Filosofia aplicada... a les idees

La tend¨¨ncia a interpel¡¤lar la filosofia a for?a de requerir-la per la seva utilitat, donant per descomptant que, en cas que no sigui capa? de respondre afirmativament, es quedaria sense motiu de ser, s'ha consolidat com a t¨°pic. Juntament amb aquest, gaireb¨¦ com un corol¡¤lari obligat, sembla que s'est¨¦n el convenciment que la necessitat de reflexi¨® i de cr¨ªtica que experimentem els ¨¦ssers humans no t¨¦ cap mena de valor, la que pensar b¨¦ no produeix el m¨¦s m¨ªnim benefici, de cap tipus, en les nostres vides.

Per¨° aquest convenciment est¨¤ lluny de ser obvi o evident per si mateix. Suposem una q¨¹esti¨® molt debatuda, la de si les idees (totes elles, per cert: no nom¨¦s les filos¨°fiques m¨¦s abstractes sin¨® tamb¨¦ les pol¨ªtiques o les de qualsevol altre tipus) poden tenir una pretensi¨® de validesa universal en el temps i en l'espai, de manera que puguin ser predicades de qualsevol realitat en qualsevol moment de la hist¨°ria, o, per contra, hem de rebaixar una pretensi¨® tan exagerada i considerar-les sempre datades i contextualitzades.

De vegades aquesta discussi¨® adopta una forma tan contundent com simplista. Aix¨° passa quan, posem per cas, alg¨² interessat a rebaixar unes pretensions universalistes que li semblen excessives (i que sovint es formulen en el llenguatge ordinari a trav¨¦s de formulacions del tipus ¡°aix¨° sempre ha estat aix¨ª¡±, una rotunditat que de vegades va m¨¦s enll¨¤ i es complementa amb ¡°... i sempre ser¨¤ aix¨ª¡±) assenyala el marc espaciotemporal en qu¨¨ va sorgir una determinada idea que despr¨¦s es va difondre per la hist¨°ria i el planeta amb ¨¨xit. Tots hem sentit o llegit afirmacions de l'estil: ¡°la nostra idea de racionalitat no ¨¦s universal, sin¨® que sorgeix a la Gr¨¨cia cl¨¤ssica el segle IV abans de Crist¡± (per descomptat que la categoria ¡°racionalitat¡± es pot substituir per la de ¡°¨¦sser hum¨¤¡±, ¡°just¨ªcia¡±, ¡°llibertat¡± o qualsevol de les que componen l'utillatge categorial b¨¤sic del discurs filos¨°fic habitual).

Per atzar hi ha alguna cosa que no hagi sorgit en una?intersecci¨® ?determinada d'aquestes coordenades?

La veritat ¨¦s que d'aquestes afirmacions es podria dir all¨° que respecte d'un pol¨ªtic conservador espanyol (avui retirat) solia repetir el seu principal (i tamb¨¦ retirat) adversari, aix¨° ¨¦s, que es limiten a solemnitzar una obvietat. ?s evident que tot sorgeix en un determinat context espaciotemporal. Aleshores per qu¨¨ s'ha de constatar el que ¨¦s obvi? D'on, si no ¨¦s d'un determinat context material, podia sorgir? Quin altre origen es podria esperar per a una idea? Per atzar hi ha alguna cosa que no hagi sorgit en una determinada intersecci¨® d'aquestes coordenades?

Encara que a alg¨² l'hi puguin semblar, aquestes no s¨®n unes preguntes ret¨°riques. De fet, durant per¨ªodes prolongats al llarg de la hist¨°ria de la cultura occidental han obtingut una resposta diferent de la que avui es tendeix a veure pertot arreu com gaireb¨¦ inevitable. Per part de qui? Doncs, per exemple, per part dels qui han cregut que els fonaments ¨¨tics de la nostra conducta procedeixen directament d'un ¨¦sser transcendent (la imatge can¨°nica, categ¨°rica i concloent, d'una veritat que estaria per damunt del temps i de l'espai seria representada per D¨¦u entregant les taules de la llei a Mois¨¨s a la muntanya Sina¨ª). Encara que potser a aquest grup se'ls hagi afegit un nombre creixent de cr¨ªtics orientaloides, que censuren a determinades pretensions universalistes el seu eurocentrisme, per¨° posen a resguard d'aquest mateix retret les seves creences ex¨°tiques, a les quals defensen precisament perqu¨¨ s¨®n mil¡¤len¨¤ries.

Per¨° es pot descreure de qualsevol metaf¨ªsica transcendentalista i ahist¨°rica sense caure en el relativisme trivial assenyalat. Cal defensar un ideal de deb¨° que es reclami del materialisme (d'acord amb la definici¨® de Manuel Sacrist¨¢n, materialista ¨¦s aquell que defensa que el m¨®n s'ha d'explicar per si mateix) i que no renunci? a la dimensi¨® hist¨°rica. Aquells que segueixin aquest ideal probablement no aspiraran a objectius omniabarcadors, sin¨® que alimentar¨¤ una pretensi¨® d'aparen?a m¨¦s modesta: en definitiva, la d'entendre de manera correcta el propi temps.

En el benent¨¨s que ser conscients que estem en la hist¨°ria (i en la geografia) no equival a renunciar a l'ambici¨® d'universalitat. Perqu¨¨ la universalitat, si existeix, no ¨¦s d'origen (el mateix Mois¨¨s hauria rebut les taules de la llei en una data determinada i en un lloc concret, la muntanya Sina¨ª, per aix¨°, en sentit estricte, fins i tot els manaments van entrar en vigor en un moment hist¨°ric particular!) sin¨® de dest¨ª.

El que significa, per exemple, que no hi ha cap mena de contradicci¨® entre parlar de drets humans de primera, segona o tercera generaci¨® (aix¨° ¨¦s, que s'han anat formulant al llarg de diferents moments) i, al mateix temps, considerar-los universals. Perqu¨¨ universal ¨¦s, simplement, all¨° que hem decidit (en aquest cas, a trav¨¦s d'una declaraci¨® acordada per tots) que mereix ser compartit per la humanitat sencera, amb absoluta independ¨¨ncia de quan i on es va prendre la decisi¨®.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosof¨ªa Contempor¨¤nia de la UB