La independ¨¨ncia i la butxaca

La butxaca ha centrat durant anys el debat de l¡¯encaix de Catalunya amb la resta de l¡¯Estat. El model de finan?ament auton¨°mic, la inversi¨® en infraestructures o els saldos de les balances fiscals han estat objecte d¡¯an¨¤lisi i reflexi¨® per part de periodistes, pol¨ªtics i acad¨¨mics. El proc¨¦s sobiranista ha fet revifar aquesta literatura, tot i que, en aquest cas, s¡¯ha centrat sobretot en les conseq¨¹¨¨ncies, els avantatges i els inconvenients d¡¯una Catalunya independent. Gaireb¨¦ tots els llibres recents, dels quals n¡¯analitzem vuit, recullen el debat sobre les grans preguntes que hi ha sobre la taula.

El d¨¨ficit fiscal. Les catedr¨¤tiques d¡¯Hisenda P¨²blica de la Universitat de Barcelona (UB) N¨²ria Bosch i Marta Espasa calculen a 12 arguments econ¨°mics per a la independ¨¨ncia (P¨°rtic) que el d¨¨ficit que l¡¯Administraci¨® central amb Catalunya se situ¨¤ el 2010 entre els 11.258 i els 16.543 milions d¡¯euros, entre el 5,8% i el 8,5% del producte interior brut (PIB) catal¨¤. ?s poc o molt? Un criteri consisteix a considerar que en un Estat federal els territoris haurien de fer les seves aportacions a la solidaritat d¡¯acord amb la riquesa i rebre recursos segons la poblaci¨®. Amb dades del 2005, a Anatomia d¡¯un desengany (Destino), el catedr¨¤tic d¡¯Economia Aplicada de la UB Germ¨¤ Bel estima que, si es respectessin les ¡°regles b¨¤siques d¡¯equitat¡±, el d¨¨ficit fiscal hauria de ser del 5,1% del PIB en lloc del 8,7%. El periodista d¡¯EL PA?S Xavier Vidal-Folch, a Catalu?a ante Espa?a (Catarata), es basa en estudis de Jordi Pons i Ramon Tremosa i de Maite Vilalta per concloure que l¡¯exc¨¦s de d¨¨ficit est¨¤ entre un 2,44% i un 3,22% del PIB.

Per qu¨¨ hi ha d¨¨ficit? Bosch i Espasa assenyalen que el 43% del d¨¨ficit fiscal est¨¤ provocat pel sistema de finan?ament. El model vigent ¨¦s ¨¤mpliament criticat, en ser considerat arbitrari i poc ajustat a les necessitats financeres de les comunitats aut¨°nomes. A Economia d¡¯una Espanya plurinacional (Edicions Els Llums), la catedr¨¤tica d¡¯Economia de la UNED Maria Ant¨°nia Mon¨¦s explica que el model queda desvirtuat per la introducci¨® de tota una s¨¨rie de fonts que ¡°perverteixen els resultats finals¡±. Mon¨¦s proposa un model d¡¯anivellament parcial en qu¨¨ les regions m¨¦s riques cedeixen part dels rendiments dels tributs per garantir la igualtat en l¡¯acc¨¦s als serveis p¨²blics que respecti el principi d¡¯ordinalitat.

El dividend de la independ¨¨ncia. A ?s l¡¯hora dels ad¨¦us? (Rosa dels Vents), Xavier Sala i Mart¨ªn fa servir el m¨¨tode del flux monetari ¡ªque imputa la despesa de l¡¯Estat all¨¤ on es realitza¡ª neutralitzat per concloure que en el per¨ªode 2006-2011 el ¡°dividend fiscal¡± hauria estat de 15.927 milions d¡¯euros, el 8,2% del PIB catal¨¤. En un cap¨ªtol d¡¯Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l¡¯impacte econ¨°mic de la independ¨¨ncia (Col¡¤legi d¡¯Economistes / Profit), l¡¯exconseller Antoni Castells defensa que ¡°a curt termini s¨®n m¨¦s apropiades les dades sense neutralitzar¡±, mentre que les corregides pel cicle expliquen el comportament a llarg termini. A m¨¦s, diu que el m¨¨tode de flux monetari ¨¦s m¨¦s convenient per saber l¡¯efecte de la independ¨¨ncia sobre l¡¯economia, mentre que el de c¨¤rrega-benefici ¡ªque imputa la despesa sobre qui se¡¯n beneficia¡ª ¨¦s m¨¦s adient per saber-ne les conseq¨¹¨¨ncies sobre la reducci¨® del d¨¨ficit p¨²blic. Amb dades del 2010, l¡¯endem¨¤ de la separaci¨®, segons Castells, el guany seria del 0,4% del PIB en termes de finances p¨²bliques i del 3% pel que fa al creixement econ¨°mic. A llarg termini, l¡¯eliminaci¨® del d¨¨ficit se situaria entre el 4,8% i el 5,8% i l¡¯impacte sobre l¡¯economia seria d¡¯entre el 7% i el 8,5%.

Els costos de la separaci¨®. Bosch i Espasa calculen que Catalunya hauria d¡¯assumir uns costos addicionals de 38.282 milions per prestar serveis que ara dispensa el Govern central. Amb la mateixa pressi¨® fiscal, Bosch i Espasa calculen que Catalunya hauria tingut un guany de 12.000 a 16.000 milions d¡¯euros. No obstant aix¨°, Francesc Trillas, a Economia d¡¯una Espanya plurinacional, creu que cal tenir en compte altres costos ¡°de transici¨® i transacci¨®¡±, com ara els recursos destinats a ¡°desconnectar¡± els dos territoris, els de les negociacions de nous tractats i els que recaurien sobre empreses i ciutadans. Citant Robert Young, Trillas recorda que ¡°podrien arribar a passar cinquanta anys fins que es recuper¨¦s el nivell de renda per c¨¤pita que es tenia en el moment de declarar-se la secessi¨®¡±.

El boicot comercial. Els llibres recullen, en general, la discussi¨® acad¨¨mica entre Jos¨¦ Vicente Rodr¨ªguez Mora i Xavier Cuadras i Modest Guinjoan i Pol Antr¨¤s. El primer autor sost¨¦ que la independ¨¨ncia rebaixaria la intensitat del comer? entre Catalunya i Espanya als nivells del que es produeix entre Espanya i Portugal, que ¨¦s un 80% inferior. Aix¨° llastraria el PIB catal¨¤ el 9% i el de la resta d¡¯Espanya el 2,2%. Els altres autors rebaten que aquest proc¨¦s, si es produ¨ªs, necessitaria anys, i recorden que dos ter?os dels b¨¦ns que es venen a altres comunitats s¨®n intermedis i no finals. En un escenari molt advers, Cuadras i Guinjoan estimen que el PIB mai cauria m¨¦s d¡¯un 2,2%.

Deute. El deute de la Generalitat el tercer trimestre de 2014 era de 65.832 milions d¡¯euros. Hi ha acord entre els acad¨¨mics que, en cas que s¡¯obr¨ªs una negociaci¨® entre governs, Catalunya s¡¯hauria de quedar una part del deute actual de l¡¯Administraci¨® central. A Podem! (Rosa dels Vents), Elisenda Paluzie planteja cinc possibles escenaris que situarien l¡¯endeutament catal¨¤ entre el 29,7% i el 105,3% del PIB. Opina que, en cas que no hi hagi acord entre els governs, Catalunya no hauria d¡¯assumir cap altre deute que el de la Generalitat. Si la sortida fos pactada, Paluzie planteja quatre possibilitats: un repartiment basat en assumir una part de deute equivalent a la despesa hist¨°rica de l¡¯Estat a Catalunya; una distribuci¨® que tamb¨¦ tingu¨¦s en compte les prestacions de la Seguretat Social; una segons el pes demogr¨¤fic, i una altra d¡¯acord amb la riquesa. Paluzie recorda que ara els catalans ja assumeixen amb els impostos el 19,5% del deute estatal.

Les pensions. Els detractors del proc¨¦s sovint han advertit que una Catalunya separada d¡¯Espanya no podria fer front al pagament de les pensions. Sala i Mart¨ªn defensa que aix¨° no seria aix¨ª. L¡¯economista explica que el sistema espanyol ¨¦s de ¡°repartiment¡±, on ¡°cada generaci¨® paga les pensions de la generaci¨® anterior¡±. L¡¯autor explica que el saldo de la Seguretat Social a Catalunya ha estat positiu en els anys d¡¯expansi¨® i negatiu en els de crisi, de manera que entre 1995 i 2010 nom¨¦s va haver-hi n¨²meros vermells en quatre exercicis (1995-1996 i 2009-2010). En canvi, a la resta d¡¯Espanya, en el mateix per¨ªode es van tancar amb d¨¨ficit els exercicis 1995-2002 i 2008-2010.

El sistema financer. Els llibres recullen els arguments de l¡¯economista Jordi Gal¨ª, que ha defensat en diversos articles que els bancs catalans podrien accedir a la liquiditat del Banc Central Europeu (BCE) a trav¨¦s de filials o sucursals establertes a la zona euro. Sala i Mart¨ªn recorda que, per aconseguir-ne, les entitats han de demostrar que tenen prou garanties davant del BCE, i conclou que podrien fer servir el deute que ja tenen de l¡¯Estat espanyol. Trillas exposa, en canvi, que el portaveu del Bundesbank va advertir que ¡°optar al finan?ament estaria en funci¨® del volum de negoci de la filial, no del banc matriu¡±.

La UE. A Podem!, Paluzie aposta per una incorporaci¨® immediata, en considerar que, si la independ¨¨ncia ¨¦s irreversible, la UE ser¨¤ la primera interessada que es produeixi un acord entre Madrid i Barcelona. Aquesta tesi la sostenen els economistes Guinjoan, Xavier Cuadras i Miquel Puig a Com ?ustria o Dinamarca (La Butxaca). En canvi, Francesc Granell, al coral Economia de Catalunya (Col¡¤legi d¡¯Economistes), sost¨¦ que la Comissi¨® Europea afirma que l¡¯aplicaci¨® dels tractats ¡°cessa en territoris que se separin d¡¯un Estat membre¡±, de manera que Catalunya hauria de comen?ar un ¡°llarg proc¨¦s¡± d¡¯admissi¨®. Granell afegeix que una Catalunya independent no pot aspirar a seguir a la UE si no ¨¦s reconeguda per tots els Estats membres, per la qual cosa hauria de treballar per evitar el veto de qualsevol pa¨ªs.