Una ciutat de ¡°papanatas¡±

El pare volia que fos notari o registrador de la propietat, a triar amb el germ¨¤ gran, per¨° ell sort¨ª un dels millors periodistes que ha donat mai Catalunya. Aix¨° s¨ª, amb una fina intu?ci¨® per l¡¯urbanisme de Barcelona. Un dia, agaf¨¤ un pl¨¤nol de la ciutat creixent, tra?¨¤ amb llapis vermell una ratlla de nord a sud que passava pel passeig de Sant Joan i un altra d¡¯est a oest per la Gran Via, i li digu¨¦ al pare que es vengu¨¦s tots els terrenys que tingu¨¦s a la dreta i es concentr¨¦s a comprar-ne a l¡¯esquerra, que la ciutat bategaria all¨¤. El pare es mir¨¤ aquell bufa n¨²vols aprenent de filosofia per¨° li va fer cas i enfort¨ª la butxaca.

Queda clar que Agust¨ª Calvet, Gaziel, estimava la seva ciutat. En s¨®n una mostra les seves mem¨°ries, Tots els camins duen a Roma (Proa, que les recuper¨¤ al setembre amb un cautel¨®s tiratge de 1.200 exemplars, n¡¯ultima mil m¨¦s), i tamb¨¦ que la gran Barcelona i les seves perip¨¨cies foren un dels leitmotiv dels seus articles period¨ªstics m¨¦s reeixits, com demostra La Barcelona de ayer. Estampas y cr¨®nicas (1919-1933), apareguts a La Vanguardia (Libros de Vanguardia).

Aplec in¨¨dit que Gaziel deix¨¤ preparat i que el fil¨°leg-fura Jordi Amat ha trobat i editat, el llibre ¨¦s una petita joia per a tot amant de Barcelona, malgrat que Gaziel renya i mostra un malhumor que no ¨¦s m¨¦s que el desencant per una ciutat que podia haver estat i no fou. La culpa ¨¦s tant dels seus conciutadans com de les elits rectores. Amb el to del Larra dels articles de costums, els critica fins i tot la falta de netedat en acudir als espectacles (¡°todo el mundo va as¨ª, con el mismo traje de diario, sin quitarse el polvo de los zapatos, muchos hombres sin rasurarse. En Barcelona (¡­) se pasa bonitamente del almac¨¦n a la platea, sin lavarse las manos (¡­), el que tiene ganas de escupir, escupe; este da unos formidables bostezos; ese se suena a cabezadas; el de m¨¢s all¨¢ se rasca el cogote o se ali?a el pabell¨®n de la oreja¡±; abril de 1919). Per descomptat, tamb¨¦ fustiga la p¨¨rdua de la identitat barcelonina, li molesta la ja uniformadora modernitat de la creixent societat de masses. Ho far¨¤ amb ironia i un deix que recorda l¡¯Stefan Zweig d¡¯El m¨®n d¡¯ahir.

Precisament perqu¨¨ ¨¦s un excel¡¤lent representant d¡¯aquell gran i incompr¨¨s exercici de funambulisme que fou el periodisme d¡¯orientaci¨®, Gaziel tamb¨¦ dispara cap amunt, a la burgesia, comen?ant per Puig i Cadafalch, llavors (1922) president de la Mancomunitat, a qui per la seva condici¨® d¡¯arquitecte l¡¯Ajuntament encarreg¨¤ d¡¯urbanitzar la pla?a de Catalunya, ¡°verdadero zoco africano¡±. Un il¡¤lustre que viu en un magn¨ªfic i reformat edifici al carrer Proven?a, per¨° que en canvi no s¡¯ha asfaltat el seu tros de vorera, un aut¨¨ntic fangar como li recrimina Gaziel. No ha de sorprendre: en diversos textos, el periodista critica que a Barcelona falta, entre altres coses, ¡°que los ricos aprendan a serlo: (¡­) un burgu¨¦s de Barcelona es imposible codearlo, en su vida, sus gustos, sus aficiones intelectuales y art¨ªsticas, su amplitud de horizontes, y sus anhelos de elevaci¨®n, con otro de Hamburgo, de M¨¢nchester, de Mil¨¢n, de Lyon o de Bruselas¡±.

La administraci¨® tampoc queda b¨¦. L¡¯excusa grossa la donar¨¤ el balan? de l¡¯Exposici¨® de 1929: malgrat que ha escrit que Madrid ¨¦s millor metr¨°poli que Barcelona perqu¨¨ ha planificat amb m¨¦s seny i aqu¨ª predomina l¡¯individualisme arquitect¨°nic, Gaziel no s¡¯est¨¤ de demanar a Primo de Rivera que l¡¯Estat ajudi a cobrir les despeses d¡¯un esdeveniment internacional. La liquidaci¨® ser¨¤ de 510 milions de pessetes: es va dir que costaria 250 milions. Els barcelonins pagaran la festa de 15 milions durant 34 anys. ¡°?Por qu¨¦ este catastr¨®fico Tratado de Versalles ha sido confeccionado y conducido con tanto sigilo?¡±, pregunta. ¡°?Somos unos papanatas! Lo que engull¨ªan los sumideros de las cascadas, no era agua, sino oro puro¡±, es queixa d¡¯una situaci¨® que hipotecar¨¤ durant tres generacions la vida dels barcelonins (febrer de 1931). Reclamava en un altre article, parlant de la xacra de l¡¯anarquisme, que a Barcelona li faltava ¡°decencia colectiva¡± (gener de 1933). L¡¯actualitat de la ciutat d¨®na al llibre, a sobre, una vig¨¨ncia tristament extraordin¨¤ria.