El sentit de pa¨ªs contra el sentit de l¡¯humor

La vida de politertuli¨¤ ja deu ser prou dura perqu¨¨, a sobre, vingui un foteta com en Cristian Segura a tocar el que no sona. Com s'atreveix a no valorar la feina incansable que fan pel poble dos t¨°tems del proc¨¦s com Pilar Rahola i Xavier Sala i Mart¨ªn! Hauria d'agrair-los que combinin la seva tasca professional (escriptora i periodista, ella; professor a la Universitat de Columbia, ell) amb la il¡¤luminaci¨® popular, el regal d'arguments que permeten a qualsevol catalanet humil defensar-se a les sobretaules i al bar, presumint de fugir del t¨°pic gr¨¤cies a l'artilleria que li han donat generosament els seus ¨ªdols.

Per aix¨° quan arriba en Segura i els etziba que ella ¨¦s la mare carbassera i ell un patriota a Guinea Equatorial tots dos reaccionen amb una indignaci¨® desmesurada, pr¨°pia d'una cr¨ªtica inesperada i mal digerida. Us imagineu que a mitja tert¨²lia sobre Podem aparegu¨¦s Pablo Iglesias i els colpeg¨¦s amb la cueta repetidament? El retrat d'en Segura els ha caigut d'una manera similar.

Primer va comen?ar Rahola, la primera a ser v¨ªctima de la ploma d'en Segura, per¨° l'incendi no va passar de foc d'encenalls. La mestressa de can Cun¨ª considerava que a l'article hi havia un error, i s'havia d'esmenar, m¨¦s enll¨¤ de no encaixar b¨¦ la cr¨ªtica: "Que m'insultis no m'importa. Forma part de la teva llibertat. Per¨° podries estalviar-te les mentides. Gr¨¤cies", dispara @RaholaOficial. "On ¨¦s l'insult? Apunta'm les mentides, per favor. Ho confirmem i fem una fe d'errades. Gr¨¤cies!", respon @CristianSeguraA. Rahola no en t¨¦ prou amb l'oferiment, insisteix que se sent insultada: "Tot el retrat ¨¦s un menyspreu, per¨° ¨¦s la teva opini¨® i el teu dret". La cosa s'arregla a mitges: l'article s'actualitza amb les puntualitzacions de Rahola per¨° ning¨² la treu de pensar que ha estat vexada pel periodista.

La s¨¨rie d'El proc¨¦s ¨¦s una gran tert¨²lia va continuar amb Enric Juliana, que ho va entomar amb eleg¨¤ncia: "Un retrat de @CristianSeguraA amb ploma ben esmolada. 'El mite de Lampedusa'. Salutacions a l'autor i a @lbassets", piulava. ?s clar que ell juga amb avantatge: Lampedusa ¨¦s a Enric Juliana el que Justin Bieber a les seves fans, i veure's en un mateix titular deu fer il¡¤lusi¨®. El pen¨²ltim al¡¤ludit, Paco Marhuenda, no en va dir res: ¨¦s clar que a ell, pobre, mai el deixen parlar perqu¨¨ el professor-moderador sempre li t¨¦ mania.

La reacci¨® m¨¦s contundent va venir de Xavier Sala i Mart¨ªn, l'¨²ltim a passar per la galeria de tertulians d'elpais.cat. A l'economista no li va agradar gens que en Segura expliqu¨¦s que havia defensat la democr¨¤cia per a Catalunya des de Guinea Equatorial, pa¨ªs on la democr¨¤cia ¨¦s, com les americanes negres a l'armari de l'economista, una heretgia. "Estudio la competitivitat de TOTS els pa?sos i faig confer¨¨ncies per tot el m¨®n. El govern de Guinea MAI m'ha convidat" (les maj¨²scules s¨®n seves, com volent posar ¨¨mfasi). Tot i que l'article nom¨¦s es dedicava a constatar una realitat ¨Cque havia entrat a la r¨¤dio des de Guinea per carregar contra la manca de democr¨¤cia a la UE a l'hora de parlar del proc¨¦s catal¨¤¨C, l'al¡¤ludit va sentir que l'atac anava m¨¦s enll¨¤: "Si per fer una confer¨¨ncia a Guinea s¨®c c¨°mplice d'Obiang, @CristianSeguraA devia ser c¨°mplice de la dictadura Xina per treballar a Beijing", diu, com qui ha trobat la f¨®rmula de la sopa d'all, i sentencia: "Repugnant associaci¨®, indigna d'un diari seri¨®s. un nivell molt baix, @CristianSeguraA, un nivell molt baix". De la desqualificaci¨® argumental va passar a la personal: "Aix¨° mostra qui i com ets: els paral¡¤lelismes est¨²pids nom¨¦s reflecteixen l'estupidesa de qui els fa, @CristianSeguraA". Una frase com la que va popularizar Forrest Gump, "tonto ¨¦s el que fa tonteries", passada pel sed¨¤s de Columbia.

La claca salaimartinera va ajudar el seu ¨ªdol a combatre en Cristian, per¨° tamb¨¦ els seguidors del periodista (diguem-ne?segurates) van defensar-lo de les invectives. "El dia que els unionistes doneu arguments en lloc d'atacs personals comen?areu a semblar civilitzats", li etzibava @albert_queralto a Cristian Segura. La primera ofesa pel periodista, @RaholaOficial, tamb¨¦ sortia al rescat del seu company d'ones: "Deixa-ho c¨®rrer. S'alimenta de la provocaci¨®". Des de la banda dels segurates, @XavierFina posava en contradicci¨® Sala i Mart¨ªn: "Hi ha una mena de liberal que s'omple la boca de llibertat d'expressi¨® per¨° contesta amb insults un article cr¨ªtic i educat". I @recatacrec reblava: "#totssomCristianSegura".

Twitter ¨¦s un camp f¨¤cil de jugar: els que suporten poc la cr¨ªtica poden bloquejar l'interlocutor per evitar que els arribi qualsevol mat¨ªs contestatari amb el seu discurs, i il¡¤luminar les seves mencions de felicitacions, ensabonades i creixements d'ego. Un exercici de selecci¨® saludable per evitar els obsessius en la cr¨ªtica per¨° que, si se n'abusa, es converteix en una arma d'a?llament de la realitat. I despr¨¦s passa el que passa: que al primer article cr¨ªtic que no riu les gr¨¤cies es reacciona com si una horda comunista t'hagu¨¦s cremat l'armari. Sala i Mart¨ªn i Pilar Rahola s'han fet un nom entre la catalanor pel seu sentit de pa¨ªs. Per¨° el sentit de pa¨ªs i el sentit de l'humor no han de ser incompatibles, o per dir-ho en un esl¨°gan tipus ANC: sense irrever¨¨ncia no hi ha independ¨¨ncia.