un fictici oficial nord-americ¨¤ a qui la m¨²sica li importa un rave i Euterpe encara menys, el gran Steve Arnold (Andr¨¦s Herrera). ¡°Aquest enfrontament entre el geni i l'home vulgar, que inicialment el troba un pedant i un tros de nazi, que ignora qui ¨¦s Bruckner i fins i tot qu¨¨ ¨¦s una simfonia, ¨¦s el millor de l'obra¡±, assenyala Pou. Comparteixen escena amb ells un tinent d'origen jueu (Pepo Blasco), una mecan¨°grafa alemanya (Anna Alarc¨®n) que guarda un secret, i dos testimonis (Pepo Blasco i Sandra Moncl¨²s). Durant la representaci¨® se senten enregistraments originals de concerts de Furtw?ngler, sobretot de la 5a simfonia de Beethoven, la 9a, i l'adagi de la 7a?de Bruckner (¡°que va ser la m¨²sica amb la qual es va anunciar per r¨¤dio la mort de Hitler¡±, indica Pou).

¡°?s una d'aquelles funcions que escullo perqu¨¨ remou coses en la consci¨¨ncia de l'espectador¡±, explica l'actor i director. ¡°D'aquelles funcions d'on se surt amb les butxaques plenes de preguntes. I que, com diu Furtw?ngler de la m¨²sica, ofereixen una mica de ter¨¤pia i consol per a temps dif¨ªcils¡±.

Pou destaca que Taking sides ¨¦s una obra que es munta molt i que fins i tot hi ha una pel¡¤l¨ªcula, de Itsv¨¢n Szab¨®, amb Harvey Keitel, que precisament ara projectar¨¤ la Filmoteca de Catalunya en sintonia amb l'estrena. Recorda que Harwood (1934) ¨¦s un autor que va col¡¤laborar amb Harold Pinter i en una de les obres de la qual es va basar El pianista, de Polanski.

¡°A Furtw?ngles se'l va declarar innocent i va tornar a dirigir la Filharm¨°nica de Berl¨ªn, per¨° no es va poder evitar que planeg¨¦s sobre ell una ombra de dubte¡±, continua Pou. ¡°Preguntes com si sabia tot el que passava amb els jueus, si es va quedar a Alemanya per la seva carrera o si l'artista est¨¤ per sobre del b¨¦ i el mal¡±.

Furtw?ngler (1886-1954), els assajos del qual ha publicat Acantilado, estava considerat el millor director d'orquestra del seu temps, i la seva reputaci¨® rivalitzava amb la de Toscanini. Personalment, apunta Pou, tenia una vida privada una mica disbauxada i va deixar una reguera de fills il¡¤leg¨ªtims. ¡°La seva actitud amb el r¨¨gim nazi li va costar una campanya brutal en contra seva als EUA i un boicot, que va continuar en la postguerra¡±, diu Pou. ¡°El seu nom continua tenyit de culpabilitat. Era un divo, altiu i eg¨°latra. Per¨° va haver-hi gent que va atestar al seu favor i ¨¦s cert que va salvar m¨²sics jueus; va aconseguir que escapessin jueus de la seva orquestra, feia el que podia per ells aprofitant el seu acc¨¦s directe al poder. Va ajudar-ne molts, com Victor Klemperer,? Max Reinhardt...¡±. De fet va tenir una topada puntual amb Hitler perqu¨¨ va donar suport a Paul Hindemith, considerat autor de m¨²sica degenerada pels nazis.

¡°La funci¨® no d¨®na respostes definitives", adverteix Pou. "?s l'espectador qui ha de decidir i prendre partit. ?Estem d'acord amb la seva afirmaci¨® que volia demostrar que l'art ¨¦s m¨¦s important que la pol¨ªtica, o que "una sola interpretaci¨® d'una obra mestra ¨¦s una negaci¨® m¨¦s important d'Auschwitz que qualsevol paraula"? Furtw?ngler deia que "els ¨¦ssers humans s¨®n lliures on s'interpreta Bach o Beethoven". Segurament no sabia de la profusi¨® d'orquestres en els camps nazis, incl¨°s Treblinka.

Josep Maria Pou no interpreta de manera naturalista el compositor. ¡°No tinc res a veure f¨ªsicament amb ell, que era molt alt i prim, i tampoc no pretenc imitar-lo, i a la funci¨® no aparec mai dirigint, ja que Furtw?ngler estava inhabilitat fins que acab¨¦s el judici¡±.

Pou no vol decantar-se a favor o en contra de Wilhelm Furtw?ngeler. Per¨° subratlla algunes coses bones: el fet que busqu¨¦s un subterfugi per no haver de fer la salutaci¨® nazi en un concert en pres¨¨ncia de Hitler (va sortir a escena amb la batuta a la m¨¤) o que discretament es neteg¨¦s la m¨¤ amb un mocador despr¨¦s d'estr¨¨nyer la de Goebbels, que ja ¨¦s un gest.