La perplexitat d¡¯ICV

Si alguna for?a pol¨ªtica t¨¦ motius per estar perplexa en l'actual conjuntura pol¨ªtica ¨¦s Iniciativa per Catalunya i la seva associada Esquerra Unida i Alternativa. I, dins d'aquesta, particularment els dirigents i diputats que porten el pes de la seva confrontaci¨® amb el Govern del PP al Congr¨¦s, i amb el de CiU al Parlament catal¨¤. Joan Coscubiela, tena? i rotund fustigador de la regressi¨® duta a terme per la ministra F¨¢tima B¨¢?ez en les pol¨ªtiques laborals i socials, i Joan Herrera, fero? cr¨ªtic de les privatitzacions del Govern catal¨¤, com les dels serveis de l'aigua o les retallades a l'escola i la sanitat p¨²bliques, per citar nom¨¦s algunes de les mat¨¨ries objecte d'oposici¨® parlament¨¤ria. Tots dos han denunciat de manera implacable les pr¨¤ctiques de corrupci¨® que tenen acorralats tant el PP com CiU. I malgrat aix¨°, els sondejos auguren a ICV-EUiA un daltabaix total si ara se celebressin eleccions, tant legislatives com auton¨°miques.

L'activisme de Coscubiela ¨¦s sistem¨¤ticament ignorat tant en la premsa escrita com en els mitjans audiovisuals: mitges columnes i breus refer¨¨ncies al final dels telenot¨ªcies en el millor dels casos. Aix¨° es deu, en part, al fet que el seu grup parlamentari no constitueix l'alternativa al Govern ni pel nombre d'escons ni per les expectatives demosc¨°piques. El protagonisme com a oposici¨® parlament¨¤ria ¨¦s per a uns altres, els socialistes, amb independ¨¨ncia dels m¨¨rits que tinguin. Per¨° amb aix¨° no n'hi ha prou per explicar la tend¨¨ncia d'ICV a la baixa en les enquestes. La situaci¨® ¨¦s una mica diferent al Parlament catal¨¤. Herrera i el seu partit obtenen una consideraci¨® i uns ecos medi¨¤tics relativament alts quan estan en sintonia amb el proc¨¦s sobiranista que promouen CiU i ERC. Per¨° les conseq¨¹¨¨ncies s¨®n id¨¨ntiques: la seva cr¨ªtica a les pol¨ªtiques neoliberals del Govern d'Artur Mas no obt¨¦ ress¨° ni reconeixement apreciables.

El sostingut descens de les expectatives electorals d'ICV-EUiA es produeix, malgrat tot, quan les mateixes enquestes mostren un creixent rebuig a les pol¨ªtiques de Rajoy i de Mas. El descontentament ¨¦s evident en els amplis segments de la poblaci¨® que han resultat perjudicats per les regressives pol¨ªtiques econ¨°miques, socials i laborals aplicades des que va esclatar la crisi econ¨°mica. S'ent¨¦n que la perplexitat s'estengui entre els dirigents ecosocialistes quan comproven que la seva tasc de cr¨ªtica no reverteix en suport pol¨ªtic.

Perplexitat i, a m¨¦s a m¨¦s, frustraci¨®, perqu¨¨ segons els sondejos paral¡¤lelament es produeix l'ascens en les expectatives de Podem, una for?a pol¨ªtica nounada i que defensa posicions en gran part intercanviables amb les d'ICV i IU. Per qu¨¨ recull Podem el que ICV i IU persegueixen si difereixen tan poc? Potser ¨¦s per l'efic¨¤cia medi¨¤tica dels lideratges, m¨¤xima en els primers, gaireb¨¦ nul¡¤la en els segons? Es deu a l'enorme difer¨¨ncia en la pres¨¨ncia televisiva dels uns i dels altres? ?s per la q¨¹esti¨® nacional?

Una explicaci¨® podria consistir que, com sostenen alguns, una part de l'electorat d'ICV-EUiA a Catalunya l'abandona per haver subscrit el Pacte pel Dret a Decidir. Per¨°, llavors per qu¨¨ IU pateix a la resta d'Espanya una reculada electoral igual o superior a la d'ICV a Catalunya?

Pot ser que el problema d¡¯ICV i d¡¯IU radiqui que totes dues s¨®n percebudes com a forces derivades dels vells partits comunistes

Pot ser que, com suggereixen altres veus, el problema d'ICV i d'IU radiqui que totes dues s¨®n percebudes com a forces pol¨ªtiques antigues, derivades dels vells partits comunistes, als quals es nega el car¨¤cter d'alternativa moderna, actual. Si fos aix¨ª, el problema en el cas d'Iniciativa residiria en qu¨¨ l'opci¨® de transformar el vell partit de la classe obrera i els seus aliats en una nova for?a interclassista hauria resultat insuficient. L'intent de mancomunar la lluita contra l'explotaci¨® econ¨°mica amb les noves causes, com l'ecologisme i la lluita contra les desigualtats socials de tot tipus ¨Cincloses les de sexe o d'¨¨tnia¨C, estaria fracassant.

Aquesta complexa situaci¨® t¨¦ aires de d¨¦j¨¤ vu, un efecte que afegeix perplexitat a la perplexitat. Fa pensar en el que va passar el 1977, quan despr¨¦s de d¨¨cades de dirigir pol¨ªticament la lluita contra la dictadura el PSUC va veure com la primacia electoral se l'emportava un partit nounat, el socialista. M¨¦s o menys pels mateixos motius que ara: un d¨¨ficit de credibilitat com a alternativa funcional.

La direcci¨® d'ICV percep que ¨¦s v¨ªctima d'una injusta assimilaci¨® amb ¡°les coses velles¡±. Segurament ¨¦s per aix¨° que Herrera va tancar la seva confer¨¨ncia del dia 15 amb aquesta afirmaci¨®, que en realitat volia ser un advertiment davant de la compet¨¨ncia de partits com les CUP i Podem, que no s'han hagut d'enfrontar mai a l'assumpci¨® de responsabilitats, ni que sigui a l'oposici¨® o com a aliats de govern en ajuntaments importants, com el de Barcelona: ¡°Ser nou i honest est¨¤ b¨¦, per¨° tenir una llarga experi¨¨ncia i ser honest est¨¤ molt b¨¦¡±.

El que els passa a ICV i IU davant l'aparici¨® de Podem ¨¦s, per descomptat, el mateix que causa pa¨¹ra al PSOE, i el que ha frenat en sec les expectatives dels partits populistes com la UPyD de Rosa D¨ªez i Ciutadans d'Albert Rivera, que es pensaven que tot aniria b¨¦ davant del previsible c¨¤stig electoral del gran bipartidisme espanyol. Per ICV, no obstant aix¨°, ¨¦s pitjor perqu¨¨ l'esvoranc que Podem obre en el sistema electoral s'eixampla perqu¨¨ ocupa totalment, o gaireb¨¦, la part de l'espai electoral en qu¨¨ acampaven els ecosocialistes.