Forcadell: dos i dos fan quatre

Si alguna cosa queda clara a l¡¯acte que Carme Forcadell va celebrar aquest dimecres a Gr¨¤cia ¨¦s que a l¡¯ANC saben comptar. Amb el pla Confecat (d¡¯emerg¨¨ncia per a confer¨¨ncies), en estat d¡¯alerta, havia corregut la confusi¨® que la lideressa de la independ¨¨ncia faria la seva imprescindible aportaci¨® al debat, la seva resposta a Artur Mas, Oriol Junqueras, Miquel Iceta i Joan Herrera. Per¨°, no, la confer¨¨ncia, aclareix Forcadell, no ¨¦s una confer¨¨ncia: ¡°Avui no anunciar¨¦ res, no dir¨¦ res de nou¡±. Com si les dels partits haguessin aportat un tou de novetats, vaja.

Forcadell crea expectaci¨®. Per aix¨° els organitzadors de l¡¯acte, l¡¯ANC de Gr¨¤cia, han canviat el seu lloc habitual de trobades pel Cercle Cat¨°lic, que ha deixat d¡¯estar atent a TV3 (les locals Cantabile participen a la final d¡¯Oh Happy Day) per parlar de la independ¨¨ncia, valgui la redund¨¤ncia. L¡¯ANC temia una allau de gent per a la confer¨¨ncia que no ho era, i ha previst un sistema per comptar els assistents. Hom pensaria que alg¨² capa? de posar dos milions de persones en fila ¨ªndia podria controlar amb certa dec¨¨ncia que nom¨¦s dues-centes entrin en un acte, per¨° la soluci¨® s¡¯allunya de tota pompa: un trist tiquet taronja, com de rifa de panera de Nadal de mercat de barri, que t¡¯entreguen a la porta i et retiren a l¡¯escala d¡¯acc¨¦s a la sala, que ¨¦s a uns 145 cent¨ªmetres de dist¨¤ncia. Aix¨° s¨ª, la sala, plena i sense batalles per les cadires, davant un escenari sobri, de negre, nom¨¦s tacat per dues cadires senzilles i dos cubs negres. Una taula al mig desf¨¤ l'equ¨ªvoc de l'escenografia: no ens espera un recital de guitarra i caj¨®n.

Forcadell comen?a a parlar amb aquell to tan de voler-te conv¨¨ncer que est¨¤s fent hist¨°ria com qui ven una enciclop¨¨dia

Com els seus companys de la porta, en Josep Maria tamb¨¦ en sap, de comptar, i ho ha demostrat a tot el p¨²blic assistent. A ell, que va vestit amb l¡¯uniforme preferit avui al Cercle (americana i jersei per dins, en el seu cas amb cremallera) li toca controlar que tot vagi b¨¦. T¨¦ una missi¨® dif¨ªcil: que el so arribi correctament als cables de r¨¤dio i televisi¨®.

Ell no domina l¡¯idioma dels provadors de so, no coneix ¡°l¡¯ei, s¨ª, hola, s¨ª, 1,2,3,4¡± i en Pere, que li fa d¡¯assistent des de l¡¯amfiteatre, aclareix: ¡°Compta!¡±. En Josep Maria obeeix: compta fins a 10 i es cansa, per¨° no n¡¯hi ha prou. No est¨¤ c¨°mode, assegut a la punta de la cadira, mirant el m¨°bil per dissimular la timidesa. El tornen a fer comptar, tantes vegades que a la sala s¡¯espera amb il¡¤lusi¨® que s¡¯arribi a 1714. Per¨° el marcador s¡¯ha quedat a 15. Ha complert la missi¨® i baixa de l¡¯escenari sense endur-se ni un trist aplaudiment.

Barri complidor

¡°Si els dos milions que vam votar s¨ª-s¨ª convencem un indec¨ªs, ens sortiran quatre milions¡±. Infal¡¤lible.

La gl¨°ria ¨¦s per a Carme Forcadell, que puja tot seguit i avisa que no sap parlar asseguda i que ho far¨¤ de peu. Amb el micr¨°fon aparat¨®s que li han donat, com de tele dels vuitanta, sembla m¨¦s predisposada a cantar una balada que a fer un m¨ªting, per¨° ella ¨¦s una professional i s¡¯hi presta. El presentador, el periodista Albert Balanz¨¤, l¡¯ajuda a fer-la sentir c¨°moda: no tan sols ¨¦s tan independentista que vol la independ¨¨ncia de Gr¨¤cia, sin¨® que a m¨¦s li aclareix que al barri han fet els deures: bona participaci¨® i un s¨ª-s¨ª massiu el 9-N.

Carme Forcadell comen?a a parlar amb aquell to tan seu, amb aquella capacitat de voler-te conv¨¨ncer que est¨¤s fent hist¨°ria com qui et ven una enciclop¨¨dia a la porta de casa: tot semblen avantatges. Un pa¨ªs nou, inclusiu, i aquest mes, d¡¯oferta, la regeneraci¨® democr¨¤tica. Parla amb seguretat, se sap el discurs: que si els catalans ho fem b¨¦, que si els partits segur que es posen d¡¯acord i si no rebran, que si el problema d¡¯Europa ¨¦s que els fa mandra fer un mapa nou i triar un color per a Catalunya ¨Ctal com ens han venut la Catalunya independent, ens tocar¨¤ el rosa¨C que si Espanya ens ajuda molt... En el discurs tamb¨¦ surt la corrupci¨®. Hi ha m¨¦s d¡¯un ai al cor a la sala quan Forcadell parla dels ¡°companys de l¡¯ANC su?ssa¡± (¡°tu, no, Carme, tu, no¡±, pensa el patidor p¨²blic, que ja va tenir un disgust amb l¡¯ex-molt honorable) per¨° r¨¤pidament s¡¯encarrega de matisar que el que li agrada del pa¨ªs helv¨¨tic ¨¦s que fan moltes consultes, i que ella vol un pa¨ªs net de corruptes. Sospirs de tranquil¡¤litat.

Amb les preguntes ve el moment dels equilibris. Tu de qui ets, de Mas o de Junqueras? I Carme Forcadell, que aposta per Mas per¨° sembla que no tots a l¡¯ANC hi estan d¡¯acord, diu que la proposta de Mas t¨¦ coses bones, i que la de Junqueras tamb¨¦ t¨¦ coses bones. Que la del president (la seva preferida, i aqu¨ª se li ha notat, tot i els intents de dissimular) ¨¦s la que conven? el m¨®n ¨Ca Washington no es parla d¡¯altra cosa¨C, per¨° la de Junqueras tamb¨¦ t¨¦ el seu qu¨¨: en fi, que per seguir dominant la pol¨ªtica catalana s¡¯han de fer equilibris.

¡°Amb tots els respectes, actes com aquests amb conven?uts ja no calen¡±. Home, Carme, no ens deixis aix¨ª!

El p¨²blic assistent, compost per una majoria d¡¯edat fronterera amb la jubilaci¨® i una minoria de gent jove, t¨¦ poc Twitter i m¨¦s ganes de pressionar al torn de preguntes: Forcadell se sap la resposta de si l¡¯ANC ha de fer pol¨ªtica com un partit (de moment, no, per¨°¡­). Per altres q¨¹estions sobre el futur, t¨¦ una f¨°rmula: ¡°No ho s¨¦, per¨° si tingu¨¦s una bola de vidre aqu¨ª¡­¡± En Josep Maria, tan atent per provar el so, no ha estat r¨¤pid a satisfer les necessitats futurol¨°giques de Forcadell.

Deures de matem¨¤tiques

No tot s¨®n paraules boniques: Carme Forcadell posa deures. Concretament, de matem¨¤tiques: ¡°Si els dos milions de persones que vam votar s¨ª-s¨ª convencem un indec¨ªs, ens sortiran quatre milions¡±. Infal¡¤lible, dos i dos fan quatre. Com a bona representant de l¡¯ANC, la presidenta sap comptar. Compte, per¨°, que el recompte s¡¯ha d¡¯organitzar: com sabem que la persona que volem conv¨¨ncer no ha estat abans conven?uda? L¡¯ANC segur que ho t¨¦ a punt i a cada indec¨ªs passat a la causa se li entregar¨¤ un tiquet taronja de rifa de barri. Per si no se sap a qui conv¨¨ncer, d¨®na idees: "Tots tenim un sogre, un cunyat, un amant"¡­. Astorament a la sala, per¨° no per tothom. En aquesta menci¨®, primer a l¡¯amant i despr¨¦s a la parella (curi¨®s, l¡¯ordre, o no, en un centre cat¨°lic), un senyor de platea i un de l¡¯amfiteatre han decidit saludar-se amb un somriure c¨°mplice. Qu¨¨ bonic ¨¦s l¡¯amor secret.

Quan tot sembla que acaba b¨¦, Forcadell diu que la confer¨¨ncia, a part que no ¨¦s una confer¨¨ncia, no ¨¦s ni necess¨¤ria: ¡°Amb tots els respectes, actes com aquests amb conven?uts ja no calen¡±. Home, Carme, no ens deixis aix¨ª! Per sort, s¡¯acomiada amb un final d¡¯acontentar tothom, ¨¨pic, assajat: ¡°?nims i endavant, que junts aconseguirem l¡¯honor m¨¦s gran que cap poble pot aconseguir: la seva llibertat¡±. Aplaudiments, potser alguna ll¨¤grima continguda, i alegria general. Fins i tot un petit consol per al sofert Josep Maria, que a sobre de comptar per una confer¨¨ncia que no ho ¨¦s i un acte que no cal, li haur¨¤ tocat recollir.