El sentiment d¡¯islamof¨°bia s¡¯est¨¦n per tot Europa

Les v¨ªctimes de l'islamisme radical van m¨¦s enll¨¤ dels afectats directes d'atacs terroristes. La poblaci¨® musulmana resident a Europa observa com l'ombra de la sospita s'est¨¦n sobre tot el col¡¤lectiu amb cada acte extremista. Els experts alerten d'un creixement de la islamof¨°bia al continent, amb atacs a mesquites i discriminaci¨® laboral de la dona musulmana com a principals manifestacions.

Milers de ciutadans s'han llan?at als carrers d'Alemanya?durant les ¨²ltimes setmanes per alertar de la suposada islamitzaci¨® que viu el pa¨ªs. L'organitzaci¨® que els mobilitza porta l'eloq¨¹ent nom de Patriotes Europeus contra la Islamitzaci¨® d'Occident (Pegida). Amb diferents rostres, el fenomen es manifesta en altres pa?sos. El Front Nacional acapara el major nombre de vots a Fran?a amb un discurs contrari a la diversitat cultural. Els atacs a les mesquites es multipliquen a Su¨¨cia. El brutal assassinat islamista d'un soldat a Londres el 2013 va disparar les agressions a la comunitat d'aquesta religi¨®. I la tend¨¨ncia no ha rem¨¨s.

Una ag¨¨ncia de la UE recopila dades de l'assetjament a fidels d'aquesta religi¨®

¡°Tot i que encara no es coneixen totes les dades del que ha passat, estem preocupats perqu¨¨ el nivell d'islamof¨°bia a Europa pot augmentar despr¨¦s de l'atemptat de Fran?a¡±, adverteix Micha?l Privot, director de la Xarxa Europea Contra el Racisme (ENAR, per les seves sigles en angl¨¨s). Aquest expert alerta del poder de les xarxes socials com a disseminadores d'aquests missatges. Des dels atemptats de l'11 de setembre del 2001, cada vegada que es produeix un acte terrorista gihadista proliferen els continguts antimusulmans a Internet, assegura.

No hi ha informacions comparables a tota la Uni¨® Europea sobre el nombre de greuges a aquest col¡¤lectiu ¡ªdes de denegar una ocupaci¨® per vestir el vel fins a incendiar un lloc de culte¡ª. L'Ag¨¨ncia de Drets Fonamentals de la UE ha comen?at a recopilar dades per oferir una visi¨® completa l'any vinent, amb entrevistes a 25.000 persones als Vint-i-vuit per preguntar-los per les seves experi¨¨ncies. De moment, una portaveu explica que ?ustria, Fran?a, Holanda, Portugal i Su¨¨cia han acreditat un augment d'incidents en l'¨²ltim any.

Respecte a la retroalimentaci¨® que es produeix entre l'estigmatitzaci¨® de musulmans i el fet que aquest grup t¨¦ m¨¦s propensi¨® a cometre actes violents, aquesta ag¨¨ncia europea segueix considerant v¨¤lid un estudi realitzat el 2010, segons el qual els joves que han estat v¨ªctimes de discriminaci¨® ¡°s¨®n els que corren m¨¦s risc d'adoptar al seu torn actituds violentes¡±. En aquest treball, un de cada quatre joves enquestats (a Fran?a, Espanya i el Regne Unit) declarava haver rebut un tracte injust o discriminatori.

La majoria de les queixes provenen de dones que pateixen rebuig pel vel

M¨¦s enll¨¤ de l'efecte que provoquen els atemptats, la islamof¨°bia enfonsa les seves arrels en fen¨°mens m¨¦s complexos. ¡°Hi ha debats erronis sobre la identitat, sobre qu¨¨ significa, per exemple, ser alemany. Tamb¨¦ en temps de dificultats econ¨°miques la gent tendeix a donar respostes senzilles a problemes complexos. Per¨° el cas d'Alemanya il¡¤lustra b¨¦ que es tracta m¨¦s aviat de percepcions: a Alemanya no hi ha tanta poblaci¨® musulmana¡±, explica des de Londres Steve Rose, de l'organitzaci¨® Tell Mama, encarregada de recollir atacs a la comunitat musulmana i a conscienciar sobre el problema.

Dins del col¡¤lectiu isl¨¤mic, les dones pateixen m¨¦s discriminaci¨®. El Col¡¤lectiu Contra la Islamof¨°bia a Fran?a assegura que entre un 70% i un 80% de les den¨²ncies que rep procedeixen de ciutadanes, en bona mesura pel rebuig que genera el vel que acostumen a portar. L'Ag¨¨ncia de Drets Fonamentals est¨¤ realitzant un estudi que se centrar¨¤ en les traves que troben aquestes dones per inserir-se en les societats europees.

Com altres experts, el representant de l'ONG brit¨¤nica anima a tenir ¡°els ulls ben oberts¡± per observar possibles repres¨¤lies contra la comunitat d'aquesta creen?a arran de l'episodi de Par¨ªs. ¡°Els governs han estat molt febles en aix¨°; nom¨¦s van comen?ar a recon¨¨ixer el problema el 2013. No s'est¨¤ fent prou esfor? per evitar la discriminaci¨®¡±, tanca Privot, de la Xarxa Europea Contra el Racisme.