L¡¯ermita de Santa Margarida de Valldonzella, en via d¡¯extinci¨®

Enmig de la serra de Collserola s¡¯amaga una masia a la qual es pot accedir des del nucli urb¨¤ de Vallvidrera. Despr¨¦s d¡¯un recorregut d¡¯un quart d¡¯hora en cotxe, el conductor ha d¡¯aparcar al costat del cam¨ª i seguir la resta del trajecte a peu. Mitja hora de passejada despr¨¦s, apareixen les ru?nes. Es tracta de l¡¯ermita de Santa Margarida de Valldonzella, un conjunt arquitect¨°nic originari del segle XIII que durant les ¨²ltimes d¨¨cades ha patit un r¨¤pid deteriorament. Tant, que l¡¯edifici passaria desapercebut per a un passejant distret, a causa de la malesa que l¡¯envolta. Els ve?ns de Vallvidrera reclamen un pla de rehabilitaci¨® del recinte per tal d'evitar que desaparegui. L'Ajuntament, actual propietari del conjunt arquitect¨°nic, no preveu actuar-hi.

El recinte est¨¤ situat al centre d¡¯una petita vall, a la frontera entre els termes municipals de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat. Tant ¨¦s aix¨ª, que el visitant pot passar a aquest ¨²ltim municipi si segueix el cam¨ª unes quantes desenes de metres. Els blocs massissos de pedra constitueixen els fonaments de les parets de l¡¯edifici, mentre el totxo en forma la part superior. Les diferents t¨¨cniques i materials de construcci¨® delaten l¡¯evoluci¨® del conjunt arquitect¨°nic al llarg del temps.

¡°L¡¯any 2011 es va fer un estudi hist¨°ric de l¡¯ermita¡±, explica Josep Mascar¨®, t¨¨cnic del Consorci del Parc de Collserola. ¡°Es va esbrinar que era una capella medieval, propietat del bisbe Berenguer de Palau, que va funcionar com a monestir de l'orde del Cister entre el 1226 i el 1269¡±. A causa dels conflictes b¨¨l¡¤lics i la inseguretat de l¡¯¨¨poca, la comunitat de monges que l¡¯habitava es va traslladar a una localitzaci¨® m¨¦s segura. En aquest nou empla?ament, al carrer del Cister del districte barcelon¨ª de Sarri¨¤-Sant Gervasi, es va construir l¡¯actual monestir de Santa Maria de Valldonzella.

L¡¯Ajuntament de Barcelona no t¨¦ previst actuar en l¡¯edifici

Tot i la mudan?a, la finca va continuar funcionant com una propietat feudal dedicada a l¡¯explotaci¨® agr¨ªcola, ramadera i forestal, explica Mascar¨®: ¡°A la planta baixa hi vivien els masovers, i a la primera, els senyors. A l¡¯edifici principal s¡¯hi sumava una esgl¨¦sia adossada, on s¡¯impartia missa¡±. Per¨° tot aix¨° va acabar a finals del segle XIX. ¡°Amb l¡¯arribada de la fil¡¤loxera l¡¯activitat al recinte va cessar. La vinya va desapar¨¨ixer, i la masia es va abandonar¡±, relata el t¨¨cnic del Parc de Collserola. A partir d¡¯aquell moment comen?a el deteriorament de l¡¯edifici, que s¡¯ha accelerat al tombant dels segles XX i XXI. "En cinc o deu anys l'edifici podria caure", opina Salvador Ferran, tresorer de l¡¯Associaci¨® de Ve?ns de Vallvidrera.

L¡¯enrunament ¨¦s evident. A l¡¯esquerra de la nau central es mant¨¦ la base de l¡¯antiga torre del recinte, que va caure despr¨¦s que la Corporaci¨® Metropolitana de Barcelona (CMB) expropi¨¦s el recinte, l'any 1985. L¡¯edificaci¨®, de fonaments imponents, estava rematada per uns arcs de mitja punta. Darrere de la nau principal, la malesa envaeix un pati interior, fet que fa impossible entrar a la part central d¡¯aquest conjunt arquitect¨°nic. Ara b¨¦, no totes les parts del recinte es troben en la mateixa situaci¨®. ¡°Tot i que l¡¯edifici hagi anat caient, la part de l¡¯esgl¨¦sia ha quedat m¨¦s resguardada¡±, assegura Mascar¨®. L¡¯esgl¨¦sia, adossada a l¡¯esquerra de la torre, t¨¦ un ¡°altar de pedra de dos metres quadrats, preci¨®s¡±, assegura Ferran.

Santa Margarida de Valldonzella va quedar abandonada a finals del segle XIX, despr¨¦s de la plaga de la fil¡¤loxera

La CMB va dissenyar un pla per restaurar l'edifici, "per¨° no el va executar per falta de pressupost", explica Mascar¨®. Despr¨¦s de la seva dissoluci¨®, l¡¯Ajuntament es va fer c¨¤rrec de la propietat. Fonts del Consistori expliquen que l¡¯Ajuntament de Barcelona no preveu ¡°actuar en aquest indret, dins del districte de Vallvidrera-Tibidabo-les Planes¡±, tot i que s¨®n conscients de les reivindicacions dels ve?ns per rehabilitar l¡¯espai.

Mascar¨® explica que l¡¯estudi del Consorci del Parc de Collserola ja inclo?a suggeriments sobre com evitar la desaparici¨® del conjunt arquitect¨°nic. ¡°Es podia evitar que la paret caigu¨¦s mitjan?ant unes bigues adossades, com les que s¡¯apliquen en les obres de rehabilitaci¨® d¡¯edificis. Al mateix temps, la torre i l¡¯esgl¨¦sia s¡¯haurien de restaurar i consolidar¡±.

Totes aquestes actuacions, junt amb la neteja dels murs que envolten l'edifici, enva?ts per la malesa, haurien d'assegurar la perviv¨¨ncia del recinte, afirma Mascar¨®. I, un cop restaurada Santa Margarida de Valldonzella, podria servir com una zona de descans, assegura: "Al costat de l'edifici, s'hi podria construir una ¨¤rea de lleure tova, amb bancs per menjar. Seria un indret arreglat per fer un p¨ªcnic". "L'edifici podria estar disponible per a visites amb cita pr¨¨via", afegeix.

La Corporaci¨® Metropolitana de Barcelona va elaborar un projecte per restaurar el recinte, per¨° no el va executar per falta de pressupost

Ferran hi coincideix. I va una mica m¨¦s enll¨¤: "En el moment en qu¨¨ l'edifici s¡¯estabilitzi, es podr¨¤ parlar de donar-li vida. Podria convertir-se en un allotjament de turisme rural dins la ruta de Sant Jaume, que va cap a Montserrat [travessant el parc de Collserola]".

Ferran est¨¤ conven?ut que Santa Margarida de Valldonzella i l'espai que l'envolta es poden convertir en una zona de lleure. Ell organitza, junt amb altres membres de l'Associaci¨® de Ve?ns, sortides a les quals se sumen "una quinzena de persones". I no son els ¨²nics: "Un dia vam fer una excursi¨® a la zona i ens hi vam trobar amb 20 persones que venien de Sant Feliu". De fet, no ¨¦s estrany veure passar per la zona ciclistes pedalejant a tota velocitat. Visitants que, algun dia, podrien fer un alto en el cam¨ª i gaudir d¡¯una ermita al bell mig de Collserola.