Un de cada quatre contractes de les ETT tenen nom¨¦s un dia de durada

Les empreses de treball temporal (ETT) que operen a Catalunya van viure el 2014 el seu millor any des que va comen?ar la crisi el 2007, amb un augment d'activitat que no experimentaven des de fa una d¨¨cada. El sector va signar 71.276 contractes m¨¦s que l'any anterior i va tancar l'exercici amb un saldo de 468.552, segons les dades del Departament d'empresa. La patronal, els experts, els sindicats i les mateixes ETT coincideixen que les xifres evidencien que l'economia millora, per¨° tamb¨¦ que la temporalitat es comen?a a consolidar i que el mercat laboral tal com el coneix¨ªem ha desaparegut. No endebades un de cada quatre contractes va tenir com a durada un dia o menys i m¨¦s de la meitat no van superar els 10 dies.

Despr¨¦s d'anys de creixement, el negoci de les ETT va caure en picat un 45 % entre 2007 i 2009 provocant que una de cada 10 abaix¨¦s la persiana a Catalunya. La professora del Departamentt de Direcci¨® i Organitzaci¨® de Persones d'Esade, ?ngels Valls, explica que en moments de crisis s'acomiada primer aquest tipus de personal pel sobrecost que suposa: ¡°Guanya igual que un treballador de plantilla perqu¨¨ la llei obliga que se li apliqui el mateix conveni, al qual se suma el benefici de l'ETT¡±. El 2009, no obstant aix¨°, hi va haver un punt d'inflexi¨® i la seva activitat es va reanimar gr¨¤cies als contractes de 10 dies o menys. Fa vuit anys, suposaven el 29 % del total. Avui, el 51%.

¡°Les plantilles s'han redu?t tant que si hi ha una baixa, s'ha de cobrir. Una cosa que no es feia pocs anys enrere¡±, explica Miriam Huertas, gerent Senior de Page Personnel. Afirma que el repunt es deu a dos motius: ¡°Les empreses necessiten gent, per¨° el pols de l'economia no els d¨®na prou confian?a per aventurar-se a contractar de forma directa. No saben si seguiran necessitant aquesta persona d'aqu¨ª a vuit mesos. O les seves plantilles han estat congelades en la planificaci¨® anual i no poden contractar. Recorren a una ETT perqu¨¨ aix¨ª l'empleat es compta com una despesa i no un actiu¡±.

La portaveu a Catalunya de la patronal Fedett, Araceli Berrocal, ¨¦s prudent a l'hora de valorar si el sector ha ven?ut la crisi: ¡°L'activitat comen?a a despertar. Per¨° la morositat augmenta. I si abans cobr¨¤vem a 30 dies, ara pot allargar-se fins als sis mesos. Pr¨¤cticament, financem les empreses perqu¨¨ paguem puntualment els salaris, per¨° elles ens ingressen els diners molt despr¨¦s¡±.

Els sindicats denuncien que la crisi ha disparat la precarietat

La secret¨¤ria de Socioeconomia de CCOO, Cristina Faciaben, considera que la reactivaci¨® de les ETT ¨¦s un indicador que l'economia creix: ¡°Per¨° no la feina. Les taxes de desocupaci¨® s¨®n encara molt altes¡±. Afegeix que el gran volum de contractes de menys d'un dia, que en els ¨²ltims cinc anys va passar de 70.183 a 118.330, demostra ¡°una especulaci¨®¡± de les empreses sobre la seva activitat. ¡°I el m¨¦s preocupant ¨¦s que s'estan cobrint llocs estructurals. Aquesta recuperaci¨® no ens portar¨¤ al mateix mercat de treball anterior a la crisi, sin¨® a un molt m¨¦s precari¡±.

Les ag¨¨ncies temporals defensen, per contra, que ha augmentat molt durant l'¨²ltim any el nombre de persones que col¡¤loquen en centres de treball i despr¨¦s aconsegueixen quedar-s'hi. ¡°Actuem com un per¨ªode de prova¡±, assegura V¨ªctor Tatay, director regional d'Adecco a Catalunya. ¡°?s cert que el mercat laboral ha millorat aquest any. Que hi hagi contractes de durada tan curta no significa que s'hagi precaritzat, simplement respon a la necessitat de les empreses¡±, afirma.

¡°Ara el client mesura molt b¨¦ la for?a laboral que necessitar¨¤¡±, confirma la directora d'operacions de Synergie, Silvia Balcells. Aquesta empresa va incrementar la contractaci¨® el 33 % el 2014 i la seva divisi¨® internacional es va disparar. ¡°Abans costava molt trobar gent per treballar a l'estranger. Ara, cada vegada hi ha m¨¦s persones disposades¡±, assegura.

La mobilitat ¨¦s una altra caracter¨ªstica d'un nou mercat laboral al qual ¨¦s millor acostumar-se, aconsella la coordinadora acad¨¨mica del M¨¤ster en Recursos Humans de la Universitat Pompeu Fabra, Yolanda Portol¨¦s: ¡°El concepte d'ocupaci¨® ha canviat, no tornar¨¤ a ser el d'abans. Cal substituir estabilitat i seguretat a la feina per capacitat d'adaptaci¨®. Ara, la incertesa i el dinamisme acompanyaran la nostra carrera professional¡±, assegura.

El secretari de Salut Laboral del sindicat CGT, Alex Tisminetzky, no creu que la tend¨¨ncia a fer contractes molt curts canvi?. ¡°S'imposa un nou mercat amb ocupacions m¨¦s curtes, m¨¦s prec¨¤ries i m¨¦s mal pagades que donaran com a resultat pensions m¨¦s baixes¡±. Denuncia que ¡°la temporalitat i la precarietat s¨®n un projecte pol¨ªtic de la classe dirigent¡± i nega que el repunt de les ETT mostri la sortida de la crisi: ¡°Volen una classe treballadora atomitzada i sense drets. Aix¨° ha arribat aqu¨ª per quedar-se¡±.