Fotografies de grans mestres resumeixen la vida de la ciutat des del 1855
Tots els barris de la capital catalana engalanen els carrers durant la festa major. La decoraci¨® del barri de Gr¨¤cia ha obtingut tanta popularitat que, des dels anys vint, s'organitzen concursos que han arribat fins ara.Antonio MatarranzA l'inici del segle XX, els vaixells de passatgers adquireixen grans dimensions. Els transatl¨¤ntics m¨¦s prestigiosos s¨®n rebuts amb gran expectaci¨® als ports. Aquests mastodonts repliquen l'estructura social en miniatura, ja que separen els passatgers segons el seu estatus: els rics van en primera classe; els turistes, en segona; els emigrants i els m¨¦s humils, en tercera.Autor desconegutLa d¨¨cada dels anys vint va estar marcada tant per la lluita obrera ¨Cque arrenca amb la vaga general del 1917¨C com per les grans celebracions. La pla?a de Catalunya, nus central de la capital catalana, ha estat des de sempre escenari idoni per a festes, protestes o manifestacions. A la foto, un ball col¡¤lectiu realitzat durant aquells anys.Alexandre MerlettiAls anys 20 es desferma la bogeria pels banys de mar, gr¨¤cies a les recomanacions dels metges. La gent va comen?ar a gaudir de la platja de la Barceloneta, aix¨ª com de la platja de Sant Sebasti¨¤, al Poblenou, la primera que va acceptar banyistes de tots dos sexes. ?s el moment en qu¨¨ tamb¨¦ es fan populars piscines privades com la de la imatge, que pertany al Gran Casino de Sant Sebasti¨¤.Autor desconegutEl franc¨¨s Lucien Rosin va muntar un negoci de postals a la Rambla de Santa M¨°nica, l'¨²ltim tram de la Rambla, a tocar del mar. El lloc, que apareix retratat sota un aiguat, venia imatges que es van convertir en un testimoni de la Barcelona d'aquella ¨¨poca.Autor desconegutEl teatre Circ Olympia va ser durant anys la sala de festes m¨¦s popular de la ciutat. Acollia boxa, circ, concerts de jazz, n¨²meros de revista i tot tipus d'espectacles. Un d'ells va ser el concurs de resist¨¨ncia, en qu¨¨ les parelles havien de ballar xarleston fins a l'extenuaci¨®, com es veu a la fotografia. Despr¨¦s de la Guerra Civil, l'edifici es va reciclar com a cinema i va funcionar durant alguns anys. No obstant aix¨°, el van acabar demolint el 1947.P¨¦rez de RozasEls canvis pol¨ªtics es van deixar notar, i molt, a la llista de carrers barcelonina. El carrer batejat originalment com 'Gran Via Diagonal' va passar a anomenar-se '14 d'abril' durant els anys de la Segona Rep¨²blica i 'General¨ªsimo Franco' en les gaireb¨¦ quatre d¨¨cades del franquisme. El 1979 la llista de carrers va prendre el seu nom actual, 'Diagonal'. Aquesta imatge es va capturar en aquest carrer.P¨¦rez de RozasDe cara a la Gran Exposici¨®n Universal del 1929, Barcelona rep la seva primera gran onada migrat¨°ria i s'embarca en una s¨¨rie d'obres de modernitzaci¨® que canviaran el seu aspecte. Entre els projectes d'aquells anys s'inclouen l'estaci¨® de Fran?a, la pla?a d'Espanya i la urbanitzaci¨® de Montju?c.Leopoldo Plasencia PonsAls anys cinquanta es consolida la ind¨²stria automobil¨ªstica, de manera que cada vegada hi ha m¨¦s cotxes circulant pels carrers de la ciutat. Les antigues llambordes que adornaven la capital catalana van anar decaient al ritme amb qu¨¨ proliferaven els tubs d'escapament.Leopoldo Pom¨¦sAls anys seixanta i setanta s¨®n els de l'arribada de les minifaldilles, les turistes en biquini i les vespes. Les cases s'omplen de televisors en blanc i negre que retransmeten com l'home posa un peu a la Lluna. El fot¨°graf franc¨¨s Plossu va fotografiar diverses joves a la ciutat a la fi del franquisme: els pantalons de campana i les samarretes escotades preludien el canvi d'¨¨poca.Bernard PlossuAmb l'arribada de la democr¨¤cia, el color torna als carrers. Celebracions com el Carnaval, prohibit durant anys, tornen a donar vida a les nits barcelonines. El popular passeig de Gr¨¤cia es mostrava noct¨¤mbul i amb clarobscurs en aquesta imatge del fot¨°graf Francesc Catal¨¤-Roca realitzada el 1982.Francesc Catal¨¤-RocaLa democr¨¤cia va portar la llibertat, i aix¨° va quedar reflectit especialment al Paral¡¤lel, l'avinguda m¨¦s irreverent de la ciutat. En aquesta zona es concentraven 'music halls', cabarets, teatres i locals bohemis. Bona part de les llums de ne¨® es van anar apagant a finals dels vuitanta i principis dels noranta.Carlos de Andr¨¦sLa Vila Ol¨ªmpica s'erigeix a l'antiga zona industrial d'Ic¨¤ria, al Poblenou, en homenatge a l'illa ut¨°pica creada pel fil¨°sof socialista franc¨¨s ?tienne Cabet. La platja guanyada al mar en aquesta zona es va batejar com a Nova Ic¨¤ria. A les platges arriba tamb¨¦ un fenomen que ha marcat a la ciutat en els ¨²ltims anys: el turisme massiu.Jos¨¦ Mar¨ªa AlguersuariLa Casa Mil¨¤, coneguda com la Pedrera, edifici modernista d'Antoni Gaud¨ª acabat el 1910 i amb unes ondulacions fascinants i org¨¤niques que l'han convertit en tot un s¨ªmbol de Barcelona, juntament amb una altra de les construccions de l'arquitecte: la Sagrada Fam¨ªlia.Juan Manuel Castro PrietoEl Parc de la Ciutadella va ser construcci¨® militar, jard¨ª i parc. Tamb¨¦ va acollir l'Exposici¨® Universal, ¨¦s seu del Parlamento i alberga el Zoo de la ciutat. Un exemple del car¨¤cter burg¨¨s de Barcelona, amb les seves refinades escultures, el seu llac i els seus jardins inspirats en el jard¨ª de Luxemburg de Par¨ªs.Txema SalvansEl telef¨¨ric que comunica el port amb Montju?c ¨¦s un mirador en moviment sobre tota la ciutat. Va ser constru?t per a l'Exposici¨® Universal del 1929 i encara segueix funcionant. A la fotografia destaca el vermell intens de la cabina n¨²mero 2.Mariano HerreraBarcelona balla al ritme de festivals com el Primavera Sound, de m¨²sica contempor¨¤nia, i el S¨®nar, refer¨¨ncia de la m¨²sica electr¨°nica.Nicolas LafamourLes protestes socials i la seva empremta a la ciutat, que ha viscut alguns aldarulls violents durant la recent crisi econ¨°mica. Un dels moments de m¨¦s tensi¨® va ser la vaga general del 29 de mar? del 2012, quan es van produir destrosses en comer?os, bancs i vies p¨²bliques.Kike del OlmoL'espectacular imatge 'Les Rambles i Karin' serveix com a portada al llibre, editat per La F¨¢brica i l'Ajuntament de Barcelona, que recorre en imatges la vida de la ciutat des del 1855 fins a l'actualitat.Leopoldo Pom¨¦s
