It¨¤lia vol capgirar l¡¯economia

La clau, m¨¦s que no pas en els n¨²meros, es troba en la confian?a, en la capacitat d'It¨¤lia per recuperar, davant d'Europa i davant de si mateixa, la credibilitat perduda. Per aquest motiu, quan a mitjans de desembre els principals sindicats italians van plantejar una vaga general per protestar contra la reforma laboral del Govern de Matteo Renzi, el seu ministre d'Economia i Finances, Pier Carlo Padoan, sovint flem¨¤tic,?un antic pes pesant del Fons Monetari Internacional (FMI), no va poder contenir la seva satisfacci¨®: ¡°La vaga ¨¦s el senyal que anem en la direcci¨® correcta. Els sindicats se n'han adonat i, gr¨¤cies a aquesta vaga, tamb¨¦ Europa comprovar¨¤ que el Govern itali¨¤ est¨¤ fent el que toca¡±. Amb prou feines un mes despr¨¦s, el dijous passat durant el F¨°rum de Davos, la cancellera alemanya Angela Merkel confirmava el justificant de recepci¨®: ¡°Per fi, It¨¤lia tamb¨¦ est¨¤ fent les reformes¡±.

Tot est¨¤ a punt, doncs, per arrencar. Les condicions meteorol¨°giques externes comencen a ser favorables ¡ªdescens del preu del petroli, depreciaci¨® de l'euro, disminuci¨® fort¨ªssima dels tipus d'inter¨¨s, l'anhelat pla de Draghi per comprar deute p¨²blic¡­¡ª, per¨° per posar en ¨°rbita una maquin¨¤ria tan pesant encara queda molt per fer. L'FMI estima el creixement d'It¨¤lia el 2015 en un asfixiant 0,5% (el d'Espanya ser¨¤ del 2%). L'Istat, l'institut nacional d'estad¨ªstica, ha calculat que la relaci¨® entre d¨¨ficit i PIB va aconseguir en el tercer trimestre del 2014 el 3,5%, un 0,2% m¨¦s que al mateix per¨ªode de l'any anterior; el deute p¨²blic, que voreja el 135% del PIB i que va cr¨¦ixer un 4% el 2014, ¨¦s el segon m¨¦s elevat de la Uni¨® Europea, nom¨¦s per sota del de Gr¨¨cia (176%) en aquesta inc¨°moda classificaci¨®.

En el mercat de treball les dades tampoc no s¨®n gaire encoratjadores: la taxa de desocupaci¨® puja al 13,4%, i es dispara fins al 49,3% entre els joves. I la pobresa, calculada respecte a la renda mitjana de la poblaci¨®, ha arribat a nivells in¨¨dits: el 16,6% dels italians viu per sota el l¨ªmit de 972 euros mensuals de despeses en fam¨ªlies amb dos membres que estableix el llindar de la pobresa estad¨ªstica.

Llavors, quina ¨¦s la bona not¨ªcia? Encara que sembli mentida veient els diputats i senadors reeditant les vistoses disputes parlament¨¤ries, la not¨ªcia m¨¦s encoratjadora ¨¦s la determinaci¨® de Matteo Renzi de fer l'hum¨¤ i fins i tot el que ¨¦s inhum¨¤ ¡ªpactar amb Silvio Berlusconi, per exemple, o liquidar l'ala esquerrana del seu partit, per posar un altre exemple¡ª per tirar endavant les reformes costi el que costi.

Per fer-ho, ha configurat un gabinet en qu¨¨ nom¨¦s brillen amb llum pr¨°pia tres persones: ell ¡ªel seu gran concepte de si mateix ¨¦s de fet el seu millor combustible¡ª, Graziano Delrio, sotssecretari de la presid¨¨ncia del Consell de Ministres i home de la seva absoluta de confian?a, i Pier Carlo Padoan, titular d'Economia i Finances. L'ex-alt c¨¤rrec de l'FMI ¡ªva ser director executiu per a It¨¤lia, Gr¨¨cia i Portugal¡ª va ser l'¨²nica imposici¨® que, a l'hora de formar govern fa 11 mesos, Renzi va acceptar al president de la Rep¨²blica, Giorgio Napolitano.

Padoan ¨¦s la presa de terra de l'Executiu, la garantia que l'¨ªmpetu reformista del jove primer ministre ¡ªva complir 40 anys fa uns dies¡ª es pot adequar al pressupost. L'obsessi¨® del Govern, recolzada en tres ¨²nics pilars, ¨¦s v¨¨ncer les velles desconfiances pr¨°pies i alienes, basades en anys d'incompliments, i fer creure la idea que, ara s¨ª, It¨¤lia canviar¨¤.

¡°I el 2015 pot ser efectivament l'any de la lenta recuperaci¨®. El passatge entre una fase de caiguda a una fase de resist¨¨ncia¡±. Stefano Manzocchi, professor d'Economia Internacional de la Universitat LUISS de Roma. Est¨¤ conven?ut que ¡°It¨¤lia necessita all¨° que el Govern intenta fer, una reforma del mercat laboral que permeti als treballadors moure's millor entre una feina i una altra ¡ªperqu¨¨ hi ha ocupacions abocades a desapar¨¨ixer¡ª i una gran reforma de l'administraci¨® p¨²blica, perqu¨¨ la nostra administraci¨® encara treballa malament, no per culpa dels funcionaris, sin¨® perqu¨¨ est¨¤ mal organitzada i pateix una burocr¨¤cia molt poc efectiva¡±.

Si, a m¨¦s, afegeix el professor Manzocchi, l'Estat ¨¦s capa? de superar la seva incapacitat cr¨°nica per invertir b¨¦ els fons europeus ¡ª¡°encara estem recuperant el que no hem gastat del per¨ªode 2007-2013 i cal invertir millor el corresponent al 2014-2020¡±¡ª, aquest exercici es pot convertir l'any del canvi. Que no ¨¦s poca cosa.

Sobretot tenint en compte, com recorda Manzocchi, els problemes estructurals que It¨¤lia, i tamb¨¦ altres pa?sos d'Europa, ha d'arrossegar: ¡°Des del punt de vista demogr¨¤fic, tenim un gran problema a causa del gran envelliment de la poblaci¨®, fet que comporta costos molt alts tant econ¨°mics com socials. Tamb¨¦ tenim un problema tecnol¨°gic a causa de la poca inversi¨® dels ¨²ltims 30 anys en mat¨¨ria d'educaci¨®, investigaci¨® i infraestructures tecnol¨°giques¡±.

¡°En 30 anys s'ha invertit molt poc en tecnologia¡±, diu un expert

I, com no podia ser d'una altra manera, el problema mil¡¤lenari de l'economia italiana: la desigualtat regional. ¡°Mentre que en algunes zones del nord funcionen algunes de les ind¨²stries m¨¦s fortes de Europa, en alguns punts del centre i sobretot del sud l'endarreriment ¨¦s considerable¡±, segueix desgranant Manzocchi. ¡°Per exemple, en una regi¨® com Sic¨ªlia la ind¨²stria ¨¦s menys important en termes d'ocupaci¨® que l'administraci¨® p¨²blica. Per acabar-ho de rematar, en aquests ¨²ltims anys hem registrat un augment molt fort de la pobresa¡±.

Per aquest motiu ara, segons el professor de la LUISS, el m¨¦s important ¨¦s que el Govern cre? les condicions perqu¨¨ els italians tinguin menys por: ¡°Menys por dels ciutadans a gastar, de les empreses a invertir i de l'administraci¨® p¨²blica a canviar-se a si mateixa, per deixar de ser un fre per a It¨¤lia d'una vegada per totes i es converteixi en motor del canvi¡±.

Els sindicats estan en peu de guerra contra el primer ministre Renzi

El ministre Pier Carlo Padoan no t¨¦ cap dubte que el canvi ja ¨¦s imparable. El titular d'Economia i Finances est¨¤ conven?ut que el paquet de reformes ¡ªanomenat Jobs Act?[Llei del Treball]¡ª ¡°produir¨¤ beneficis cada vegada m¨¦s grans i millorar¨¤ el mercat de treball¡±, malgrat l'oposici¨® aferrissada dels sindicats. ¡°No em sorpr¨¨n que hi hagi resist¨¨ncia¡±, assegura, ¡°la hist¨°ria dels pa?sos en qu¨¨ s'han fet reformes tamb¨¦ ¨¦s una hist¨°ria de conflictes, perqu¨¨ les reformes modifiquen els incentius, les convencions, les posicions de privilegi. Per¨° aquesta reforma ¨¦s necess¨¤ria per incloure al mercat de treball els qui s'hagin quedat excl¨°s, sobretot els joves. L'aut¨¨ntic drama del mercat de treball itali¨¤ ¨¦s que la desocupaci¨® juvenil ¨¦s gegantina¡±.

El descoratjament de la joventut italiana preocupa Padoan. ¡°Tenen per davant una perspectiva molt menys favorable de la que tenia jo amb la seva edat¡±, comenta. ¡°De fet, hi ha el risc d'una generaci¨® perduda¡±. Igual que Matteo Renzi, amb qui mant¨¦ cordials difer¨¨ncies, el ministre de Finances treu import¨¤ncia al rebuig sindical: ¡°?s el senyal que anem en la direcci¨® correcta¡±. Una presa de posici¨® in¨¨dita ¡ªsobretot tenint en compte que es tracta d'un govern presidit pel secretari general del Partit Democr¨¤tic (PD)¡ª que ha posat en peu de guerra les principals centrals sindicals.

La reforma laboral pret¨¦n agilitzar la mobilitat dels treballadors

La punta de llan?a contra el Govern ¨¦s Susanna Camusso, l¨ªder des de fa quatre anys de la Confederaci¨® General Italiana del Treball (CGIL), el sindicat majoritari del pa¨ªs, amb m¨¦s de sis milions d'afiliats, la majoria dels quals procedents de l'esquerra. ¡°El PD de Renzi¡±, ataca Camusso a la jugular, ¡°s'ha convertit en el partit que representa l'empresa. Aix¨° significa canviar la base de refer¨¨ncia, ¨¦s tot un salt cultural pel que fa a la pol¨ªtica italiana. Se sent impotent per governar la crisi i intenta recolzar-se en aquest costat¡±.

La valoraci¨® de la reforma de Maurizio Landini, secretari general de FIOM, la federaci¨® dels treballadors metal¡¤l¨²rgics de CGIL, ¨¦s taxatiu: ¡°No estem davant d'una reforma, perqu¨¨ les reformes impliquen progressar. Aquesta, en canvi, ¨¦s una regressi¨®: s'esborren drets i s'introdueix la llibertat per als empresaris d'acomiadar com vulguin, tan sols pagant una mica de diners¡±. Landini posa l'accent que les noves normes ¡°anul¡¤len els drets dels treballadors i no tutelen de cap manera les persones en les condicions m¨¦s dif¨ªcils i els aturats en particular. A m¨¦s, en cap moment es promouen mesures per contrastar l'evasi¨® fiscal i la corrupci¨®, que costen, respectivament, 180.000 i 60.000 milions d'euros a l'any, ni es fa res a escala europea per modificar els vincles de les pol¨ªtiques d'austeritat¡±.

El sindicalista denuncia la ¡°falta total d'una pol¨ªtica que incentivi les inversions, tant privades com p¨²bliques, que intenti solucionar la desocupaci¨® i que afronti una q¨¹esti¨® molt greu: a It¨¤lia les persones que estan en condici¨® de pobresa absoluta i les que freguen aquest llindar ja sumen gaireb¨¦ 17 milions¡±. Per contrarestar una tend¨¨ncia que consideren desastrosa, Landini i els membres del seu sindicat valoren dur a terme noves formes de lluita: ¡°Pensem seguir lluitant en l'¨¤mbit jur¨ªdic, ja que les reformes del Govern s¨®n inconstitucionals, i tamb¨¦ estem plantejant noves vagues¡±.

Maresca: ¡°Crec que la reforma laboral impulsar¨¤ el contracte indefinit¡±

Segons Francesco Liso, catedr¨¤tic de Dret del Treball de la Universitat de Roma Sapienza i exsubsecretari de Treball, l'atac als sindicats ¨¦s un dels errors principals de la reforma del mercat laboral desenvolupada per l'Executiu: ¡°?s una llei que s'ha concebut amb una actitud de deslegitimaci¨® cap als sindicats, gaireb¨¦ sense tenir en compte el di¨¤leg social. El Govern de Renzi ha provocat la CGIL, l'ha qualificat de conservadora i l'ha acusat de preocupar-se nom¨¦s pels treballadors ja ocupats¡±. Liso tamb¨¦ es refereix a l'acomiadament, la disciplina del qual es modifica amb la nova llei: ¡°Les noves normes [que afavoreixen la indemnitzaci¨® d'un treballador acomiadat il¡¤leg¨ªtimament respecte a la seva reincorporaci¨® en el lloc de treball], permeten als operadors econ¨°mics saber per endavant quant els costar¨¤ la interrupci¨® d'una relaci¨® laboral, cosa que incentiva la creaci¨® de nous llocs de treball. D'altra banda, per¨°, limiten la intervenci¨® judicial en els plets i retornen tot el poder als ocupadors, que nom¨¦s pagaran una indemnitzaci¨® per acomiadar i es veuran obligats a afrontar un judici en molt pocs casos¡±.

L'aposta renovada pels contractes indefinits inclosa en la reforma tamb¨¦ alimenta cert escepticisme en el catedr¨¤tic: ¡°?s cert que la llei preveu incentius fiscals [la possibilitat de no pagar la seguretat social durant tres anys] que estimulen la contractaci¨® dels treballadors. Per¨° hauria calgut especificar m¨¦s les categories laborals a qu¨¨ es destinen aquestes ajudes: ¨¦s innecessari incentivar els ocupadors perqu¨¨ contractin treballadors que haurien contractat de tota manera¡±. En conjunt, assegura l'acad¨¨mic, la reforma fa passos enrere en lloc de progressar: ¡°L'Estatut dels Treballadors va establir el 1970 unes prerrogatives clares per als empleats. Excloure les organitzacions que els representen de la gesti¨® de temes tan delicats com l'acomiadament no vol dir avan?ar, sin¨® retrocedir¡±.

Arturo Maresca, tamb¨¦ catedr¨¤tic de Dret Laboral a la universitat romana, comparteix parcialment la visi¨® del seu hom¨°leg, i es mostra molt m¨¦s entusiasta respecte a la nova llei: ¡°Finalment, el dret del treball itali¨¤ canviar¨¤ de rumb. Es deixa d'incentivar els contractes temporals que, no ho tant com a Espanya, han caracteritzat el mercat laboral itali¨¤ en els ¨²ltims anys, i s'aposta pels indefinits. Disposar de forts incentius fiscals a l'hora de contractar nous treballadors ¨¦s un est¨ªmul enorme per als ocupadors¡±, afirma, i explica que ja hi ha qui agraeix les noves normes: ¡°Acabo de tornar d'un seminari amb 300 empresaris a Vicenza [a la productiva regi¨® del V¨¨neto, al nord-oest del pa¨ªs]: tots estan esperant l'aplicaci¨® d'aquestes regles per contractar nous treballadors¡±. Maresca assegura que els decrets legislatius amb qu¨¨ entraran en vigor les noves regles ¡°s'estan aprovant en temps r¨¨cord, el proc¨¦s parlamentari s'hauria d'acabar a la segona meitat de febrer¡±. I encara que especifiqui que l'aplicaci¨® de la reforma no implicar¨¤ la creaci¨® de nous llocs de treball, aclareix que ¡°si a finals del 2015 els nous contractes a temps indefinit superen els nous contractes temporals, el Jobs Act haur¨¤ estat un ¨¨xit¡±.

Entre els qui valoren les reformes de Renzi com la panacea dels at¨¤vics mals italians i els qui ni tan sols la consideren reformes, una vegada m¨¦s It¨¤lia es divideix a l'hora d'afrontar una etapa fonamental per al seu futur, cap cosa nova en un pa¨ªs partit per profundes fractures socials i econ¨°miques. Davant tanta incertesa i amb n¨²meros tan dram¨¤tics, l'¨²nica base aut¨¨ntica de la seva recuperaci¨® ¨¦s, potser, la confian?a.