Com ens afecta la caiguda de la prima de risc?

La crisi econ¨°mica espanyola va entrar en una nova dimensi¨® quan a mitjan 2011, per¨° sobretot el 2012, un concepte financer reservat a inversors i analistes va comen?ar a apar¨¨ixer en les converses dels mercats ¨Cper¨° no en les d'accions o bons¨C, sin¨® dels mercats de la carn i les verdures: la prima de risc. Els nens preguntaven qu¨¨ era, als jubilats aliens al m¨®n econ¨°mic els inquietava i alguns acudits es van multiplicar. La mala situaci¨® d'aquesta prima es feia servir com a arma llanc¨ªvola entre pol¨ªtics i ara es mostra com un triomf.

El 2 de gener del 2015 ha arribat a baixar dels simb¨°lics 100 punts b¨¤sics per primera vegada en quatre anys i mig. I qu¨¨? Qu¨¨ diantre ¨¦s aix¨° de la prima de risc i per qu¨¨ ens afecta?

1. La prima ¨¦s el diferencial amb la sacrosanta Alemanya. La inversi¨® refugi per excel¡¤l¨¨ncia ¨¦s el deute p¨²blic alemany perqu¨¨ se'l considera el m¨¦s fiable. Com menys risc, menys rendibilitat, i aix¨° implica que els inversors es conformen amb menys interessos quan compren t¨ªtols de bons alemanys en el mercat secundari (el dels t¨ªtols ja emesos en el seu moment pels tresors p¨²blics de cada pa¨ªs). Aquest 2 de gener, per exemple, el bund alemany a 10 anys ha arribat a pagar una rendibilitat del 0,548%. La difer¨¨ncia entre aquest inter¨¨s i el que paga un altre pa¨ªs europeu ¨¦s la joiosa prima de risc. Com que el bo espanyol a 10 anys est¨¤ pagant l'1,532%, la difer¨¨ncia, ¨¦s a dir, la prima de risc, s'ha situat en els 97 punts b¨¤sics (0,97 punts percentuals). La prima es tradueix en sobrecost de finan?ament respecte de la gran refer¨¨ncia: Alemanya.

2. Per¨° resulta que no sempre hem pagat m¨¦s que els alemanys. S¨ª, la prima ha arribat a ser negativa. L'escala de la prima de risc arrenca amb la crisi, el 2008, per¨° fins llavors l'inter¨¨s exigit a bons espanyols i alemanys era molt similar i fa 10 anys els germans pagaven fins i tot una mica m¨¦s que els espanyols, aix¨ª que la prima de risc era negativa: el 25 de novembre del 2004 va acabar en els -5,9 punts b¨¤sics (-0,059 punts percentuals). Llavors, Espanya encara anava a cavall de la tremenda bombolla immobili¨¤ria ¨Cel mal anomenat miracle econ¨°mic espanyol¨C i les ag¨¨ncies de qualificaci¨® de riscos li donaven la m¨¤xima nota de solv¨¨ncia, la triple A, quan en el pitjor moment de la crisi vam fregar la categoria de bo escombraries. La prima de risc o diferencial ha arribat a tancar en 638 punts b¨¤sics (24 de juliol del 2012), m¨¦s de sis vegades la d'ara.

3. Genial, per¨° en qu¨¨ ens afecta? El cost dels bons espanyols serveix de refer¨¨ncia per fixar els interessos que les empreses paguen per finan?ar-se. Cada vegada que baixa la prima de risc i la rendibilitat exigida als bons espanyols disminueix, les grans empreses sobretot es freguen les mans perqu¨¨ el seu finan?ament tamb¨¦ se suavitza, especialment quan busquen recursos a trav¨¦s de l'emissi¨® de bons. Normalment, les companyies paguen un sobrecost sobre els interessos que paga un t¨ªtol del Tresor P¨²blic (la seva pr¨°pia prima de risc), encara que grans firmes com Gas Natural, BBVA o Telef¨®nica van aconseguir col¡¤locar deute entre els inversors a uns interessos m¨¦s baixos que l'Estat a principis del 2013.

4. A les fam¨ªlies els arriba despr¨¦s... en teoria. ?s, en teoria, la segona fase de la millora, per¨° l'efecte arriba molt m¨¦s tard i de forma molt m¨¦s progressiva. A Espanya la millora dels mercats va comen?ar a mitjan 2012 i l'aixeta del cr¨¨dit s'ha comen?at a obrir ara t¨ªmidament. La prima de risc tamb¨¦ t¨¦ un efecte en el finan?ament dels bancs, quan emeten bons, i si les entitats financeres aconsegueixen diners prestats de manera m¨¦s econ¨°mica, tamb¨¦ poden prestar-ne a m¨¦s bon preu perqu¨¨ les empreses inverteixin i les llars consumeixin. La teoria funciona a mitges, ja que el Banc Central Europeu (BCE) fa anys que facilita cr¨¨dit barat als bancs europeus, que han obert poc l'aixeta de cr¨¨dit a Espanya.

5. Les arques p¨²bliques s¨ª que se'n beneficien. Per comen?ar, com que la baixada de la prima de risc sol anar lligada a l'abaratiment del finan?ament, implica que l'Estat paga menys per finan?ar-se i aix¨° afavoreix que el Govern pugui utilitzar aquest estalvi en interessos en inversions p¨²bliques m¨¦s productives que la c¨¤rrega financera. Per exemple, l'inter¨¨s mitj¨¤ de tots els bons i lletres en circulaci¨® va baixar al novembre al 3,46%, el m¨ªnim en gaireb¨¦ 150 anys, davant del 3,73% de l'any anterior. Aix¨° suposa un estalvi en termes relatius, per¨° no en la factura total dels interessos, perqu¨¨ el volum total del deute creix i ja supera el bili¨® d'euros.

6. I com m¨¦s baixa la prima, m¨¦s creix l'economia? Si no hi actuen factors extraordinaris, en teoria unes condicions de finan?ament millors per a empreses i Estat dinamitza la inversi¨® i, per tant, el creixement. Hi ha fins i tot alguns c¨¤lculs sobre aquest tema. Per exemple, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va dir en el seu moment que una rebaixa de la prima de risc de 100 punts b¨¤sics (un punt percentual) es tradueix en mig punt a l'al?a de PIB.

7. Retroalimenta la confian?a inversora a Espanya. Que la prima de risc baixi per a Espanya reflecteix que els inversors confien m¨¦s en aquest valor del seu deute i aix¨° es retroalimenta: encara que hi ha un perfil d'inversor m¨¦s especulatiu que busca posar els diners en t¨ªtols de m¨¦s risc, per¨° m¨¦s rendibles, un altre fons de perfil conservador vol aquest tipus de deute m¨¦s fiable. ?s un term¨°metre de la fiabilitat d'un pa¨ªs com a pagador. A m¨¦s, el mateix augment de la demanda afavoreix la din¨¤mica: si pugen les compres, puja el preu del bo (¨¦s a dir, que paga menys interessos) i per tant baixa la prima de risc.