Andorra, ¨²ltims dies al parad¨ªs

El viatge a Andorra el farien quatre persones. El Xavi (nom fictici) va trucar al banc i va donar el codi del compte del familiar mort del qual tenia poders. Res de noms ni quantitats per tel¨¨fon. El mat¨ª seg¨¹ent, una treballadora l'esperava a la primera planta de la seu banc¨¤ria. Tot molt de pel¡¤l¨ªcula: ascensor, timbre, codis... Primer va escriure el seu n¨²mero secret a m¨¤ perqu¨¨ la seva cal¡¤ligrafia l'identifiqu¨¦s. Aix¨ª funciona. Quan va apar¨¨ixer l'encarregat del seu compte, van xerrar, van moure quantitats i li va preguntar com volia els diners. Hi havia uns 100.000 euros al compte. ¡°Bitllets de 100 i 200¡±, va respondre. En va treure 36.000, el just per tornar a Espanya amb 9.000 euros a sobre cadascun sense tenir problemes a l'aduana. ¡°No portin m¨¦s d'aix¨° per persona¡±, li va recordar el seu agent. Va signar el rebut a m¨¤ amb el seu codi, el va destruir i ell i els seus acompanyants van ocultar els bitllets sota la roba. El viatge es repetir¨¤ en els propers mesos fins que el compte estigui completament buit.

La Gu¨¤rdia Civil va confiscar 3.119.000 d'euros a la frontera el 2013. Els diners ja s¨®n el producte estrella

Com el Xavi, moltes de les 7.000 persones que travessen di¨¤riament la frontera amb Andorra aquests dies s¨®n espanyols a la recerca d'estalvis que havien dipositat en un dels seus cinc bancs quan encara operaven en r¨¨gim de parad¨ªs fiscal. El cas Pujol i les urg¨¨ncies generades per la crisi n'han augmentat el tr¨¤nsit. El seu perfil, assenyalen fonts policials, ¨¦s a grans trets el d'una parella de classe mitjana, pocs ocupants i cotxe de gamma alta que travessa la frontera a mig mat¨ª.

Els diners s¨®ns avui el producte de confiscaci¨® estrella en aquest lloc de control de la Gu¨¤rdia Civil, que ha perfeccionat els seus m¨¨todes per rastrejar. Fins i tot amb gossos capa?os de detectar l'olor dels bitllets. Pocs viatgers cometen ja l'error de portar m¨¦s de 10.000 euros per persona i viatge, el l¨ªmit legal, explica un mat¨ª de desembre a la duana de la Farga de la Mola el tinent cap de la Gu¨¤rdia Civil Alberto Blanco. Per¨° tot i aix¨°, el 2013 es van aixecar 119 actes i es van requisar 3.139.271 euros, gaireb¨¦ el triple que el 2012. Aqu¨ª hi han vist de tot. Correus humans, un home que es va menjar un rebut bancari que el delatava, cotxets de nad¨® folrats de bitllets i fins i tot una parella de 80 anys amb 700.000 euros en una maleta.

Els agents de la duana tiren de psicologia. ¡°D'aqu¨ª en surten sabent sempre si alg¨² els menteix. I els diners s¨®n porucs¡±, diu el tinent Blanco mentre rebusca al seu arxiu les dades de confiscacions. A Andorra s'hi va acumular molt i s'hi va generar molt en molt poc temps. No obstant aix¨°, i malgrat les ¨²ltimes pol¨¨miques com la de la vocal del Consell General del Poder Judicial que va dimitir despr¨¦s de ser descoberta amb la seva germana a la frontera amb 9.500 euros al damunt i 10.200, la seva germana ¡ªaquesta ¨²ltima quantitat, m¨¦s del l¨ªmit legal¡ª, o la nova resid¨¨ncia andorrana del motorista Marc M¨¢rquez, avui el Principat s'esfor?a a deixar enrere aquesta aura de pa¨ªs opac i refugi d'evasors on els seus ciutadans no paguen impostos. El cas Pujol ho ha complicat. Com explica un empleat de banca que prefereix no revelar el seu nom, ¡°ha fet molt de mal¡±. ¡°El problema no ¨¦s la imatge d'opacitat. Sin¨® la por dels clients a les filtracions d'informaci¨®¡±, insisteix.

Els andorrans comen?aran a pagar per primera vegada IRPF al gener

El primer que es veu en travessar la frontera ¨¦s un anunci enorme d'una entitat financera. Els cinc bancs del Principat, que constitueixen el 18% del PIB, gestionen 40.000 milions i donen feina a 2.500 empleats herm¨¨tics. Per¨° el secret bancari, la pedra angular sobre el qual es va construir la prosperitat financera, tamb¨¦ ¨¦s avui una mica m¨¦s relativa. Espanya va deixar de considerar Andorra parad¨ªs fiscal el 2011 gr¨¤cies a un conveni d'intercanvi d'informaci¨® que obligava el Principat a donar dades dels seus clients en procediments penals i tributaris oberts a Espanya.

El Principat s'encamina cap a un futur de transpar¨¨ncia banc¨¤ria total (2016 ¨¦s la data per integrar-se en un grup de pa?sos que compartiran la informaci¨®), per¨° aquest moment nom¨¦s arribar¨¤, diuen els seus governants, si llocs semblants com Su?ssa o Liechtenstein fan el mateix. Ara nom¨¦s es proporciona informaci¨® a requeriment d'un jutge o de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria i en casos concrets. Espanya no pot demanar encara una llista de tots els comptes bancaris a nom dels seus nacionals.

Els bancs, en la mesura de les seves noves possibilitats, continuen protegint al m¨¤xim l'anonimat dels seus clients. Per¨° per molts aix¨° ja no ¨¦s suficient. Especialment, pels que volen ocultar activitats il¡¤legals. En el sumari de l'operaci¨® Emperador contra la m¨¤fia xinesa, per exemple, les escoltes policials van revelar que els implicats van viure com un aut¨¨ntic drama que Andorra deix¨¦s de ser un parad¨ªs fiscal proper. Van derivar totes les seves operacions de blanqueig a Su?ssa i a altres territoris m¨¦s segurs.

Amb l'arribada de la crisi i la caiguda dels ingressos (el pressupost del pa¨ªs ¨¦s d'uns 400 milions d'euros, menys que el del FC Barcelona), Andorra va emprendre una s¨¨rie de reformes econ¨°miques que inclo?en la hist¨°rica implantaci¨® dels primers impostos directes (Impost de Societats i d'Activitats Econ¨°miques) que culminar¨¤ al gener amb la controvertida arribada de l'IRPF, el tipus m¨¤xim del qual ser¨¤ del 10%. Pot semblar insuficient, per¨° des de l'aprovaci¨® de la seva Constituci¨®, el 1993, no s'havia viscut cap revoluci¨® similar.

Temps enrere potser ens preocup¨¤vem m¨¦s de la quantitat que de la qualitat¡±, diu un empresari

Aquella Carta Magna va transformar un pa¨ªs guiat encara per in¨¨rcies gaireb¨¦ feudals i normes basades en els usos i costums ¡ªfins als anys 70 no van votar les dones¡ª en un sistema democr¨¤tic. Els seus dos caps d'Estat (el president de la Rep¨²blica Francesa i el bisbe de la Seu d'Urgell), que actuaven com una mena de virreis, van passar a tenir un paper gaireb¨¦ simb¨°lic.

El pes de les grans fam¨ªlies es va anar reduint, per¨° encara avui ¨¦s dif¨ªcil dissociar el poder dels cognoms que l'han ostentat durant anys, la majoria vinculats a la banca. M¨¦s, en una societat de muntanya tancada on resideixen 70.000 persones, de les quals nom¨¦s 34.800 s¨®n andorranes. Els grans noms continuen sent els de la fam¨ªlia Mora (MoraBanc); els Ribas Reig (tabac i Andbank); els Cerqueda (tamb¨¦ a Andbank, on el pare de Jordi Pujol va dipositar els seus diners); els Cierco (amos dels hotels Plaza i de la Banca Privada d'Andorra); o els P¨¦rez (amos dels centres comercials Pyr¨¦n¨¦es).

La promiscu?tat entre el m¨®n empresarial i la pol¨ªtica ¨¦s encara evident. Entre els 28 membres del Consell General, l'equivalent al parlament andorr¨¤ ¡ªavui jove i paritari al 100%¡ª i en el mateix Govern ¨¦s f¨¤cil trobar-hi perfils vinculats a tots dos mons. Aqu¨ª aquesta dualitat, en general, no es viu com alguna cosa negativa o ¨¨ticament reprovable, diu el portaveu i ministre de Finances andorr¨¤, Jordi Cinca (de la coalicci¨® de centredreta Dem¨°crates per Andorra que presideix Toni Mart¨ª). ¡°No som tants on triar¡±. Un cas paradigm¨¤tic ¨¦s el d'?scar Ribas Reig, cap de Govern tres vegades i president d'honor d'Andbank, profundament respectat en aquesta societat. ¡°Perqu¨¨ no enganya a ning¨²¡±, insisteix Cinca. ¡°Tothom sap quins s¨®n els seus interessos. I tot i aix¨°, va ser dels primers impulsors dels impostos malgrat que no li convenia¡±.

La clau familiar explica molts elements d'un pa¨ªs de 468 quil¨°metres quadrats on nom¨¦s l'1,3% de la seva superf¨ªcie est¨¤ urbanitzada. Els Calb¨®, un altre cognom il¡¤lustre, s¨®n un clar paradigma del mete¨°ric esclat econ¨°mic que va viure Andorra als anys 60. Vivien del blat i de la ramaderia (vaques i ovelles que encara tenen) al costat de 12 fam¨ªlies m¨¦s a Soldeu, a 1.850 metres d'altura. Mai no els va faltar de res, ¡°per¨° tampoc sobrava¡±, explica Josep Areny (Calb¨® ¨¦s com es coneix la casa familiar)? assegut a l'Hermitage, un espectacular hotel de cinc estrelles dels tres que regenta ara la fam¨ªlia. Josep va ser monitor d'esqu¨ª, despr¨¦s va muntar una botiga d'esports, un hotel¡­ La seva fortuna va cr¨¦ixer amb la neu i l'explosi¨® comercial que va atraure la massa de turistes: avui set milions anuals.

Corrien els anys 60 i a Espanya la creixent classe mitjana hi va veure un tresor en el diminut pa¨ªs pirinenc. Andorra la Vella, la capital, es va convertir en un enorme centre comercial i les fam¨ªlies que van saber aprofitar el creixement es van fer milion¨¤ries. Potser massa de pressa. ¡°Potser ens enceguem una mica i no gestionem b¨¦ el nostre futur¡±, assenyala Calb¨®, que tamb¨¦ es va dedicar un temps a la pol¨ªtica. ¡°Andorra avui t¨¦ problemes econ¨°mics. Hem especulat massa i no hem cuidat el comer?. Ens hem preocupat m¨¦s de la quantitat que de la qualitat. Un model econ¨°mic f¨¤cil¡±.

Nom¨¦s la meitat dels 70.000 residents andorrans ha nascut aqu¨ª

L'explosiu creixement d'Andorra ¡ªel parc m¨°bil actual ¨¦s de 73.694 vehicles per 70.000 habitants¡ª es va basar en el comer? (1.400 establiments) i la baixa fiscalitat. ¡°De sobte si el teu ve¨ª tenia un Mercedes, tamb¨¦ te'n compraves un¡±, explica un empresari del Principat. Per¨° gaireb¨¦ res d'ind¨²stria. I una autarquia considerable: fins fa dos anys, qualsevol empresa estrangera que volgu¨¦s establir-se a Andorra nom¨¦s podia posseir un 33% del seu negoci i havia de rec¨®rrer a la figura del prestanoms [un ciutad¨¤ andorr¨¤ que prestava el seu nom a canvi de diners].

Ara les botigues mantenen un IVA (aqu¨ª es diu IGI) del 4,5%, per¨° la globalitzaci¨® i la implantaci¨® de grans superf¨ªcies low cost als pa?sos ve?ns han convertit el paisatge de l'avinguda Meritxell, on comer?os amb els mateixos productes s'estenen porta amb porta, en un anacronisme econ¨°mic. ¡°Som massa venent el mateix¡±, es queixa la dependenta d'una tenda d'electr¨°nica que, com a tants, prefereix no donar el seu nom perqu¨¨ ¡°ens coneixem tots¡±.

Es busquen nous actors i un altre tipus de visitants. La propera inauguraci¨® de l'aeroport d'Andorra (a la Seu d'Urgell) n'atraur¨¤ uns quants. Per aix¨° es va aprovar tamb¨¦ un projecte de llei del joc i est¨¤ a punt d'implantar-s'hi un casino. S'especula que s'instal¡¤lar¨¤ als baixos d'1.800 metres del centre termal Caldea ¡ªen el seu moment una revoluci¨® tur¨ªstica¡ª, on tamb¨¦ podria acabar-hi una seu del museu Thyssen.

En molts sentits Andorra continua sent un pa¨ªs conservador i poc amic dels canvis. Les reformes costen. ¡°L'oposici¨® ¨¦s generalitzada en els impostos indirectes¡±, assenyala Cinca. ¡°?s un tema cultural. La gent pensa que la millor barrera perqu¨¨ no pugin, ¨¦s no posar-los. ?s una cosa l¨°gica si v¨¦ns de ser un pa¨ªs que no els ha tingut mai¡±.

Per¨° ja van canviar abans i s'hi van adaptar. Algunes fortunes van comen?ar amb el contraban. Era rendible i carism¨¤tic. Avui aquest negoci ha quedat relegat a una s¨¨rie de quadrilles que el practica per carretera o a trav¨¦s de la muntanya ¡°amb equips de visi¨® nocturna i inhibidors de freq¨¹¨¨ncia¡±, explica una persona que coneix b¨¦ el negoci. Sempre s¨®n els mateixos. Els m¨¦s joves s¨®n els que s'hi juguen el coll. Principalment passen tabac (el 2013 la Gu¨¤rdia Civil va aixecar 501 actes per aquest delicte i es van confiscar de 106.785 paquets i 325 quilos de picada per valor de mig mili¨® d'euros) i f¨¤rmacs. ¡°El contrabandista aqu¨ª no t¨¦ un retret social¡±, assenyala el tinent Blanco.

Semblant al que va passar durant anys amb els diners. Per¨° la situaci¨® ha canviat. Els bancs busquen reformular els seus avantatges competitius ¡ªdel secret bancari a l'experi¨¨ncia i la professionalitat¡ª per no perdre clients en un mercat global. I el pa¨ªs s'encamina cap a un model de creixement en el qual els seus ciutadans comen?aran a suportar el pes de l'economia. Una vida, en suma, fora del parad¨ªs.