Oscar Tusquets resumeix 40 anys d¡¯obra pict¨°rica

Primer, la visi¨® m¨¦s amable de la vida: una vista preciosa de Barcelona, el mar, els paisatges que l'envolten; despr¨¦s, el costat trist: la malaltia i el seu peculiar punt de vista sobre el martiri, la mort. ¡°M'interessa molt la relaci¨® entre religi¨® i sexe¡±, explica Oscar Tusquets en un passeig comentat sobre l'exposici¨® Amor i mort, a la galeria Ignacio de Lassaletta de Barcelona. Una mostra del Tusquets (Barcelona, 1941) m¨¦s pintor que mai, menys dissenyador i no gaire arquitecte. ¡°Es podria dir que durant anys vaig ser arquitecte i dissenyador i que em dedicava a la pintura els caps de setmana perqu¨¨ no tenia temps. Ara ¨¦s a l'inrev¨¦s, em dedico m¨¦s a la pintura¡±, resumeix el polifac¨¨tic artista i escriptor.

Una evoluci¨® que, en part, ha estat buscada per¨° tamb¨¦ imposada per la crisi. L'autor de projectes com l'ampliaci¨® del Palau de la M¨²sica i la transformaci¨® del convent dels ?ngels, a Barcelona, i l'auditori Alfredo Kraus, de Las Palmas, no s'ha salvat de l'aturada d'enc¨¤rrecs: ¡°L'arquitectura m'ha abandonat¡±. Despr¨¦s afegeix que no li interessa l'arquitectura ¡°de vedettes¡± que s'ha imposat durant els ¨²ltims anys. I remata: ¡°La nostra professi¨® ha canviat, ara manen els advocats, els project managers... els arquitectes cada vegada manen menys¡±. Ho diu amb un punt d'amargor: ¡°A m¨¦s, no m'interessa una professi¨® en la qual moltes vegades s'ha de mentir. No en s¨¦, em costa dissimular¡±. No ho fa quan reconeix que la controv¨¨rsia per l'ampliaci¨® del Palau ¨Cun projecte escodrinyat quan es va descobrir el desfalc d'aquesta instituci¨® en mans de F¨¨lix Millet¨C li va donar molts disgustos.

A l'exposici¨® hi ha un v¨ªdeo sobre el Tusquets arquitecte. Tamb¨¦, 50 llen?os fets des del 1976. No ¨¦s pintor d'un tema o estil determinat. ¡°S¨®c dispers, em costa especialitzar-me perqu¨¨ pinto quan veig coses i em dic ¡®aix¨° ¨¦s un tema'¡±. Aix¨ª va sorgir Tres Barcelones, que va pintar fa dos anys. ¡°Va ser intu?tiu, era a casa d'un amic a Can Caralleu ¨Cuna zona elevada a la serra de Collserola¨C amb una llum de capvespre preciosa i vaig pensar que el que estava veient era un quadre¡±. En aquesta sala hi ha altres obres m¨¦s antigues, detalls de casa seva, Villa Andrea, de Barcelona, o Pilot¨ª a Platja d¡¯Aro (1978), un dels escenaris dels quals parla al llibre Temps que van ser (Bruguera) que va escriure a quatre mans amb la seva germana, Esther Tusquets. A l'oli Amor i mort un toro banyega una dona amb el pit al descobert. ¡°S¨®n els dos temes eterns¡±.

A la mostra hi ha 50 llen?os fets per l¡¯artista des del 1976

El de la mort t¨¦ un espai peculiar a la galeria. Ambientada com una petita capella, amb les parets cobertes de negre i una llum dirigida a les pintures. Impressiona Essanime Napoletano, reinterpretaci¨® del Cristo Velato, de Giuseppe Sanmartino, de la capella de San Severo a N¨¤pols. ¡°Si aquell Crist reposa amb els instruments de tortura al costat, jo els he substitu?t pels d'un quir¨°fan, seria la versi¨® contempor¨¤nia¡±. Un altre especial ¨¦s Relat d'una operaci¨®, cinc grafits del 1977, quan la seva primera dona va ser operada d'un tumor cerebral. Va morir. ¡°La mort ¨¦s una cosa que sempre he tingut molt present, especialment des de llavors¡±.

En aquest mateix espai hi ha una pintura que ret compte del seu tarann¨¤: M¨¢rtir Gaulina ¨¦s una dona nua asseguda en una cadira Gaulino ¨Cun dels models que ell va dissenyar¨C amb l'aur¨¨ola de santa i unes sand¨¤lies de castigadora de tal¨® alt.

El disseny tamb¨¦ ha passat a un segon pla. ¡°?s molt dif¨ªcil perqu¨¨ les empreses amb les quals treballava han tancat¡±. Una de les poques que continua ¨¦s BD Barcelona Design. A l'exposici¨®, que es podr¨¤ veure fins al 31 de gener, l'artista ha reservat un espai per a aquesta faceta amb sis cadires de la seva col¡¤lecci¨® i 12 escultures d'escales, la desaparici¨® de les quals l'obsessiona com ja va reflectir en la mostra R¨¨quiem per les escales, al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona el 2001.

Per la pol¨ªtica i el panorama cultural no se'l veu gaire interessat: ¡°La pol¨ªtica m'avorreix sobiranament i crec que tinc una falta total d'esperit sobiranista. No m'interessa¡±. I la cultura? ¡°Crec que aquest ministeri no hauria d'existir¡±. A m¨¦s de pintar, imparteix confer¨¨ncies i continua escrivint: ¡°Despr¨¦s d'acabar Amables personajes¡± (Acantilado) ¨Cun assaig sobre persones que ha conegut, des de la seva germana, passant per Salvador Dal¨ª o Javier Mariscal¨C ¡°vaig pensar que en faltaven m¨¦s, com Beatriz de Moura o Llu¨ªs Clotet, i estic pensant com puc continuar¡±.