Les fotos franceses que no veurem

No veurem les fotos dels fat¨ªdics dies 7, 8 i 9 de gener a Fran?a perqu¨¨ no existeixen. Aix¨ª ho permet pensar ¨Cque les imatges no existeixen¡ªla pol¨ªtica visual aplicada amb m¨¤ de ferro d¡¯immediat per Hollande per acarar l¡¯atemptat contra Charlie Hebdo i tot el que va seguir. Pol¨ªtica comunicativa, que no informativa. Les imatges proporcionades, les que hem vist als mitjans de tota mena, han estat fetes per la gendarmeria, per l¡¯ex¨¨rcit, per un particular, per tots menys per fotoperiodistes i c¨¤meres televisives. L¡¯objectiu, donar una imatge as¨¨ptica de l¡¯horror. I de l¡¯actuaci¨® policial.

?s una q¨¹esti¨® dif¨ªcil, certament. Gens senzilla d¡¯escatir i d¡¯avaluar, que afecta el sistema informatiu global des de fa d¨¨cades, potser des de la guerra del Vietnam i l¡¯efecte que el fotoperiodisme va tenir en la consci¨¨ncia individual i col¡¤lectiva dels Estats Units i de gran part del planeta. Des de fa mig segle, la foto period¨ªstica s¡¯ha de controlar, creuen i fan els governs. I ara s¨®n temps digitals, d¡¯una velocitat esbala?dora i d¡¯una efic¨¤cia esparverant si resulta que tems que alguna cosa es vegi, circuli i es transformi en una imatge ic¨°nica.

Haurem d¡¯imaginar l¡¯estat en qu¨¨ va quedar la seu del Charlie. Haurem d¡¯imaginar com van ser abatuts els germans Kouachi (de qui aviat oblidarem el nom i seran els germans terroristes i prou) a les portes de la impremta de Dammartin-en-Go?le. Fins aquest dilluns, a la tele, no es va veure la cara del jove empleat que no era un ostatge sin¨® que s¡¯havia pogut amagar en un armari de la impremta i des d¡¯all¨¤, amb el m¨°bil, va comunicar-se primer amb el seu pare i aix¨ª amb la policia, a la qual va transmetre el que sentia dir als terroristes ¨Cen franc¨¨s, per si alg¨² ho dubtava¡ª i que devia ser decisiu per cloure el rapid¨ªssim setge policial.

Haurem d¡¯imaginar tamb¨¦ com van sortir al carrer els supervivents de l¡¯atemptat contra l¡¯hipermercat de menjar jueu, quina cara tenien les persones que hi van ser sacrificades i com van morir, i com va ser liquidat, en l¡¯assalt policial que va posar fi al segrest, Amady Coulibaly, un paio de 32 anys que ja havia liquidat, hores abans, una agent municipal antillana de 26 anys acabada d¡¯arribar a Par¨ªs, Clarissa Jean-Philippe. Coulibaly ha deixat en her¨¨ncia un v¨ªdeo d¡¯elaborades posada en escena i edici¨®, on se¡¯l veu amb les seves millors i variades robes guerreres, fatxenda i elegant terrorista, mirant fins i tot a una pantalla fora de camp on observa, narcisista satisfet, la commoci¨® provocada per ell i els germans Kouachi el dia anterior, i on deia que s¨ª, que eren un equip i que van fer bona feina.

Les ¨²niques imatges esquin?adores que hem pogut veure s¨®n les d'un dels Kouachi executant a sang freda d'un tret el policia Ahmed Merabet

Les ¨²niques imatges punyents que hem pogut veure, les d¡¯un dels Kouachi executant a sang freda d¡¯un tret el policia Ahmed Merabet caigut a terra, l¡¯escena final de l¡¯assalt a Charlie Hebdo, no s¨®n professionals ni tampoc oficials. Van ser captades amb la c¨¤mera d¡¯un m¨°bil dom¨¨stic.

El seu autor, fill de catalans de l¡¯exili econ¨°mic dels seixanta, Jordi Mir, de 50 anys, enginyer, viu aquests dies l¡¯horror de justament haver divulgat les imatges. Va fer-ne una c¨°pia per a la policia i despr¨¦s va penjar el v¨ªdeo a Facebook, sense saber qu¨¨ passava, emp¨¨s, va declarar a l¡¯ag¨¨ncia Associated Press, per ¡°un reflex est¨²pid fomentat durant anys pels mitjans de comunicaci¨®¡±. Quan va saber qu¨¨ havia enregistrat, va despenjar el v¨ªdeo de la xarxa social. Nom¨¦s havia passat un quart d¡¯hora. I ja s¡¯havia escampat arreu, pel YouTube, i les televisions internacionals l¡¯estaven emetent. La fam¨ªlia Merabet s¡¯ha dolgut i es dol de veure Ahmed assassinat una vegada i una altra, de manera repetida, sense remei. De l¡¯horror continuat de veure els teus vexats ¨Ci aqu¨ª, a Par¨ªs, executat¡ªen saben prou els familiars i amics dels presoners d¡¯Abu Ghraib, potser les recordeu, pel periple digital de les fotos.

Hollande i el seu equip van tallar en sec qualsevol possibilitat iconogr¨¤fica. Fot¨°grafs i c¨¤meres de televisi¨® van ser comminats a situar-se lluny de les escenes sacrificials. Per sort, Charlie Hebdo ¨¦s un setmanari gr¨¤fic, dibuixat, no necessita ni fotos ni v¨ªdeos. El periodisme franc¨¨s treur¨¤ les conclusions que convinguin de tot plegat, i el mateix haurem de fer la resta.

De moment, les elits period¨ªstiques parisenques han estat a l¡¯altura a l¡¯hora d¡¯ajudar els seus col¡¤legues sat¨ªrics. Dos patrons (consellers delegats) han estat al capdavant de l¡¯ajut als esparracats del Charlie, amb discreci¨® admirable. El primer i capital, Francis Morel, del diari d¡¯informaci¨® econ¨°mica i financera Les Echos i president del sindicat dels patrons de premsa, ha mogut cel i terra per aconseguir suport econ¨°mic i empresarial, 250.000 € fins ara (una xifra semblant ha acordat Google). Gilles van Kote, director de Le Monde, va fer arribar d¡¯immediat 15 ordinadors a la seu de Lib¨¦ration, on els supervivents del Charlie han continuat la seva feina, amb la subtil portada de Luz que va sortir ahir: ¡°Tout est pardonn¨¦¡±, fa un Mahoma plor¨®s que duu una pancarta: ¡°Je suis Charlie¡±. ?s l¡¯¨²nic que veurem.

Merc¨¨ Ibarz, escriptora i professora de la UPF