Un v¨ªdeo mostra el lladre del C¨°dex Calixt¨ª sostraient diners

¡°Feli? any nou 2005. He agafat 224.970 euros, o sigui, 37.431.858 pessetes¡±. Sempre, la Nit de Cap d'Any, l'electricista de la Catedral de Santiago, Manuel Fern¨¢ndez Casti?eiras, festejava les campanades fent balan?. El resultat l'anotava en alguna de les 36 llibretes en qu¨¨, des del 1994, va anar escrivint els diaris de la seva vida a la catedral. La trama, una lletania mon¨°tona en qu¨¨ enumera accions tan trivials com els caf¨¨s que pren, el lloc on aparca, les misses i rosaris als quals assisteix quotidianament, les instal¡¤lacions el¨¨ctriques i bombetes que col¡¤loca i fins i tot les seves visites a l'excusat, es trunca precisament el 2005. Es va tractar d'un any pr¨°sper per a ell (¡°fins avui, 273.530 euros, o sigui, 45.511.562 pessetes¡±, anota a la seva comptabilitat provisional de setembre), per¨° no va ser tan feli? com prometia. A l'¨²ltim trimestre va tenir un ictus que el va confinar en un llit hospitalari i, quan es va recuperar, Manolo ja no va ser mai el mateix. Va seguir robant, almenys aix¨° conclou la policia pels diners confiscats i pel que mostren els v¨ªdeos d'una c¨¤mera de seguretat que ell es pensava que estava avariada. Per¨° el seu relat comptable es torna m¨¦s vague i es trunca.

A m¨¦s de moltes altres proves, el jutge instructor, Jos¨¦ Antonio V¨¢zquez Ta¨ªn, i la Brigada de Patrimoni Hist¨°ric?de la Policia Judicial tenen fins al 2005 els seus diaris, i des del 2010?el regal que amagava la c¨¤mera del despatx de l'administrador. Tothom a la catedral la donava per morta fins que un empleat de l'empresa instal¡¤ladora va comentar que aquests aparells estaven equipats amb una mem¨°ria interna que seguia filmant encara que alg¨² deliberadament els hagu¨¦s espatllat. Despr¨¦s de tediosos dies de visionat (m¨¦s de dos anys de pel¡¤l¨ªcula), els agents van recollir 40 v¨ªdeos en qu¨¨ apareix l'electricista entrant a administraci¨® i ficant la m¨¤ a la caixa.

Fern¨¢ndez Casti?eiras s'ho prenia amb calma. Solia triar per als seus presumptes saquejos algun moment entre les tres i les cinc de la tarda, quan la bas¨ªlica quedava deserta. Els enregistraments in¨¨dits del sumari, als quals ha tingut acc¨¦s EL PA?S, datats entre el 16 de desembre del 2010 i el 15 de maig del 2012, poc abans de la detenci¨®, retraten un home de costums fixos que es mou amb parsim¨°nia malgrat que suposadament est¨¤ cometent un delicte. L'electricista obre amb cautela la porta, revisa la polleguera i el sostre. Fonts de la investigaci¨® expliquen que ¨¦s una persona ¡°molt desconfiada, que fins i tot guardava una pistola¡±: el que intenta en els v¨ªdeos ¨¦s evitar algun parany, una c¨¤mera nova (diferent de la que creu que no funciona) o un ¡°testimoni¡± en forma de ¡°paper o escuradents¡± que alg¨² hagu¨¦s posat sobre el batent de la porta per delatar l'intr¨²s.

Ell, segons les mateixes fonts, solia fer el mateix a casa seva per descobrir si la seva dona o el seu fill (tamb¨¦ acusats de blanqueig) es colaven en una habitaci¨® que anomenava el seu ¡°despatx¡±, on atresorava i comptabilitzava a plaer la seva fortuna secreta. L'home callat que va entrar a arreglar quatre coses a la catedral gr¨¤cies a la bona fama de la seva mare, la lletera que subministrava l'arquebisbe, imaginava que l'administrador podria trobar a faltar algun dia els gruixuts feixos que suposadament s'embutxacava. Hauria aconseguit fer-se una c¨°pia de la clau en els temps en qu¨¨ aquest c¨¤rrec l'ocupava un canonge gaireb¨¦ cec. Per aix¨° als v¨ªdeos no necessita for?ar res: obre la caixa, treu la bossa on es guarden els diners que cada 15 dies surten del temple en un carret¨® per dipositar-los al furg¨® del banc, i n'agafa feixos. Sobretot euros i d¨°lars, encara que l'Audi¨¨ncia ha elaborat una relaci¨® en qu¨¨ figuren, segons una altra font del cas, ¡°monedes de tots els pa?sos del m¨®n, fins i tot algunes sense identificar¡±.

No es conforma amb aix¨° i despr¨¦s agafa xavalla i documentaci¨® presumptament important o compromesa. Tamb¨¦ apareix desmuntant amb eines algun calaix, apropiant-se de claus que li poden servir, rebuscant en els papers, obrint sobres, ficant-se a la jaqueta o la camisa dossiers complets d'informaci¨® que li interessa, igual que va treure el C¨°dex i abans va assajar amb una pila de facs¨ªmils. Mai ning¨² va notar res. Almenys mai es va denunciar. Un investigador assegura que perqu¨¨ llavors la catedral ¡°no comptava els diners: nom¨¦s els ajuntava i els enviava al banc, que era el que despr¨¦s els deia quant era cada vegada¡±

La pel¡¤l¨ªcula in¨¨dita va apar¨¨ixer a la mem¨°ria interna d'una c¨¤mera avariada

L'electricista va recon¨¨ixer que era el lladre del C¨°dex. L'hauria robat per venjan?a contra el vell deg¨¤ i arxiver, Jos¨¦ Mar¨ªa D¨ªaz, que l'obsessionava. Tamb¨¦ pels pecats que diu que va presenciar dins, i perqu¨¨ se li van donar esperances d'un contracte laboral que no es va arribar a signar. Diversos canonges el van emp¨¨nyer a anar-se'n i van arribar a canviar el pany de l'habitaci¨® d'una torre on es refugiava a comptar, la seva gran satisfacci¨® abans de complir la seva altra debilitat a la vida: orar i donar gr¨¤cies a D¨¦u. ¡°He vingut a la catedral, he agafat 20.735 euros, despr¨¦s els he comptat, i despr¨¦s a resar¡±, escriu un dia qualsevol als seus diaris.

Per¨° la seva advocada aspira a provar que bona part del seu patrimoni era fruit del seu treball i d'un afany desmesurat per l'estalvi. Tamb¨¦ ha presentat un informe psicol¨°gic amb qu¨¨ pret¨¦n demostrar que t¨¦ una s¨ªndrome obsessiva compulsiva ¡°de tipus acumulador¡±. Cosa que el mateix Casti?eiras considera un llegat gen¨¨tic del seu pare. Per¨° el seu progenitor col¡¤leccionava andr¨°mines in¨²tils a una pobra caseta fabricada amb llaunes, i ell nom¨¦s manifestava un inter¨¨s irreprimible pels documents, les cartes i el paper moneda.