Parir a casa no ¨¦s possible a tot Europa

Una embarassada de baix risc i no primerenca vol parir a casa seva acompanyada per una llevadora. Si ¨¦s brit¨¤nica, el seu metge l'hi recomanar¨¤, segons la nova guia de Sanitat, publicada el 3 de desembre i basada en un estudi de la Universitat d'Oxford. La decisi¨® ¨¦s seva, li diran, per¨° s¨¤piga que, segons les estad¨ªstiques, parir a casa ¨¦s m¨¦s segur per a vost¨¨ i igual de segur per al seu nad¨® que fer-ho a l'hospital. La seguretat social brit¨¤nica en pagar¨¤ les despeses.

Tot i aix¨°, si l'embarassada ¨¦s txeca, els seus metges li explicaran que no pot ser. La llei prohibeix als professionals sanitaris planificar i atendre un part domiciliari. El dia 11, el Tribunal Europeu de Drets Humans, davant la den¨²ncia de dues mares que volien donar a llum a casa, va corroborar que la Rep¨²blica Txeca no violava el seu dret a decidir on parir si considerava que la infraestructura sanit¨¤ria del pa¨ªs no complia les condicions per fer-ho amb seguretat. Malgrat aquesta decisi¨®, la Cort va apuntar que, sota certes circumst¨¤ncies, el part a casa no ¨¦s m¨¦s arriscat que a l'hospital i va criticar el ¡°dubt¨®s¡± respecte per les decisions de les mares en la majoria dels hospitals txecs, recomanant que treballin per ¡°evitar intervencions m¨¨diques innecess¨¤ries¡±.

L'any passat van parir a casa unes 800 espanyoles, el 0,2% de les gestants

Si l'embarassada del sup¨°sit ¨¦s espanyola, ¨¦s probable que el seu metge li desaconselli parir a casa, per¨° podr¨¤ fer-ho pagant uns 2.000 euros (incl¨°s el seguiment de l'embar¨¤s) a un professional independent. L'any passat ho van fer unes 800 espanyoles (el 0,2% de les gestants, segons una estimaci¨® amb dades de l'INE d'Educer per al seu observatori del part a casa).

Espanya ho tolera. El Ministeri de Sanitat?¡°circumscriu les seves recomanacions a l'atenci¨® al Sistema Nacional de Salut¡±, segons expliquen per correu electr¨°nic. ¡°?s a dir, no s'inclou res de l'atenci¨® domicili¨¤ria al part, ni de suport (sabem que est¨¤ tenint auge en dones sanes, ben informades i amb poder adquisitiu mitj¨¤-alt), ni de prohibici¨® (les llevadores que exerceixen aquesta pr¨¤ctica s¨®n molt expertes i els resultats s¨®n excel¡¤lents)¡±.

A Europa, en funci¨® d'on visqui, l'embarassada podr¨¤ triar on vol parir o no

I qu¨¨ diuen els estudis cient¨ªfics? La sent¨¨ncia del Tribunal de Drets Humans cita 10 informes, presentats per les dues parts, i conclou que ¡°la majoria dels estudis internacionals no suggereixen un risc m¨¦s alt dels parts a casa, per¨° nom¨¦s si es compleixen certes condicions¡±. S¨®n tres: que l'embar¨¤s sigui de baix risc, que sigui at¨¨s per una llevadora professional i que s'asseguri un r¨¤pid trasllat a un hospital (segons Oxford, van acabar anant a l'hospital el 12% de les mult¨ªpares que van comen?ar a casa, i el 45% de les primerenques). Els estudis citats pel tribunal coincideixen que parir directament a l'hospital comporta un augment significatiu d'intervencions en embarassades de baix risc (ces¨¤ries, f¨°rceps, laceracions, induccions...).

A Espanya la majoria dels metges desaconsellen el part domiciliari. ¡°Jo no dir¨¦ a una senyora que s'operi d'apendicitis a la taula del menjador. Que es pot fer? Segur. Per¨° jo no ho recomanaria¡±, diu el president de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetr¨ªcia, Jos¨¦ Mar¨ªa Lailla. A la suposada embarassada de baix risc que desitja parir a casa ¡°intentaria conv¨¨ncer-la, explicar-li que els hospitals han condicionat quir¨°fans per parir com si estigu¨¦s a casa... Les complicacions sorgeixen en qualsevol moment. El temps perdut en el trasllat pot ser vital. Al segle XXI al primer m¨®n no cal arriscar-se¡±.

El metge defensa que els pa?sos que ofereixen el part a casa com a part del seu sistema p¨²blic estan preparats per fer-ho i han tingut en compte ¡°factors legals i econ¨°mics¡± (al Regne Unit, un part a casa costa al sistema 1.300 euros, davant dels 2.000 de l'hospitalari). ¡°La clau ¨¦s regular-lo¡±, continua, "caldria establir protocols, requisits, cadenes de responsabilitat...¡±

Fins i tot coincidint que regular seria millor, la?Federaci¨® d'Associacions de Llevadores?opina que tamb¨¦ avui a Espanya ¡°la dona ha de poder triar¡±. ¡°Les infermeres obstetres busquem les m¨¤ximes garanties¡±, diu la seva portaveu Cristina Mart¨ªnez, ¡°ni tots els embarassos, ni tan sols totes les cases, convenen¡±.

El Col¡¤legi Oficial d'Infermeres de Barcelona (COIB) va publicar el 2010 la Guia d'atenci¨® del part a casa per establir com i en quins casos es pot fer (mai amb bessons o un nad¨® de natges, sempre que hi hagi un hospital a prop...). ¡°El Col¡¤legi no est¨¤ a favor ni en contra de parir a casa; si es fa b¨¦, ¨¦s tan segur com a l'hospital, la dona decideix¡±, diu Isabel Salgado, portaveu de les llevadores del COIB, que insisteix que els trasllats a l'hospital es fan davant l'indici de la m¨¦s m¨ªnima complicaci¨®, normalment, de forma tranquil¡¤la en vehicles privats.

¡°Llavors, on hauria de donar a llum una dona?¡±, es pregunta l'Organitzaci¨® Mundial de la Salut a la seva Guia del part normal. ¡°On ella es trobi segura¡±, es respon. ¡°Per a una dona de baix risc aix¨° pot ser a casa, en una maternitat petita o potser a la maternitat d'un gran hospital¡±. La majoria de les dones se senten m¨¦s segures a l'hospital, segons les dades d'Euro-Peristat. Fins i tot a Holanda, on el part a casa forma part integral del sistema sanitari, nom¨¦s el 16,3% el tria (aquest percentatge ha caigut en els ¨²ltims anys des del 30%). En pa?sos on s'hi d¨®na suport (el Regne Unit, Dinamarca o Isl¨¤ndia) amb prou feines superen el 2%. A la resta, independentment que es toleri o desincentivi, no arriba a l'1%.

¡°Molts pensen que ¨¦s una decisi¨® egoista, per¨° ho fas per oferir al nad¨® el millor naixement possible i evitar presses i intervencions¡±, diu Cristina Trivi?o de la Cal, que va parir a casa, ¨¦s llevadora i membre de Nacer en Casa, associaci¨® de 100 professionals sanitaris dels 150 que assisteixen parts domiciliaris a Espanya (la majoria llevadores i alguns metges). ¡°Ens agradaria que es normalitz¨¦s com una opci¨® responsable i segura si les condicions ho permeten i la dona ho desitja¡±, diu. ¡°A casa, encara que ¨¦s excepcional, pot passar una fatalitat que a l'hospital podria haver-se evitat; a l'hospital poden produir-se intervencions innecess¨¤ries amb resultats fatals. La dona ha de decidir amb qu¨¨ se sent m¨¦s en pau¡±.

?