B¨¨lgica, bressol del gihadisme europeu

La forta pres¨¨ncia policial i els reixats en ple centre de Brussel¡¤les alteren aquests dies la normalitat que sempre ha exhibit B¨¨lgica, un pa¨ªs escassament preocupat per la seva seguretat, en qu¨¨ l'acc¨¦s a edificis p¨²blics resulta molt m¨¦s senzill que en altres territoris. El fenomen gihadista, que colpeja aquest Estat amb m¨¦s virul¨¨ncia que la resta, est¨¤ canviant a marxes for?ades la reputaci¨® d'obert i multicultural que el pa¨ªs ha anat llaurant durant anys.

46 membres d'un grup ja dissolt estan pendents de resoluci¨® judicial

B¨¨lgica pateix de manera especial el gihadisme aut¨°cton, el que practiquen joves nascuts i crescuts a les seves fronteres. Les autoritats tenen comptabilitzats 330 combatents estrangers que en algun moment han viatjat a S¨ªria o l'Iraq per unir-se als grups islamistes sunnites m¨¦s radicals, incl¨°s l'Estat?Isl¨¤mic?entre ells. Amb 11,2 milions d'habitants, el pes d'aquests ciutadans respecte a la resta de la poblaci¨® supera el de qualsevol soci comunitari.

¡°Actualment la llista de problem¨¤tics ¨¦s m¨¦s gran, d'unes 800 o 900 persones que estan fitxades per la policia, encara que no tots hagin anat a combatre¡±, explica Didier Leroy, investigador de l'?cole Royale Militaire ¡ªun centre universitari belga d'estudis militars¡ª i de la Universitat Lliure de Brussel¡¤les. Aquest expert elabora el seu recompte a partir de les dades que li proporcionen les forces de seguretat, amb les quals assegura que hi t¨¦ contacte. I es pregunta si aquestes xifres m¨¦s altes que en altres Estats ¡ªFran?a suma almenys 1.200 gihadistes, per¨° amb una poblaci¨® de 66 milions¡ª obeir¨¤ m¨¦s a la dilig¨¨ncia mostrada per les forces de seguretat que a la magnitud real del fenomen.

Sense jutjar l'efic¨¤cia de les pr¨¤ctiques policials a B¨¨lgica, el pa¨ªs ha estat els ¨²ltims anys el principal focus de gihadisme articulat. La potent organitzaci¨® Sharia4Belgium, dissolta fa dos anys, afronta el primer macroproc¨¦s judicial contra el gihadisme a Europa ¡ªi el proc¨¦s terrorista m¨¦s gran iniciat mai a B¨¨lgica, segons la policia. Fins a 46 dels seus membres estan acusats d'integrar una organitzaci¨® terrorista a la qual se li atribueix la captaci¨® de desenes de ciutadans belgues per lluitar a S¨ªria o l'Iraq.

El 20% dels joves radicals s¨®n nous conversos a l'islam

Aquests focus de radicalitzaci¨® es troben als barris i municipis on la immigraci¨® de poblaci¨® musulmana est¨¤ fortament concentrada. Al voltant del 6% dels belgues s¨®n d'origen musulm¨¤ (si es pren tota la poblaci¨® immigrant, el percentatge puja al 10%). La major part d'aquest col¡¤lectiu est¨¤ integrat, per¨° una petita part ha abra?at l'extremisme o corre el risc de fer-ho. S¨®n generalment immigrants de segona o tercera generaci¨®, amb problemes d'identitat agreujats en confluir altres factors. ¡°En els casos m¨¦s problem¨¤tics, solen ser perfils que han tingut una inf¨¤ncia dif¨ªcil o violenta. Presenten frustracions o sentiments d'injust¨ªcia alimentats per l'actualitat internacional¡±, explica Leroy, que cita la guerra siriana i la participaci¨® de B¨¦lgica a la coalici¨® de pa?sos que combaten l'Estat Isl¨¤mic com a desencadenants d'aquesta radicalitzaci¨®.

En el 80% de les ocasions, els joves extremistes procedeixen de la comunitat m¨¦s nombrosa a B¨¨lgica, la marroquina, i han viscut l'islam a casa. Per¨° un preocupant 20% s'ha sotm¨¨s al que Leroy defineix com reislamitzaci¨®: un proc¨¦s de conversi¨® ali¨¨ a la fam¨ªlia i als canals religiosos oficials que es nodreix de propaganda per Internet.

Un 6% dels 11 milions d'habitants t¨¦ origen musulm¨¤

Els principals afectats pel fenomen s¨®n els m¨¦s de 600.000 musulmans que hi ha al pa¨ªs ¡ª420.000 d'origen marroqu¨ª¡ª, segons les xifres oficials que es van divulgar l'any passat amb motiu del 50¨¨ aniversari de l'acord bilateral amb el Marroc que va afavorir la gran di¨¤spora des d'aquest pa¨ªs cap a B¨¨lgica. A Brussel¡¤les, aquesta comunitat s'agrupa als districtes de Molenbeek ¡ªon la policia va realitzar batudes ?dijous a la nit a la recerca de presumptes gihadistes¡ª, Anderlecht i Schaerbeek. Fora de la capital, els municipis d'Amberes, Vilvoorde i Verviers ¡ªl'escena de l'assalt policial que es va saldar amb dos presumptes terroristes morts¡ª presenten importants nuclis musulmans.

Conscients dels riscos d'estigmatitzaci¨® que provoca la proliferaci¨® de gihadistes, les comunitats musulmanes cooperen als programes de desradicalitzaci¨® que fomenten les autoritats belgues des de fa anys i que reben finan?ament de la UE. El Govern federal va ser el primer a donar la veu d'alarma als seus socis comunitaris fa un parell d'anys per fomentar una cooperaci¨® intergovernamental que els esdeveniments han precipitat.