Tones de purins amb destinaci¨® incerta

Les sis plantes de tractament de purins de Catalunya van deixar de processar-ne 600.000 metres c¨²bics des del seu tancament al febrer per la retallada de les primes a la generaci¨® d'energies renovables, segons el Departament d'Agricultura. ?s l'equivalent a 600 milions de litres. Agricultura assegura que els ramaders han pogut rebaixar l'efecte contaminant dels purins amb la introducci¨® de nous pinsos i m¨¤quines per reduir la proporci¨® de nitrats que contenen aquests residus.

¡°Ja fa un any del tancament de les plantes. La normativa obliga les explotacions a tenir dip¨°sits per emmagatzemar els purins durant sis mesos. Qu¨¨ se n'ha fet de tots aquells que no cabien a les basses [de les granges]?¡±, es pregunta Eudald Rif¨¤, membre del Grup de Defensa del Ter (GDT), que apunta que aquesta clausura propicia les ¡°males pr¨¤ctiques¡± entre grangers. ¡°Un ramader pot anar a llen?ar els purins una setmana, i despr¨¦s una altra, reiteradament. ?s molt dif¨ªcil controlar-ho¡±, insisteix.

Carles Mencos, coordinador territorial d'Uni¨® de Pagesos, assegura que les alternatives s¨®n escasses per als ramaders afectats. ¡°Tenim dues opcions: o tractar els purins a la mateixa granja [amb separadors de residus s¨°lids i l¨ªquids, que redueixen el volum dels detritus] o portar-los lluny¡±. El cost de l'operaci¨® dep¨¨n en bona mesura de la zona. ¡°A Lleida est¨¤ relativament a prop, a 20 quil¨°metres, per¨° a la comarca d'Osona ¨¦s dram¨¤tic, perqu¨¨ se n'han de rec¨®rrer 60¡±, afirma Mencos.

Eudald Rif¨¤, membre del Grup de Defensa del Ter, apunta que la clausura de les plantes de tractament afavoreix els abocaments

Un altre problema afegit ¨¦s que per dipositar els detritus fora de l'explotaci¨® cal obtenir els permisos necessaris. ¡°Fa sis mesos que estem esperant per obtenir la validaci¨® del Departament per als nous plans de gesti¨® de purins¡±, lamenta Mencos, que explica que aquests programes s¨®n necessaris per autoritzar els contractes que els ramaders signen amb els propietaris dels terrenys als quals traslladen els residus. El representant d'Uni¨® de Pagesos tamb¨¦ assegura que les l¨ªnies d'ajudes per pagar la maquin¨¤ria de reducci¨® de residus ¡°no han sortit fins fa quatre dies¡±.

Joan G¨°dia, sotsdirector general del Departament d'Agricultura, sost¨¦ que les solucions que Agricultura ha donat a les 438 explotacions afectades pel tancament de les plantes han contribu?t a reduir l'impacte contaminant dels purins.

Agricultura ha concedit llic¨¨ncies per a l'obertura de 31 granges porcines des del tancament de les instal¡¤lacions

G¨°dia enumera les mesures: ¡°Una ¨¦s la substituci¨® de pinsos perqu¨¨ redueixin els seus nivells de nitrats entre un 30% i un 35%. En 173 casos m¨¦s, donem ajudes als ramaders que instal¡¤lin maquin¨¤ria per separar els residus s¨°lids dels l¨ªquids, que redueixen entre un 20% i un 30% el volum¡±. G¨°dia assegura que aquesta l¨ªnia de finan?ament cobreix el 60% del valor de la m¨¤quina. En la resta d'explotacions han obert un programa d'ajudes ¡°per finan?ar la instal¡¤laci¨® de sistemes semblats a petites depuradores¡±. Ricard Par¨¦s, director de l'Associaci¨® Catalana de Productores de Porc¨ª, coincideix amb Agricultura: ¡°La major part dels purins s'han pogut reconduir. La gent ha tingut temps per gestionar-los d'una altra manera¡±.

Des del tancament de les instal¡¤lacions de tractament de purins, Agricultura ha concedit llic¨¨ncies per a l'obertura de 31 granges porcines. Rif¨¤ sost¨¦ que bona part dels permisos per l'obertura de noves explotacions van ser, en realitat, autoritzacions per ampliar finques m¨¦s petites o en des¨²s. ¡°Es fa per estalviar-se tr¨¤mits. Legalment, ¨¦s dif¨ªcil construir una granja de nou¡±. El membre de l'associaci¨® ecologista posa com a exemple l'obertura d'un recinte amb capacitat per 2.000 truges al municipi de Sant Mart¨ª d'Albars (Barcelona). ¡°Era una explotaci¨® de cabres, que van ampliar¡±, explica.