Amb la cara pagues

Vaig tenir a l¡¯Aut¨°noma un bon professor de periodisme, Jos¨¦ Luis Mart¨ªnez Albertos, avui catedr¨¤tic em¨¨rit de la Complutense madrilenya, que a classe ens advertia: ¡°El problema del periodisme no ¨¦s que es vengui... sin¨® que es regali¡±. Eren els ¨²ltims anys del franquisme. La lli?¨® em ve al cap una vegada i una altra, m¨¦s i m¨¦s. Hi torno a pensar en veure Ciutat morta, el debat al programa .CAT i, aquesta setmana, la cara de Yuri Sarran Jardine en l'entrevista per Skype que li ha fet un dels directors del documental i que publica el quinzenal Directa.

La cosa va de cares. El primer efecte fort que vaig rebre de Ciutat morta me'l van produir les cares, les pintes, l'estil renaixentista punk de Rodrigo Lanza i l'aspecte sense maquillar de les amigues lesbianes i queer de Patricia Heras, entre elles l'elegant i sencera Silvia Villullas. Aquest film extraordinari per tantes raons, tamb¨¦ i sobretot cinematogr¨¤fiques de no-ficci¨®, et confronta d'entrada amb aix¨°: ¡°Est¨¤ vost¨¨ disposat a acceptar aquestes cares, aquestes pintes? Perqu¨¨ si no ho est¨¤, no cal que continu?¡±. De cares va la cosa, i no nom¨¦s pel que eufem¨ªsticament tants comentaristes veig que han decidit de dir-ne ¡°l'est¨¨tica¡±. Sin¨® de cares partides. Hi ha moltes cares partides, aqu¨ª, molta tortura, molt de dolor. I tamb¨¦ molta cara dura.

Perqu¨¨ en ¨²ltim lloc, per¨° no pas el menys important, tamb¨¦ ¨¦s eloq¨¹ent la cara del responsable de comunicaci¨® (ah, la bene?da comunicaci¨®) de la Gu¨¤rdia Urbana el 4-F, un paio que nom¨¦s veure'l engegues a c¨®rrer per si de cas i que, si el sents parlar, no pares de c¨®rrer fins a l'altra punta del m¨®n. O la cara d'un representant sindical de la Gu¨¤rdia Urbana en l'actualitat, o les cares d'un i dos representants de l'Ajuntament de Barcelona, o la cara d'un periodista i tertuli¨¤ objectiu que en el moment dels fets dirigia un diari i no va dir-ne ni piu. Amb la cara paguen.

Recordar no ¨¦s sempre la manera de superar el dolor, sin¨® de tornar a voler morir

Amb la cara paguem tots, de fet. Vost¨¨ tamb¨¦, servidora tamb¨¦. Nom¨¦s que no m'he trobat (encara, i que duri) amb un policia que consideri sospitosos, qu¨¨ s¨¦ jo, el pentinat que duc o els vestits que de tant en tant em poso peti qui peti, i que decideixi que aix¨° ¨¦s delictiu i mereix una bona tongada d'h¨°sties perqu¨¨, com b¨¦ diu l'antrop¨°leg Manuel Delgado en el documental, tenir aspecte diferent atempta contra la higiene p¨²blica, que exigeix que punks renaixentistes i lesbianes i queer desapareguin de la vista. No ¨¦s la meva pinta, per b¨¦ que igual dem¨¤ em transformo en queer per comuni¨® amb les dones del 4-F, o en una Cindy Lauper per comuni¨® amb Patricia Heras, per¨° s¨ª que observo que no est¨¤ ben vist que les seixantines fumem i besem pel carrer al nostre, a la nostra, acompanyant. En fi, quin p¨¤nic.

Si a m¨¦s ets un mulato de Trinitat i Tobago, com ho ¨¦s Yuri Sarran Jardine, et mereixes per aix¨° mateix un bon batan, que diuen a Said¨ª, una pallissa policial que et deixar¨¤ en blanc set anys de la teva vida perqu¨¨ recordar ¨¦s tornar-ho a viure i, digui el que digui la psicologia de manual, recordar no ¨¦s sempre la manera de superar el dolor, sin¨® de tornar a voler morir, com el jove Jardine va desitjar morir en aquella habitaci¨® de comissaria on set policies el van atonyinar amb crueltat el 2007.

Diu Gregorio Mor¨¢n a Ciutat morta que entre les coses m¨¦s al¡¤lucinants d'aquesta hist¨°ria terrible hi ha l'abs¨¨ncia de societat civil que els fets revelen i que el su?cidi de Patricia Heras ha posat sobre la taula, ja que, en efecte, sense la seva mort no haur¨ªem parlat mai del 4-F. No hi va haver ni un periodista en sentit estricte, ni un jutge honest, ni un policia conseq¨¹ent, al¡¤lega Mor¨¢n, que encertadament subratlla que tot plegat recorda una pel¡¤l¨ªcula de les que sovint el cinema nord-americ¨¤ aixeca i mostra al m¨®n, per¨° sense herois morals. Ho subscric, amb un mat¨ªs. Hi ha una escassetat de consci¨¨ncia individual esgarrifosa entre nosaltres. No pot haver-hi societat civil quan la consci¨¨ncia individual ¨¦s com qui diu inexistent en les institucions i en el com¨². No sembla que hi hagi cap Serpico en els nostres cossos policials. I el paio que va llen?ar el test contra el gu¨¤rdia Salas fa vuit anys que est¨¤ amagat perqu¨¨ no vol ¡°pagar els plats trencats¡±.

Ni els metges de l¡¯Hospital del Mar poden permetre's consci¨¨ncia. Ho deuen veure tan sovint, gent emmanillada que els arriba destrossada a cops sense explicaci¨®, que no poden fer res m¨¦s que evitar la mirada dels torturats. Ho suposo, m'ho imagino, m'espanto.

Honor a Xavier Artigas i Xapo Ortega per Ciutat morta i per l'enteresa que mostren aquests dies davant l'exposici¨® als mitjans i la seva parafern¨¤lia. No ¨¦s cap consol, ¨¦s clar, si no serveix per reobrir el cas, com ha denegat aquest dimarts la Fiscalia. Honor a Mariana Huidobro, la mare coratge del noi Lanza. I honor a Jes¨²s Rodr¨ªguez, periodista de la Directa, que ha treballat com un valent fent simplement la seva feina, cosa que el referma com a periodista. Que no es ven, ni es regala.

Merc¨¨ Ibarz?¨¦s escriptora i professora de la UPF