Tots som francesos

M¨²ltiples veus reclamen que ¡°tots som Charlie¡±, en homenatge i solidaritat amb els periodistes del setmanari martiritzat i els policies morts en la carnisseria de Par¨ªs. Fran?ois Hollande ha estat al seu lloc en la crida a la unitat nacional, igual que ho ha estat Nicolas Sarkozy reunint-se amb ell mentre s'organitza una manifestaci¨® no partidista per diumenge. Per¨° amb aix¨° no n'hi ha prou. Seria un senyal p¨¨ssim que la matan?a acceler¨¦s les fractures i les fragilitats de la societat, el gran perill latent despr¨¦s de la unitat mantinguda els dies de dol.

El cop s'ha produ?t sobre un pa¨ªs que fa anys que arrossega commoci¨® pol¨ªtica, amb un Govern socialista al qual li resulta molt dif¨ªcil reformar el sistema econ¨°mic, una oposici¨® de dretes que no treu profit d'aquesta situaci¨® i un sisme pol¨ªtic provocat per l'aven? del Front Nacional entre sectors que deserten dels feus de l'esquerra.

El partit extremista encap?alat per Marine Le Pen prova de trencar el cord¨® sanitari tra?at hist¨°ricament per les altres forces i exigeix una invitaci¨® expressa a participar en la manifestaci¨® de diumenge, mentre avan?a prop¨°sits tan unilaterals com el de restablir la pena de mort per mitj¨¤ d'un refer¨¨ndum. Sens dubte, la ultradreta mirar¨¤ de treure avantatges pol¨ªtics de la seva l¨ªnia antiimmigraci¨®, encara que de moment no insisteix directament en aix¨° i d¨®na prioritat al fet que li donin la benvinguda al sistema. Lamentablement, els seus primers gestos despr¨¦s de la trag¨¨dia han estat partidistes i antiunitaris.

Hi ha una llarga hist¨°ria d'inestabilitat despr¨¦s d'anys de crisis a les barriades de grans ciutats on s'amunteguen les poblacions marginades, en bona part d'origen magreb¨ª, i de les quals probablement procedeixen els 1.300 francesos que es calcula que han anat a combatre a l'Iraq o S¨ªria. ?s un problema, per¨° no irresoluble. Ho ser¨¤ si s'utilitza per obrir cam¨ª a la por i a la ruptura del pacte social que, fins als anys de la crisi econ¨°mica, havien fet possible una certa integraci¨®. In¨²til debatre's en els dubtes sobre la comunitat musulmana que viu a Fran?a i sobre el m¨®n isl¨¤mic en el seu conjunt: aqu¨ª no hi ha l'enemic. Sabem o ens hem preocupat massa poc dels conflictes de S¨ªria i l'Iraq com per enredar-nos ara en disputes de religi¨® o or¨ªgens ¨¨tnics.

Igual com ha succe?t en altres atemptats, sorgeixen dubtes sobre els motius pels quals els sospitosos de la matan?a no estaven m¨¦s controlats, malgrat haver estat observats pels serveis de seguretat. No nom¨¦s cal investigar els errors, si ¨¦s que n'hi ha hagut, sin¨® adoptar sense por tantes mesures com calgui per fer front a aquestes formes de terrorisme. La seguretat no ¨¦s incompatible amb la democr¨¤cia, al contrari, ¨¦s una exig¨¨ncia. El que resulta inacceptable ¨¦s acusar de covards o ingenus els qui no estan disposats al fet que les llibertats retrocedeixin amb el pretext que hi ha terrorisme. Els fets de Par¨ªs no s¨®n el primer acte gihadista en territori franc¨¨s, ni molt menys en territori europeu.

El clima pol¨ªtic i social previ no permet enganyar-se sobre la perviv¨¨ncia de la sagnia freda i les energies positives desplegades durant les primeres jornades. Per aix¨° cal exigir seriosament als francesos que no permetin la desestabilitzaci¨® del seu pa¨ªs. Des de Fran?a va sorgir el ¡°tots som americans¡±, un missatge en solidaritat amb els atacs soferts pels Estats Units l'11 de setembre del 2001. Avui, els amics i ve?ns de Fran?a tenim tot l'inter¨¨s que aquest pa¨ªs es mantingui ferm i demostri que el terror no pot prevaler. No trobem millor forma de dir-ho: avui, tots ens sentim francesos.?