El Papa, en estat de gr¨¤cia

La clau ¨¦s en el poder. Els moralistes del segle XVII sostenien que el poder ¨¦s un h¨¤bit que es perd nom¨¦s amb la mort. Joseph Ratzinger, en canvi, va sentir que la seva incapacitat per exercir-lo l'estava asfixiant i, en un gest desesperat ¡ªl'¨²nic crit d'un home que mai va al?ar la veu¡ª, va decidir deixar-ho. Jorge Mario Bergoglio no tindr¨¤ aquest problema. Li encanta el poder. Vol exercir-lo. I, per si no fos poc, des de Buenos Aires va tenir prou perspectiva per contemplar qu¨¨ passa al Vatic¨¤ quan dos papes consecutius ¡ªJoan Pau II, durant la seva llarga malaltia, i Benet XVI, per la seva incapacitat per manar¡ª deixen el dest¨ª de l'Esgl¨¦sia en mans d'una C¨²ria abstreta, enfrontada entre si, a merc¨¨ dels instints mundans. Per aquest motiu, al marge que s'estigui m¨¦s o menys d'acord amb els seus plans, ja ning¨² dubta al Vatic¨¤ que l'hoste de 78 anys que, cada matinada a dos quarts de cinc, enc¨¦n el llum de l'habitaci¨® 201 de la resid¨¨ncia de Santa Marta, resa durant un parell d'hores, diu missa a les set i esmorza despr¨¦s amb molta gana, est¨¤ disposat a fer servir tot el seu poder per canviar l'Esgl¨¦sia.

Com ho aconseguir¨¤, quan, amb el suport de qui, per quina ruta, fins a on, continua sent una inc¨°gnita. Perqu¨¨, a difer¨¨ncia d'extramurs, on el cr¨¨dit de Francesc no para d'augmentar des de la seva elecci¨® fa un any i mig, en el petit Estat regna un cert desconcert. No van ser pocs els que van somiar que, m¨¦s enll¨¤ dels gestos ¡ªla creu de plata, les sabates gastades, el cotxe petit, la ren¨²ncia al lux¨®s apartament papal¡ª, Francesc acab¨¦s entrant en la cleda dels papes, que claudiquen davant d'una burocr¨¤cia pesada, plena de compromisos, lligada a la hist¨°ria i a la doctrina. Es van equivocar. Bergoglio va arribar sol i continua pr¨¤cticament sol. Ning¨² sap amb certesa qui ¡ªal marge de les coses pr¨¤ctiques que li soluciona el seu secretari, Fabian Perocchio¡ª forma l'equip del Papa, en qui confia a cegues.

Un alt c¨¤rrec del Vatic¨¤ admet, entre admirat i sorpr¨¨s, que Bergoglio sembla tenir mil micr¨°fons amagats o disposar d'una legi¨® de confidents: ¡°?s incre?ble. S'assabenta de tot. De vegades crida a alg¨² i li pregunta: m'han dit que no est¨¤s d'acord amb aix¨° que he dit, digues-me per qu¨¨, tal vegada jo estigui equivocat... Imagina't com et quedes, de xocat. Ja se sap que els papes no v¨¦nen amb llibre d'instruccions, cadascun ¨¦s d'una manera, aqu¨ª tens el carisma extravertit de Karol Wojtyla o la timidesa intel¡¤lectual de Joseph Ratzinger, per¨° Jorge Mario Bergoglio ¨¦s un cas apart, encara per catalogar. Quan intentem esbrinar per on vindr¨¤, ja fa estona que ha passat¡±.

¡°De vegades crida a alg¨² i li pregunta: em diuen que no hi est¨¤s d'acord, digues-me per qu¨¨, tal vegada estigui equivocat¡±, explica un alt c¨¤rrec vatic¨¤

A l'altre costat del tel¨¨fon, la periodista argentina Alicia Barrios no es pot aguantar el riure. ?s amiga del ¡°pare Jorge¡± des de fa molts anys i no li estranya el desconcert del Vatic¨¤. Ella s¨ª que t¨¦ una explicaci¨®. ¡°?s una persona que desperta empatia. Tots l'estimen i tots van a explicar-li coses, i quan dic tots s¨®n tots, incloent els gu¨¤rdies su?ssos o els funcionaris. Per¨° una cosa ¨¦s ser popular, carism¨¤tic, que la gent t'estimi, et canti un tango o et regali un past¨ªs d'aniversari, i una altra molt diferent ¨¦s exercir el lideratge. El pare Jorge ¨¦s un l¨ªder i exerceix com a l¨ªder. Aix¨° ¨¦s el canvi. I ¨¦s el que, tal vegada, la gent no s'esperava¡±.

Un diplom¨¤tic del Vatic¨¤ assenteix. Quan, poques hores despr¨¦s de la seva elecci¨®, a l'aula Pau VI, davant de centenars de periodistes de tot el m¨®n, Bergoglio va dir all¨° de ¡°com m'agradaria una Esgl¨¦sia pobra i per als pobres¡±, no van ser pocs els que van pensar ¡ªhi ha qui encara ho creu¡ª que no era res m¨¦s que d'una frase bonica, un desig nascut per no complir-se, un maquillatge tal vegada ¨²til per tapar les arrugues, per¨° no les ferides.

Ja es comen?a a veure que no ¨¦s aix¨ª. Dos alts c¨¤rrecs del Vatic¨¤ que, sota secret estricte de confessi¨®, han parlat per a aquest diari reconeixen que el canvi ja est¨¤ en marxa; ¡°encara que de vegades actu? saltant-se els protocols establerts i provocant per aix¨° alguna reacci¨® contr¨¤ria¡±. La ra¨® per a un comportament aix¨ª d'expeditiu, segons la seva amiga Alicia, ¨¦s que el Papa sap que no t¨¦ ni un minut per perdre: ¡°No el veig quan sigui vell de Papa. No crec que s'eternitzi en el c¨¤rrec, que el seu sigui un papat llarg. Fonamentalment, perqu¨¨ a ell li agrada manar. Ell exerceix el comandament. I no deixar¨¤ que ning¨² mani per ell. Li agrada conduir, estar pendent de tots els detalls. Els discursos els escriu ell mateix, i amb molta antelaci¨®. Li agrada fer-ho, ¨¦s doctor en Lletres i un poeta de la B¨ªblia. El pare Jorge ¡ªjo continuo dient-li aix¨ª¡ª no llegeix res que no hagi escrit. Per aix¨° t¨¦ pressa. Sap que ha de canviar l'Esgl¨¦sia i que ha de fer-ho ara¡±.

?s la mateixa sensaci¨® que hi ha dins del Vatic¨¤. Es pot dir que Jorge Mario Bergoglio actua en dos nivells. Un ¨¦s el p¨²blic. Les declaracions. Els viatges. Les arriscades iniciatives entre les quals destaca la trobada entre palestins i israelians al Vatic¨¤ o la reeixida mediaci¨® entre els EUA i Cuba. En un temps en qu¨¨ la fama ¨¦s tan ef¨ªmera com un missatge de 140 car¨¤cters, que la maquin¨¤ria medi¨¤tica necessita constantment herois nous i d'un sol ¨²s, el Papa ¡ªel cap de l'Esgl¨¦sia cat¨°lica!¡ª continua un any i mig despr¨¦s de la seva sorprenent elecci¨® instal¡¤lat en la llista dels personatges m¨¦s valorats, dalt del pedestal de les not¨ªcies m¨¦s llegides. Un bon exemple ¨¦s la seva visita recent a Estrasburg. El llarg i intens discurs va ser interromput constantment pels aplaudiments dels europarlamentaris. Per¨° no de tots alhora. Quan arremetia contra el sistema econ¨°mic mundial, els privilegis i la casta, un sector aplaudia d'all¨° m¨¦s i l'altre callava o ho feia amb timidesa. Per¨° quan parlava a favor del ¡°respecte a la vida des del moment de la concepci¨®¡±, es girava la truita. L'estat de gr¨¤cia medi¨¤tica de Bergoglio fa que tots escoltin el que volen escoltar i no s'incomodin pel que no els conv¨¦. ¡°L'actriu Virna Lisi, morta el dijous¡±, diu una font, ¡°va anunciar fa uns anys un dentifrici en el qual es veia el seu somriure espectacular i una llegenda que explicava: amb aquesta boca pots dir el que vulguis! Al Papa se li pot aplicar. Si algun dels seus antecessors hagu¨¦s dit algunes de les coses que diu ell, s'hagu¨¦s muntat un gran esc¨¤ndol¡±.

L'altre nivell d'actuaci¨® del Papa es produeix a recer dels ulls del gran p¨²blic, per¨° no ¨¦s menys transcendent. Un dels alts c¨¤rrecs del Vatic¨¤ ho resumeix amb un parell de frases: ¡°L'Esgl¨¦sia est¨¤ canviant. Nom¨¦s cal veure el cas d'Espanya. Est¨¤ canviant el perfil de les seus dels arquebisbats. Ja ho ha fet a Madrid, Val¨¨ncia, Saragossa, Badajoz¡­ I estan a punt de canviar la de Granada, Barcelona, Burgos. En un any haur¨¤ canviat set o vuit arquebisbes. L'opini¨® que t¨¦ de la jerarquia eclesi¨¤stica espanyola ¨¦s molt dolenta. Perqu¨¨ no tenen gran formaci¨® i ni tan sols s¨®n pastors. Si es t¨¦ en compte que el 2015 es jubilen 15 bisbes, que els substituir¨¤ per gent de la seva confian?a i que a Roma far¨¤ el mateix ¡ªal febrer hi ha un consistori i es produiran nous nomenaments¡ª, en quatre anys haur¨¤ canviat el perfil del proper conclave¡­¡±.

¡°Li encanta ser capell¨¤. I est¨¤ complint el seu somni de capell¨¤ sent Papa. Ara t¨¦ poder¡±, explica la periodista argentina Alicia Barrios

No es tracta, per tant, nom¨¦s del seu pontificat. Bergoglio sent que les pedres sobre les quals est¨¤ edificada l'Esgl¨¦sia amenacen d'acabar en ru?na, i ha comen?at a anar per feina per canviar-les davant de la perplexitat del Vatic¨¤. ¡°Est¨¤ decidit¡±, diu una altra font, ¡°a descentralitzar la C¨²ria romana, posar-la al servei de les confer¨¨ncies episcopals, reduir els dicasterios [ministeris] i el nombre de cardenals, constituir un gabinet de Govern i donar-li veu als fidels. No vol que nom¨¦s opinin els que estan a dalt del past¨ªs ¡ªels bisbes, els cardenals¡ª, sin¨® tamb¨¦ els que sofreixen els problemes reals. El tema de portar l'Esgl¨¦sia a la perif¨¨ria ho far¨¤ rigorosament¡±.

Des de Buenos Aires, la seva amiga Alicia Barrios diu que no li sorpr¨¨n. I ho explica: ¡°El secret ¨¦s que li encanta ser capell¨¤. I est¨¤ fent realitat el seu somni de capell¨¤ sent Papa. Els capellans es frustren perqu¨¨ no tenen poder, ara Francisco ¨¦s un capell¨¤ amb poder. La prova que est¨¤ fent realitat el seu somni se li veu a la cara, ¨¦s feli?. Hi ha qui diu que ha canviat. No ¨¦s veritat. Mant¨¦ el sentit de l'humor, continua fent bromes¡±. Fa uns dies, el cardenal alemany Gerhard M¨¹ller, prefecte de la Congregaci¨® per a la Doctrina de la Fe i un dels m¨¦s poc inclinats a l'obertura, li va explicar a Bergoglio que, com a arquebisbe em¨¨rit de Ratisbona, havia de cavalcar en una process¨®. El Papa li va contestar: ¡°Pobre cavall¡±. Al gegant M¨¹ller el desconcerta la broma de Francesc. Algunes vegades perqu¨¨ no l'ent¨¦n, i unes altres perqu¨¨ li sembla impr¨°pia d'un Papa.

Durant el recent s¨ªnode sobre la fam¨ªlia, Francesc va voler que cada sessi¨® s'obr¨ªs amb un testimoniatge. N'hi va haver un que va ser especialment impactant. El dels australians Ron i Mavis Pirola. Van explicar que uns amics seus que havien educat els seus fills en la moral cat¨°lica es van trobar amb un problema el dia que, un d'ells, els va dir que volia assistir al sopar de Nadal al costat del seu company gai. No sabien qu¨¨ fer. D'una banda, els havien educat en el rebuig. Per una altra, era el seu fill. Despr¨¦s d'escoltar el testimoniatge, el capell¨¤ Bergoglio, vestit de Papa, va demanar als bisbes i cardenals que busquessin una soluci¨®.

El que va sortir d'aquella discussi¨® va ser un gran desacord i retransm¨¨s entre el sector m¨¦s tradicional i aquell que, en sintonia amb Francesc, vol obrir la porta a les noves fam¨ªlies. El Papa sap que els propers mesos seran durs. L'hoste de l'habitaci¨® 201 t¨¦ el repte dif¨ªcil d'usar el seu poder per canviar el rumb de l'Esgl¨¦sia. Si pot ser, sense trencar-la.