14 temes per acomiadar el 2014

1. La consulta que va posar a prova les costures de l'Estat, Miquel Noguer

Primer havia de ser un refer¨¨ndum, despr¨¦s es va convertir en consulta i va acabar sent un proc¨¦s participatiu sense validesa jur¨ªdica. Tot i aix¨°, la votaci¨® sobre la independ¨¨ncia de Catalunya organitzada per la Generalitat el 9 de novembre no nom¨¦s ha deixat potes enlaire el sistema pol¨ªtic catal¨¤, sin¨® que les seves conseq¨¹¨¨ncies amenacen de perpetuar-se per molt temps en els primers llocs de l'agenda pol¨ªtica espanyola. La consulta de Mas, que la Generalitat va rebatejar com a ¡°proc¨¦s de participaci¨® ciutadana¡± per esquivar precisament una nova suspensi¨®, es va sustentar en les giragonses de fins a mitja dotzena de lleis catalanes. La Fiscalia General de l'Estat ha respost obrint la via penal, querellant-se contra Artur Mas i contra dues de les seves conselleres per quatre delictes: desobedi¨¨ncia greu, prevaricaci¨®, malversaci¨® i usurpaci¨® de funcions. L'aspecte com¨² de les condemnes per als quatre delictes ¨¦s que comporten penes d'inhabilitaci¨®.

Mas afronta el proc¨¦s judicial convertit gaireb¨¦ en un heroi pel seu partit, Converg¨¨ncia Democr¨¤tica, i d'una part dels sectors independentistes. La querella i la gesti¨® de la consulta fins i tot l'han ajudat a tornar a encap?alar les enquestes que, durant mesos, havien vaticinat la vict¨°ria d'Esquerra Republicana en unes eleccions catalanes. Tot i aix¨° els partits n¨ªtidament independentistes segueixen sense comptar amb l'¡°¨¤mplia majoria¡± que Mas sempre ha demanat per al proc¨¦s que en la seva opini¨® ha de portar Catalunya a la independ¨¨ncia. A Esquerra i a Converg¨¨ncia fins i tot se'ls podria resistir la majoria absoluta segons alguns sondejos. Tant si es presenten junts com si ho fan per separat.

2. La fortuna oculta dels Pujol

El vespre del 25 de juliol, quan molts ja pensaven en les vacances d'estiu, un comunicat de l'expresident Jordi Pujol va sacsejar les redaccions dels mitjans de comunicaci¨®. En el breu text de poc m¨¦s d'una p¨¤gina, Pujol confessava que la seva fam¨ªlia ha mantingut una fortuna oculta a l'estranger. L'expresident no en detallava la quantitat i defensava que corresponia a l'her¨¨ncia del seu pare. La declaraci¨® es carregava la figura d'un aut¨¨ntic t¨°tem a Catalunya i el pare pol¨ªtic de l'actual president, Artur Mas. Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, han estat imputats i hauran de declarar davant la jutgessa a finals de gener.

Per¨° aquest 2014 els esc¨¤ndols tamb¨¦ han esquitxat els fills del matrimoni. El gran, Jordi Pujol Ferrusola, va declarar al setembre a l'Audi¨¨ncia Nacional per delicte fiscal i blanqueig de capitals. Un informe de la policia assegura que va facturar 8,5 milions a 17 empreses prove?dores de la Generalitat per un serveis de mediaci¨® que estan en dubte. Oleguer Pujol, un altre dels fills, est¨¤ imputat pels mateixos delictes que el seu germ¨¤, i est¨¤ sent investigat per unes inversions multimilion¨¤ries amb diners procedents de paradisos fiscals. L'ombra de la corrupci¨® tamb¨¦ va posar fi a la prometedora carrera d'Oriol Pujol, llavors secretari general de Converg¨¨ncia, que va haver de deixar tots els c¨¤rrecs i responsabilitats pol¨ªtiques al juliol -10 dies abans de la confessi¨® del seu pare- pel 'cas I, una presumpta trama que trampejava l'adjudicaci¨® de les estacions d'inspecci¨® de vehicles.

3. L'any en qu¨¨ la corrupci¨® s'ha fet insopurtable i transparent, Jos¨¦ Manuel Romero

La corrupci¨® vinculada al poder pol¨ªtic en els ¨²ltims 20 anys d'hist¨°ria d'Espanya s'ha fet transparent el 2014. Les diferents macrocauses judicials obertes fa anys contra el pillatge institucional encaren ara la recta final per encaixar totes les peces delictives, amb tants esc¨¤ndols destapats que la classe pol¨ªtica est¨¤ sota sospita. La corrupci¨® ¨¦s el segon problema per als espanyols. Aquest any han ingressat a la pres¨® l'expresident balear, Jaume Matas; l'expresident de la diputaci¨® provincial de Castell¨®, Carlos Fabra; l'exsenador i exconseller del Govern madrileny, Francisco Granados, i la cantant Isabel Pantoja, entre d'altres. Continuen a la pres¨® l'expresident de la patronal CEOE, Gerardo D¨ªaz Ferr¨¢n, i l'extresorer nacional del PP, Luis B¨¢rcenas. Han hagut de fer front a fiances multimilion¨¤ries els expresidents de Caja Madrid, Rodrigo Rato i Miguel Blesa, per l'¨²s indegut de targetes de cr¨¨dit amb les quals van gastar centenars de milers d'euros sense cap mena de control.

Ha dimitit la ministra de Sanitat, Ana Mato, assenyalada com a part¨ªcip a t¨ªtol lucratiu dels suposats delictes de corrupci¨® comesos pel seu exmarit, l'exdirigent del PP, Jes¨²s Sep¨²lveda. El partit del Govern tamb¨¦ ha estat implicat per aprofitar-se de la corrupci¨® dels seus dirigents. Estan a un pas del banc dels acusats la c¨²pula valenciana del PP per delicte electoral i frau; els Ducs de Palma pel cas N¨®os; una desena d'ex alts c¨¤rrecs del PP a la Comunitat de Madrid i tres extresorers nacionals d'aquesta formaci¨® pel cas G¨¹rtel. El 2014 acaba amb alguns llums d'emerg¨¨ncia il¡¤luminant el cam¨ª de l'esc¨¤ndol. S¨®n els judicis previstos pel delicte electoral del PP valenci¨¤; per la xarxa corrupta G¨¹rtel vinculada al PP o pel frau massiu de les empreses d'I?aki Urdangarin i la seva esposa, Cristina de Borb¨®. Aquestes vistes ompliran el 2015 de titulars i faran encara m¨¦s gran el descr¨¨dit de pol¨ªtics i empresaris.

4. Canvi de cicle a la Monarquia, Natalia Junquera

5. Els que ens han deixat

Adolfo Su¨¢rez, Joaqu¨ªn Prieto

La mort d¡¯Adolfo Su¨¢rez, el 23 de mar?, va originar una estranya mostra d¡¯unitat al voltant de la seva mem¨°ria, en un temps pessimista sobre el conjunt de persones dedicades a la vida p¨²blica. Milers de ciutadans van acudir als actes de comiat de qui va presidir el Govern espanyol del 1976 al 1981. El rei Joan Carles va escollir Su¨¢rez per fer net amb la classe pol¨ªtica heretada del franquisme i el va situar com el maquinista del tren de la Transici¨® cap a una democr¨¤cia de tall europeu. El seu passat al Moviment Nacional el va esperonar a rec¨®rrer un trajecte al qual d¡¯altres s¡¯havien resistit. Despr¨¦s de guanyar les primeres eleccions del 1977 una vegada acabada la dictadura va treballar per posar fi a les divisions del pa¨ªs. El 1979 va comen?ar el seu desgast i, amb la p¨¨rdua de la confian?a del monarca, es va veure motivat a dimitir, per acabar passant de la brillantor a l¡¯oblit. Tardanament, la seva mort ha recuperat el consens que es mereixia per haver fet una obra pol¨ªtica d¡¯ordre descomunal.

Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez, Winston Manrique Sabogal

Emilio Bot¨ªn, Miguel ?ngel Noceda

La nit del 9 de setembre del 2014 va morir Emilio Bot¨ªn Sanz de Sautuola y Garc¨ªa de los R¨ªos a Madrid. Hauria complert 80 anys l'1 d'octubre i des del novembre del 1986 presidia el Banc Santander. Llavors, quan va heretar del seu pare el c¨¤rrec, era encara un banc de marcat car¨¤cter familiar, encara que ja havia fet algunes incursions a Llatinoam¨¨rica i s'havia colat a l'¨°rbita nacional fins a arribar a formar part del selecte club dels set grans d'Espanya com el m¨¦s petit de tots. Avui, el Santander ¨¦s un dels deu m¨¦s grans del m¨®n.

Tito Vilanova, Ramon Besa

El 25 d¡¯abril va morir Tito Vilanova amb 45 anys v¨ªctima del c¨¤ncer a la gl¨¤ndula par¨°tide que tenia des del 2011 i que el va apartar del futbol el juliol del 2013. El Bar?a va donar vida a Tito i Tito es va desviure per seguir al Bar?a des que va tornar a l'entitat la temporada 2007-2008. Guardiola el va cridar perqu¨¨ fos el seu ajudant al Bar?a B. Ja a primera divisi¨®, Tito preparava l'estrat¨¨gia, aconsellava fitxatges com el de Cesc, sabia a qui i en quin moment calia canviar, entenia Messi i concedia entrevistes amb el vistiplau de Guardiola. El Barcelona es va convertir en el millor equip del m¨®n a partir del t¨¤ndem Guardiola-Vilanova, 14 t¨ªtols en 19 competicions.

6. Fi del bipartidisme a la Lliga i esport femen¨ª, Ramon Besa / Antonio Nieto

El Bar?a va deixar escapar la Lliga a la darrera jornada al Camp Nou. En tenia prou amb una vict¨°ria contra l'Atl¨¦tico i no va passar de l'empat despr¨¦s d'avan?ar-se amb un gol d'Alexis. Aquell partit, que va suposar la coronaci¨® del conjunt de Simeone i la fi del bipartidisme, va expressar tamb¨¦ la impot¨¨ncia blaugrana durant el 2014: tampoc va poder guanyar la final de Copa contra el Madrid, campi¨® a la pr¨°rroga, i va tornar a perdre contra l'Atl¨¦tico a la Lliga de Campions. Els resultats i la regressi¨® futbol¨ªstica van provocar la sortida de l'entrenador Tata Martino i la seva substituci¨® per Luis Enrique. Els protagonistes de l'any van ser els dos clubs de Madrid, finalistes tamb¨¦ de la Copa d'Europa. L'equip que entrena Ancelotti va aconseguir la Desena despr¨¦s que un gol de Sergio Ramos forc¨¦s la pr¨°rroga al descompte quan guanyava l'Atl¨¦tico amb una rematada a la sortida d'un c¨®rner de Godin. Abatut Courtois, el Madrid va golejar al temps suplementari de la final jugada a Lisboa. Eliminat pel Madrid als quarts de final de la Copa, l'Espanyol tampoc va ser protagonista a la Lliga.

La badalonina Mireia Belmonte ha marcat el r¨¨cord mundial a Doha en 200 metres papallona i en els 400 estils. A m¨¦s, ha acabat l¡¯any amb tres r¨¨cords mundials als Campionats d¡¯Espanya. Destaca tamb¨¦ la fita de la selecci¨® espanyola d'handbol femen¨ª, que va aconseguir la plata al campionat mundial. Marcant una altra fita en la impressionant era de l'esport femen¨ª espanyol, Carolina Mar¨ªn es va infiltrar en el cim d'un esport d'etern domini asi¨¤tic, el b¨¤dminton. La de Huelva es va colar amb 21 anys a la final del Mundial de Dinamarca i la va guanyar. La selecci¨® espanyola de futbol femenina es va classificar pel Mundial que es jugar¨¤ l¡¯estiu que ve al Canad¨¤, en qu¨¨ Espanya comen?ar¨¤ amb partits contra Costa Rica, Corea del Sud i el Brasil a la fase de grups a Mont-real.

7. Un sisme amb epicentre a Maidan, Pilar Bonet

El 2014 ha estat el pitjor any per a Ucra?na des que va aconseguir la independ¨¨ncia l¡¯any 1991 i ha marcat un punt d¡¯inflexi¨® a Europa. Al gener feia tres mesos que havia comen?at l¡¯Euromaidan, la protesta a favor de l¡¯acord d¡¯associaci¨® amb la UE i en contra de la corrupci¨® del r¨¨gim desencadenada per la decisi¨® del president V¨ªktor Ianuk¨®vitx de negar-se a firmar l¡¯acord amb Brussel¡¤les a causa de les pressions de R¨²ssia. Al febrer van morir un centenar de persones arran del pols entre manifestants i forces de l¡¯ordre p¨²blic. El 21 d¡¯aquell mes Ianuk¨®vitx i l¡¯oposici¨® van firmar el comprom¨ªs de convocar eleccions presidencials anticipades. L¡¯acord va fracassar. El president ucra?n¨¨s va fugir de la capital i es va acabar refugiant a R¨²ssia amb l¡¯ajuda del Kremlin. R¨²ssia va aconseguir Crimea i Sebastopol el 18 de mar?, despr¨¦s d¡¯un plebiscit il¡¤legal per decidir-ho. La tensi¨® acumulada va portar a un episodi de viol¨¨ncia, el moment m¨¦s tr¨¤gic del qual va ser quan van morir 42 persones a la seu incendiada dels sindicats d¡¯Odessa.

El 25 de maig el pol¨ªtic Petr¨® Poroixenko va guanyar les eleccions i va intentar en va recuperar el control de les regions secessionistes. Durant l¡¯estiu, la viol¨¨ncia es va fer m¨¦s intensa i la cat¨¤strofe de l¡¯avi¨® malaisi abatut el 17 de juliol en qu¨¨ van morir 298 persones va donar m¨¦s projecci¨® internacional al conflicte. A finals de novembre, m¨¦s de 10.000 persones havien estat ferides i gaireb¨¦ 4.440 havien mort a la zona de conflicte entre Donetsk i Lugansk, segons dades de l¡¯ONU.

8. Podem sacseja la br¨²ixola de la pol¨ªtica espanyola, Francesco Manetto

La formaci¨® de Pablo Iglesias encara no t¨¦ un any de vida, encap?ala la majoria de les enquestes i t¨¦ com a objectiu establir-se com a alternativa als principals partits espanyols. L¡¯objectiu de Podem als seus inicis va ser concitar frustracions i indignacions dels ciutadans al voltant d¡¯un mateix projecte que ha aconseguit canalitzar els sentiments del 15-M. A punt d¡¯acabar el 2014, ja ¨¦s un partit amb estructura jer¨¤rquica que intenta organitzar-se al territori. A les eleccions europees del maig va aconseguir cinc eurodiputats i va ser llavors quan el PP i el PSOE van comen?ar a parar atenci¨® al fenomen. L¡¯¨²ltim sondeig de Metroscopia per a EL PA?S situa la formaci¨® com a segona for?a en estimaci¨® de vot. Aix¨° ha passat tot i la defensa inicial de propostes considerades ¡°radicals¡±, com els contactes amb diversos presidents llatinoamericans. En realitat, Podem s¡¯ha anat suavitzant els ¨²ltims mesos. Per exemple, l¡¯impagament del deute que defensava s¡¯ha convertit en un projecte de reestructuraci¨® ordenada. El fenomen Podem ¨¦s, segons els seus propis dirigents i fins i tot els seus rivals, imprevisible amb vista a les pr¨°ximes eleccions generals. T¨¦ un objectiu molt clar. En paraules d¡¯Iglesias, ¡°sortir a guanyar i ocupar la centralitat del taulell¡±.

9. ¡°No s¨¦ qu¨¨ va fallar, ni tan sols si va fallar alguna cosa¡±, Elena G. Sevillano

El 5 de novembre Teresa Romero oferia una roda de premsa a l¡¯Hospital Carlos III de Madrid despr¨¦s d¡¯haver-se curat de l¡¯ebola. Havia passat de ser una treballadora interina m¨¦s de la retallada sanitat madrilenya a convertir-se en el focus de l¡¯atenci¨® medi¨¤tica de mig m¨®n. El seu va ser el primer cas d¡¯ebola fora de l¡¯?frica Occidental. Encara no se sap com es va contagiar, hi ha una investigaci¨® en marxa a la Comunitat de Madrid, per¨° probablement va ser quan Romero va haver de retirar els objectes de l¡¯habitaci¨® de Manuel Garc¨ªa, el segon missioner espanyol repatriat per ebola, el dia que va morir. La malaltia va arribar a Espanya amb el missioner Miguel Pajares, que tampoc va superar la malaltia, quan tres pa?sos de l¡¯?frica Occidental ja sumaven m¨¦s de 1.500 morts a causa de l¡¯epid¨¨mia. Amb el contagi de Romero es va estendre el p¨¤nic entre alguns sanitaris i ve?ns de Romero. Sanitat va arribar a tenir vigilades m¨¦s de 100 persones per un possible contacte amb Romero, 15 de les quals van estar al Carlos III ingressades durant 21 dies.

10. La viol¨¨ncia ultra

La baralla multitudin¨¤ria protagonitzada per seguidors ultres de l'Atl¨¨tic de Madrid i del Deportivo el 30 de novembre ha fet revifar la pol¨¨mica sobre la viol¨¨ncia a l'esport, i especialment al futbol. La batussa va acabar amb 10 ferits i 30 detinguts, per¨° principalment amb la mort d'un dels participants gallecs, que es va ofegar al riu quan diversos seguidors de l'equip contrari el van llen?ar a l'aigua despr¨¦s d'haver-lo apallissat durament. El partit que enfrontava aquell dia madrilenys i gallecs no es va suspendre, per¨° un parell de dies despr¨¦s el club matalasser va decidir prohibir l'entrada al Frente Atl¨¦tico, la penya ultra que va protagonitzar la baralla. Tamb¨¦ van ser destitu?ts els responsables de seguretat dels dos clubs implicats. Les conseq¨¹¨¨ncies del cas es van estendre a altres equips i els responsables de la Lliga van alertar els clubs que si no es desvinculen d'aquest tipus de penyes violentes poden perdre punts al campionat o fins i tot la categoria.

11. Restabliment de les relacions entre Cuba i Estats Units

Un dels darrers murs ha caigut a finals d'aquest any quan Cuba i els Estats Units van anunciar que reprenen les relacions diplom¨¤tiques despr¨¦s de viure mig segle d'esquena. Era l'any 1961 quan Cuba es va declarar marxista leninista i va nacionalitzar les propietats de les multinacionals nord-americanes. L'illa va passar a formar part del bloc comunista durant la Guerra Freda i els EUA van imposar un dur bloqueig a l'illa. Un intercanvi de presoners i la mediaci¨® del Papa ha perm¨¨s relaxar les tensions entre els dos pa?sos, que s'han comprom¨¨s a intensificar els viatges, el comer? i la cooperaci¨®. Tamb¨¦ s'espera que s'obrin les portes al turisme.

12. La t¨ªmida recuperaci¨® econ¨°mica

13. La matan?a d¡¯Iguala

M¨¨xic ha protagonitzat un dels pitjors horrors de l'any. La ciutat d'Iguala s'ha fet tristament famosa per la desaparici¨® i la mort de 43 estudiants. La nit del 26 de setembre prop d'un centenar de joves es van acostar a aquest municipi per reunir fons i aconseguir un autob¨²s per anar a l'acte d'homenatge per la matan?a de Tlatelolco que s'estava preparant. L'arribada del grup va neguitejar l'alcalde, que temia que la pres¨¨ncia dels joves interfer¨ªs en un acte electoral de la seva dona, que era una de les responsables de l'organitzaci¨® criminal a Iguala. Com si es tract¨¦s d'un c¨¤rtel rival, la policia va cobrir de sang la ciutat disparant contra els joves. Alguns van ser detinguts i entregats, segons la Fiscalia, als sicaris, i traslladats a un abocador, on van ser assassinats.

14. Abans, Tarajal, i despr¨¦s. Jos¨¦ Mar¨ªa Jim¨¦nez G¨¢lvez

A principis de febrer, desenes d¡¯immigrants es van llan?ar al mar amb l¡¯anhel d¡¯arribar a Europa. Alguns d¡¯ells no sabien nadar. Van ressonar els trets i van volar pilotes de goma. Quinze van morir davant la mirada de la Gu¨¤rdia Civil. Aquests fets van marcar un punt d¡¯inflexi¨® en la hist¨°ria migrat¨°ria del pa¨ªs i van definir la pol¨ªtica del Govern espanyol de tot el 2014. Segons alguns dels supervivents, els trets van venir del cos policial espanyol. El ministre Fern¨¢ndez D¨ªaz va admetre que es va utilitzar material antidisturbis ¨Cara ja no es fa servir- quan els immigrants eren a l¡¯aigua per¨° ning¨² no va assumir responsabilitats pol¨ªtiques. La pressi¨® migrat¨°ria es va traslladar a Melilla, on m¨¦s de 2.000 sense papers han saltat la tanca durant tot l¡¯any, xifra que destaca si la comparem amb la de 830 de l¡¯any passat.

L¡¯ONG Prodein va ensenyar les vergonyes de la frontera sud: cops i m¨¦s cops. Dels agents marroquins i espanyols, com mostren els v¨ªdeos difosos pel col¡¤lectiu, que van propiciar l¡¯obertura d¡¯una investigaci¨® judicial que s¡¯ha saldat amb la imputaci¨® del m¨¤xim responsable de la Gu¨¤rdia Civil a Melilla. A l¡¯agost 130 barques de joguina, amb 1.219 subsaharians, van conformar l¡¯onada de pasteres m¨¦s gran de la hist¨°ria d¡¯Espanya. El 5 de desembre van morir una trentena de persones, de les quals set eren menors, en una altra embarcaci¨® que volia arribar a Europa.