L¡¯¨¤lbum del ¡®bateig¡¯ de Barcelona

El 1892, els su?ssos Oscar Hauser i Adolf Menet, experts en arts gr¨¤fiques instal¡¤lats a Madrid, amb prou feines van vendre unes 500 targetes postals il¡¤lustrades. Deu anys despr¨¦s, el 1902, ja en tenien una col¡¤lecci¨® de 1.300 diferents i en tiraven 500.000 unitats al mes. Just aquell 1892 havien comen?at a fer-ne de dedicades a Barcelona. Seva ¨¦s la que est¨¤ considerada com la m¨¦s antiga de la ciutat, de 1894. Primers a imprimir targetes d¡¯aquesta mena a Espanya, ells mateixos feien la fotografia i, en el cas de la capital catalana, retrataven els edificis que creien que configurarien el nou skyline de Barcelona.

Un altre estranger, el fot¨°graf itali¨¤ Alexandre Merletti, tenia un criteri semblant, per¨° l¡¯aplicava a imatges per vendre a diaris i revistes: amb moto i tricicle trucats per ell mateix i duent una immensa escala plegable, anava de pressa per ser testimoni gr¨¤fic de la muni¨® de coses que li semblaven cabdals que passaven a la ciutat. I des dels temps de Hauser i Menet en passaven un fotimer, de coses: la construcci¨® de l¡¯Eixample, l¡¯esclat de Modernisme i el Noucentisme, la febre d¡¯or fruit de la Gran Guerra, la dictadura de Primo de Rivera, l¡¯Exposici¨® Internacional de 1929, la proclamaci¨® de la Rep¨²blica i l¡¯Estatut, els Fets d¡¯Octubre... Segurament la gent volia veure els canvis que en part protagonitzaven i, d¡¯alguna manera, retenir-los. El bo i millor dels particulars ¨¤lbums d¡¯aquells fot¨°grafs es pot resseguir ara en dos llibres: Barcelona 1900. Postals de Hauser y Menet (Efad¨®s / Ajuntament de Barcelona), i La Barcelona d¡¯entreguerres 1914-1936. Fotografies dels Merletti, tamb¨¦ editat per Efad¨®s i el consistori, per¨° amb el suport de l¡¯Institut d¡¯Estudis Fotogr¨¤fics de Catalunya, als arxius del qual hi ha els 6.500 negatius (la majoria, clix¨¦s de vidre) de Merletti pare i el seu fill, Camil. Entre els dos volums, un fris de gaireb¨¦ mig segle de com es construeix una ciutat i com la viu la gent que la conforma.

Barcelona, embogida, no parava de girar sobre si mateixa des de finals del XIX. L¡¯Eixample era, el 1860, el solar m¨¦s gran en una ciutat aix¨ª a tot Europa, a tocar en el temps de l¡¯Exposici¨® Universal de 1888, un projecte gegant¨ª que oblig¨¤ l¡¯alcalde Rius i Taulet a posar-se al capdavant per dur-lo a terme; ho recorda el periodista Llu¨ªs Permanyer, notari de luxe de les imatges del llibre de Hauser i Menet, de qui Ramon Pla fa una petita introducci¨®.

Hauser i Menet fixen en les seves postals el que ser¨¤ el futur ¡®skyline¡¯ de la ciutat

Les voltes maregen: per aix¨°, el doctor Salvador Andreu, el Pastilletes per l¡¯¨¨xit del seu medicament, s¡¯empesca colonitzar el Tibidabo, amb torres luxoses pel cam¨ª, un funicular i, a dalt, un parc d¡¯atraccions amb hotel i restaurant de luxe. Triomf¨¤: una postal recull una Collserola pelada i la cicatriu del funicular, mentre una altra mostra un fastu¨®s pavell¨® per acollir la reina regent durant la seva estada el 1888. El projecte del Parc G¨¹ell, encarregat a Gaud¨ª, fracassa, mentre la junta de l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s rebutja traslladar-se des d¡¯on era, a tocar del Teatre Principal, fins a Rambla avall, al Palau Moja, a Portaferrissa, perqu¨¨ ¡°era lluny¡±.

Envoltat de tanques i arbres raqu¨ªtics, el monument a Colom (1888) no semblava tenir sort amb l¡¯avinguda del seu nom, des¨¨rtica segons les imatges s¨¨pia dels su?ssos: els barcelonins la batejaren com ¡°el passeig de les escombres¡±, per les esquifides palmeres plantades, que no feien ombra. Per la mateixa ra¨®, la pla?a de Catalunya que Cerd¨¤ mai va preveure tenia per malnom ¡°la pla?a dels apis¡±, pel seu arbrat min¨²scul que tampoc protegia de la solana.

Hauser i Menet tenen bon nas: retraten l¡¯opulent Duana Nova (1902); l¡¯impressionant pont de la secci¨® mar¨ªtima de l¡¯Exposici¨® de 1888 fabricat a La Maquinista; el Palau de les Belles Arts, enderrocat despr¨¦s de la Guerra Civil per vendre¡¯n el ferro; el Palau de Just¨ªcia, que trig¨¤ 21 anys a fer-se i que acab¨¤ m¨¦s solemne que modernista, com el defineix Permanyer, i el Parc de la Ciutadella, aquest ben valorat pels barcelonins. De mans militars a propietat municipal gr¨¤cies al general Prim, la manca de parcs i espais oberts i passejables a la ciutat el feren molt popular, com la pla?a davant l¡¯edifici de l¡¯antic arsenal, avui seu del Parlament, irreconeixible en color s¨¨pia; o amb el parc zool¨°gic, amb l¡¯elefant que la gent batej¨¤ com Avi perqu¨¨ no sabien pronunciar el seu veritable nom, Baby.

Un robatori apart¨¤ Merletti de la foto i el port¨¤ a Barcelona; un altre el torn¨¤ a l¡¯ofici

La cru?lla de Tetuan-passeig de Sant Joan est¨¤ abandonada, malgrat la dotzena de persones immortalitzades. ¡°T¨¦ ¨¤nima de carretera¡±, digu¨¦ del passeig el periodista i escriptor Llu¨ªs Capdevila, frase que Permanyer tradueix urban¨ªsticament: l¡¯amplada exagerada i la manca d¡¯edificis representatius i alts expliquen, segons el cronista, la sensaci¨®. Una cosa semblant al que li ha passat a la pla?a de Catalunya, i que va estar a punt de patir la de la Universitat. Cerd¨¤ volia l¡¯edifici acad¨¨mic al carrer de Wellington, on anirien les casernes i que avui ocupen depend¨¨ncies... de la Universitat Pompeu Fabra. Elias Rogent, autor de l¡¯edifici inspirat en la Biblioteca Estatal de Munic, s¡¯encaparr¨¤ a fer-la on ha estat sempre.

La instant¨¤nia de Portal de l¡¯?ngel amb el carrer Fontanella, en canvi, ¨¦s una de les v¨¤lvules del cor de la nova Barcelona, la frontissa amb l¡¯Eixample, com detecta la parella su?ssa: ¨¦s el punt de connexi¨® entre l¡¯antic centre hist¨°ric i la sortida de dilig¨¨ncies cap a la ciutat que creix cap a l¡¯Eixample. La vitalitat extraordin¨¤ria de la zona es mant¨¦ avui. All¨¤ hi constru¨ª la seva seu central Telef¨®nica (avui conserva l¡¯edifici). Abans, per¨°, el xamfr¨¤ era magnificat per l¡¯imponent Gran Hotel Restaurant de Inglaterra, que despr¨¦s pass¨¤ a dir-se Majestic Inglaterra, refer¨¨ncia geogr¨¤fica que perd¨¦ quan es trasllad¨¤ al passeig de Gr¨¤cia, on encara hi ¨¦s.

Si un s¡¯hi fixa b¨¦, a la imatge de la cru?lla de Gran Via amb Balmes nom¨¦s hi ha pavimentada mitja vorera, la que pagaven els propietaris; la resta, si feia sol, generava una polsegada que ho deixava tot blanc; si queien quatre gotes, un fangar, cosa que explica que a les porteries de les cases bones hi hagu¨¦s una pe?a per treure¡¯s el fang de les sabates. Tamb¨¦ es veu per asfaltar l¡¯entorn de l¡¯Hospital de Sant Pau el mateix dia de la inauguraci¨®, el 16 de gener de 1930, aquell mastodont sanitari que ocupava nou illes de l¡¯Eixample, uns pavellons que Dom¨¨nech i Montaner va orientar de biaix en relaci¨® amb l¡¯ortogonalitat de les illes de l¡¯Eixample, no per donar-los m¨¦s insolaci¨® o ventilaci¨®, sin¨® per fer la guitza a Cerd¨¤, segons la tesi de Permanyer que al llibre dels Merletti recull l¡¯historiador Daniel Venteo, que contextualitza les imatges.

Hi ha paisatge urb¨¤ a La Barcelona d¡¯entreguerres 1914-1936. Per¨° els Merletti estan m¨¦s pel pols social. Les imatges responen molt al tarann¨¤ del mateix Merletti pare, nascut a Tor¨ª el 1860 en una fam¨ªlia d¡¯industrials t¨¨xtils i que decid¨ª emigrar a l¡¯Argentina. All¨¤ les coses li anaven molt b¨¦, si fem cas al que un becari del diari falangista Solidaridad Nacional, un tal Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, escrivia a l¡¯agost de 1960 en el que durant anys es va considerar el seu debut period¨ªstic: la s¨¨rie Merletti, el fot¨®grafo del medio siglo barcelon¨¦s. Segons el llavors ja madur aprenent de periodista, un mat¨ª Merletti va dipositar cinc quilos d¡¯or al banc; al cap de poc, el director de la sucursal fug¨ª amb el dip¨°sit. Amb 29 anys, Merletti torna a Europa per refer-se del cop i tria Barcelona, posant-se de rellotger al carrer Consolat, tal com biografia per primer cop amb exhaustivitat Pep Parer al llibre. Un altre robatori, on ho torna a perdre tot, el recondueix al cam¨ª fotogr¨¤fic.

Col¡¤laborant per a revistes de Buenos Aires, Madrid o Barcelona (La Hormiga de Oro, entre d¡¯altres), Merletti estalvia i es compra una moto, i despr¨¦s un tricicle motoritzat i un cotxe que va tunejar: maleta per portar les m¨¤quines i espai per a una escala de fusta llarga per a la seva especialitat (p¨²blic assistent a grans actes i espectacles). Un ajudant, la dona (J¨²lia) i, en una primera fase, tamb¨¦ el fill, Camil, fent de laboratoristes, faran cr¨¦ixer la marca Merletti; aquest arriba al zenit amb 49 anys, quan el 1909 treu d¡¯amagat imatges de la pres¨® Model del judici a porta tancada a Ferrer i Gu¨¤rdia pels fets de la Setmana Tr¨¤gica. Primer a utilitzar el gran angular i a oferir punts de vista nous (la imatge de la fa?ana sencera del Palau de la M¨²sica), sovint les imatges no es prenien fins que Merletti arribava i no donava el vistiplau de la composici¨®; ¨¦s probable que aix¨ª ho fes amb la instant¨¤nia on es veuen els fills de Mussolini, Bruno i Victorio, al vaixell itali¨¤ Cesare Battisti, amb qu¨¨ arribaren al port de Barcelona el setembre de 1929. Proper al feixisme itali¨¤, els contactes que hi mantingu¨¦ van facilitar que el seu fill Camil no fos represaliat un cop acabada la Guerra Civil i pogu¨¦s entrar a El Correo Catal¨¢n fins a la jubilaci¨®.

Els Merletti tindran l¡¯instint prou fi per pujar als palaus i baixar a les cabanes, retratant des de l¡¯starlett Jos¨¦phine Baker en la seva estada a Barcelona (setembre de 1927) fins a la popular i infeli? La Monyos de la Rambla, passant per una imatge de l¡¯altar de l¡¯esgl¨¦sia dels Sants Just i Pastor, on es validaven els testaments sacramentals: les ¨²ltimes voluntats que els barcelonins que eren fora de la ciutat o feien de manera oral eren v¨¤lids si tot seguit els testimonis en donaven fe davant l¡¯altar de la Santa Creu abans de sis mesos. Tamb¨¦ recullen la tradici¨® del joc mal anomenat de ¡°matar jueus¡±: els nens feien tant soroll com podien, si podia ser amb matraques, la tarda de Divendres Sant, a l¡¯hora que segons l¡¯Evangeli va morir Jes¨²s: culpa dels romans, per¨° responsabilitat dels jueus, segons es deia quasi fins als anys quaranta.

La Barcelona euf¨°rica (la Primera Guerra Mundial va fer que les comandes d¡¯articles alimentaris i t¨¨xtils es desorbitessin: el blat puj¨¤ a Catalunya un 72% entre 1914 i 1918; les patates, un 90%; a les f¨¤briques es treballava en dos i tres torns...) explica l¡¯eclosi¨® dels grans bars i teatres, brillants en el blanc i negre; tamb¨¦ justifica la proliferaci¨® d¡¯imatges esportives, com la d¡¯un concentrat i elegant Primo Carnera en el vaixell que el duia a Barcelona per enfrontar-se a Paulino Uzcudun a Montju?c el 30 de setembre de 1930, potser el combat de boxa m¨¦s important d¡¯Europa: entre 65.000 i 70.000 persones ompliren aquell cercle perfecte de cadires al mig de l¡¯estadi que immortalitza la imatge.

Tamb¨¦ l¡¯home mosca del carrer Pelai, anunciant la pel¡¤l¨ªcula Tarz¨¢n y su compa?era, al cinema Urquinaona; l¡¯avi¨® de look enllaunat de la Lufthansa (companyia que des de 1928 ja connectava Barcelona amb Basilea, Stuttgart i Berl¨ªn); l¡¯immens morro del Graf Zeppelin, aterrant al Prat (3 d¡¯octubre de 1932), o l¡¯estrena de la sala del Gran Price (cap d¡¯any de 1934, Casanova-Floridablanca) reflecteixen un m¨®n que sembla feli?, gaireb¨¦ fantasi¨®s, com la imatge d¡¯Alfons XIII, amb una part de la fam¨ªlia reial, en un dinar privat sota un arbre (per¨° amb catifa gegant als peus) a casa de l¡¯industrial t¨¨xtil, impulsor un any abans del partit Uni¨®n Mon¨¢rquica Nacional (i segurament per aix¨° futur comte d¡¯Egara), Alfons Sala, a Terrassa el 1919.

Hi ha, ¨¦s clar, espai per a la desgr¨¤cia (un membre de la patronal, a la sala de quir¨°fans, v¨ªctima del pistolerisme amb els sindicats el 1920; les cares de la gent fent cua a R¨¤dio Barcelona pel repartiment gratu?t de 4.000 flassades, el desembre de 1933; la detenci¨® del secretari de Josep Denc¨¤s despr¨¦s dels Fets d¡¯Octubre de 1934)... Per¨° ¨¦s el moment de crear ¡°imperis de l¡¯esperit¡±, com diu Maci¨¤ a l¡¯estrena del Parlament a la Ciutadella. Ho recull la imatge de la gernaci¨® que l¡¯ha anat a rebre despr¨¦s d¡¯aprovar-se l¡¯Estatut a Madrid: la marea humana gaireb¨¦ sepulta el cotxe. Es nota en el sopar de gala amb Aza?a (25 de setembre de 1932), amb 400 comensals i l¡¯himne de Riego i Els segadors aplaudits per igual; en el discurs del mateix Aza?a, sorpr¨¨s i feli?, dos anys despr¨¦s a la Monumental, menut entre 40.000 persones; fins i tot en aquells nens i homes a la manifestaci¨® davant de la Universitat a l¡¯abril de 1936, en favor de la Rep¨²blica. Tres mesos despr¨¦s, Barcelona, el somriure d¡¯aquella gent i, fins i tot, la fotografia ja no serien mai m¨¦s el mateix. Ni l¡¯¨¤lbum.