Reivindicaci¨® del futbol pl¨¤cid

Els partits amistosos tenen moltes virtuts i alguns defectes. Entre els aspectes positius destaquen la reivindicaci¨® del futbolista, l'esperit l¨²dic del futbol, l'abs¨¨ncia ¡ªnormalment¡ª d'entrades lletges, la lleialtat amb el rellotge ¡ª¨¦s a dir, no perdre el temps¡ª i l'oblit de l'¨¤rbitre, per bo o dolent que sigui. Entre els defectes hi figura la distensi¨®, la cautela, fins i tot la relaxaci¨®.

Tot es d¨®na per bo pel b¨¦ del futbol. Si a m¨¦s a m¨¦s els qui competeixen s¨®n Euskadi i Catalunya (1-1), el futbol comparteix pla amb la reivindicaci¨® ¡ªmajorit¨¤ria o no, aix¨° no es jutja al camp¡ª de l'oficialitat de les seves seleccions. Una mena de reivindicaci¨® i festa, amb un partit pel mig. Per¨° un bon partit, al cap i a la fi. Si s'hi afegeix un estadi en perfectes condicions ¡ªSan Mam¨¦s¡ª a una Catalunya amb cinc futbolistes del Bar?a, tres de l'Espanyol, dos del Sevilla i un del Salzburg, enfront d'un Euskadi amb sis de l'Athletic, quatre de la Reial Societat i un de l'Eibar, el futbol ha de fluir. Catalunya jugava amb estil Bar?a, ¨¦s a dir, amb estic Xavi, i Euskadi amb estil Athletic, amb la defensa de la Reial i el tacte de Prieto.

Per¨° el xampany basc ¡ªtamb¨¦ anomenat aigua de Bilbao¡ª va tenir m¨¦s bombolla que gust davant d'un cava catal¨¤ menys espectacular de sortida, per¨° m¨¦s durador. L'ampolla la va destapar Aduriz, coratj¨®s com un nen, tot i que en possible fora de joc. Era el minut 3 i el guipusco¨¤ ja havia avisat dues vegades a la saga catalana que la condici¨® d'amist¨®s no exclou la de golejador.

?s cert que se salta d'una altra manera, que les disputes s¨®n m¨¦s educades, per¨° Aduriz i el gol es necessiten. I quan vola la ca?a. En fora de joc o en posici¨® legal.

Catalunya tenia l'¨¤nima del Bar?a dins del cos de Xavi, que a poc a poc va comen?ar a omplir el got del futbol. Deulofeu va ser el seu principal beneficiari. Una vegada i altra el va buscar perqu¨¨ desplegu¨¦s la seva velocitat, el seu regateig, els seus centres i la seva rematada. Per¨° Jonathan Soriano i Sergio van fallar a l'¨¤rea petita i el mateix Deulofeu va ensopegar amb el pal despr¨¦s de passar la pilota entre les cames d'Iraizoz. Tot naixia amb Xavi, categ¨°ric com un mestre sense aixecar cap mena de dubte, i transitava per Deulofeu. I no obstant aix¨° l'empat va arribar per una passada profunda de Piqu¨¦ a Sergio Garc¨ªa que va enxampar despistat ??igo Mart¨ªnez que, a m¨¦s a m¨¦s, va relliscar.

La primera part va morir aix¨ª i tamb¨¦ d'alguna manera el partit ordenat per donar pas a dos combinats m¨¦s heterogenis, on empatar t¨¦ m¨¦s que veure amb la qualitat individual que amb les condicions generals. I en aix¨° va estar m¨¦s aplicada la selecci¨® de Catalunya. Euskadi, governada per l'Eibar, posava ¨ªmpetu i Catalunya pot¨¨ncia, tot i que en tots dos b¨¤ndols s'associaven futbolistes d'equips amb estils molt diferenciats. Sempre ¨¦s igual. Les segones meitats tenen l'emoci¨® del desordre i la incertesa. Per¨° tot va acabar sense sorpreses, repetint el resultat de l'¨²ltim enfrontament el 2007.