La vena art¨ªstica del Bar?a

Encara m'emociono quan recordo Jos¨¦ F¨¦lix Pons recitar l'Oda a Platko al programa de Pere Escobar a Ona Catalana: ¡°Ni el mar, ni el viento, Platko / rubio Platko de sangre, guardameta en polvo, pararrayos / No nadie, nadie, nadie¡±. Assegurava el locutor que abans dels partits llegia poesia per trobar el to i la pausa de la transmissi¨®, i almenys una vegada es va avenir a elogiar a la r¨¤dio els versos que Rafael Alberti va compondre amb motiu de la final del Campionat d'Espanya que el Bar?a i la Reial Societat van disputar el 1928.

Narc¨ªs Comadira tamb¨¦ va escriure una Oda a Guardiola. Encara que mai no ha estat un aficionat al futbol, el poeta de Girona va mostrar la seva admiraci¨® el 2002 pel futbolista del Futbol Club Barcelona, a qui considerava un ¡°pag¨¨s radical, llaurador impenitent¡±, excel¡¤lent per la seva lucidesa i interpretaci¨® del futbol: ¡°Teixeixes les jugades / del teixit en fas veles que s'inflen / i en sostens l'entramat¡±, glossa l'artista catal¨¤. ¡°Salut, s¨ªmbol del goig mental / de les ci¨¨ncies exactes¡±.

Hi ha multitud de can?ons dedicades al club i a les seves figures des dels temps de Samitier, amic de Chevalier i Gardel. M¨¦s d'un aficionat barcelonista posa el v¨ªdeo amb els gols de Maradona i un tango ¡ªjo prefereixo Calamaro¡ª per combatre la nost¨¤lgia i evocar Diego per despr¨¦s comparar la seva gambeta amb la de Messi. Ning¨² no dubta tampoc que Temps era temps ¨¦s un excel¡¤lent homenatge a Kubala i a l'equip de Les Cinc Copes.

Serrat ¨¦s futbolista i barcelonista i la seva m¨²sica ajuda a estirar el temps en un moment en qu¨¨ s'imposa la cultura instant¨¤nia i al Bar?a li canten bons i dolents, oportunistes o no, hereus alguns de La Trinca i Guillermina Motta. Cap himne no ¨¦s m¨¦s reconfortant en qualsevol cas per renovar la fe cul¨¦ que El cant del Bar?a, lletra de Jaume Picas i Josep Maria Espin¨¤s i m¨²sica de Manuel Valls.

El Camp Nou exigeix sentit d'equip mentre que la llar abona el recolliment i els experiments m¨¦s sorprenents en el seguidor del Bar?a. Em consta, i participo de la idea, que diferents entesos han comparat les millors bandes amb l'equip campi¨® d'Europa a Roma (2009) i Wembley (2011). ¡°El Bar?a de Guardiola ¨¦s en el futbol modern el mateix que el Kind of Blue al m¨®n del jazz¡±, va escriure Toni Molla el 6 de desembre del 2010 a El Peri¨®dico. I continuava: ¡°Davis i Guardiola han trobat un so ecl¨¨ctic i personal que remeten a la mem¨°ria dels mestres per¨° els superen en versatilitat i atreviment¡±.

Sergio Torres va abundar en la mateixa idea en un article publicat a El Pa¨ªs quan l'entrenador era Tito: ¡°La sintonia, la coordinaci¨® i el temps que t¨¦ l'equip s¨®n pur jazz¡±. Molla recordava que quan viatjava i no podia veure el partit tamb¨¦ posava l'¨¤lbum de Kind of Blue i Miles Davis, John Coltrane, Bill Evans, Cannonball Adderley, Paul Chambers i James Cobb el transportaven al Camp Nou.

No hi ha pel¡¤l¨ªcules en canvi que recre?n el joc del Bar?a, potser perqu¨¨ el cinema i el futbol no es porten b¨¦, malgrat les pel¡¤l¨ªcules catalogades per l'il¡¤lustre periquito Carlos Mara?¨®n. Tampoc no va funcionar l'intent de l'angl¨¨s Paul Greengrass (L'ultim¨¤tum de Bourne?i?United 93) de filmar un documental amb gui¨® de John Carlin sobre l'equip de Guardiola. No passa el mateix amb el teatre: s¨¦ de l'obra Cul¨¦kul¨¦, protagonitzada per Miquel Cors i l'autor de la qual ¨¦s Xavier Bosch, estrenada el 1996.

I s'expliquen fins i tot assajos cient¨ªfics com el del f¨ªsic Jorge Wagensberg sobre l'efecte de la passada multiplicadora del futbol blaugrana: ¡°La perfecci¨® no existeix perqu¨¨ ¨¦s inimaginable, per¨° no ¨¦s perfecta perqu¨¨ ¨¦s inassolible, no obstant aix¨° aquest Bar?a persegueix la perfecci¨®¡±, va escriure el 2010. Hi ha hagut molts llibres i relats sobre el futbol, algun il¡¤lustre, com el de Pier Paolo Pasolini a?Il Giorno: ¡°Il calcio ¨¨ un linguaggio con i suoi poeti e prosatori¡±, que em va facilitar l'escriptor Josep Maria Fonalleras.

No nom¨¦s no ¨¦s una frivolitat, sin¨® que el text figura al programa de m¨¤ de l'espectacle Foot-Ball de Cesc Gelabert que es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya. La relaci¨® de la dansa amb el futbol ¨¦s manifesta i resulta fascinant en l'obra del core¨°graf catal¨¤, soci de el Bar?a, exjugador hist¨°ric del CP Sarri¨¤, admirador de Ben¨ªtez i de Kocsis, de Cruyff i de Puyol, encara que per la seva concepci¨® de la dansa i la seva manera de pensar s'assembla m¨¦s a Sergio Busquets.

La Sala Tallers reuneix aficionats a la dansa que semblaven barallats amb el futbol amb seguidors blaugrana que mai no havien presenciat un espectacle de dansa. La barreja ha funcionat igual de b¨¦ tant a la sala com a l'escenari perqu¨¨ Gelabert ha demostrat que futbol i dansa s¨®n manifestacions culturals. El di¨¤leg entre les imatges gravades de jugadors i ballarins amb l'actuaci¨® en directe de la companyia resulta commovedor en moments com el gol de Messi al Getafe.

El treball videogr¨¤fic i el dels int¨¨rprets permet observar que el 10 nom¨¦s mira una vegada a la porteria en la seva llarga carrera (55 metres, 12 segons), musicalment diferenciada amb dos sons, un per quan trepitja la pista i l'altre pel moment en qu¨¨ toca la pilota, rematada amb un xut ajustat al pal de Luis. Hi ha una mirada amb lupa sobre el joc i el ritme ¨¦s tan intens com depurada la t¨¨cnica, d'acord amb la velocitat d'execuci¨® del joc del Bar?a.

El cos i la ment s'associen fins a compondre una funci¨® atl¨¨tica i emotiva, exigent, preciosa per la manera com els protagonistes perceben i es mouen en l'espai, amb i sense pilota, amb o sense moviola. Una fusi¨® art¨ªstica, allunyada de les t¨¤ctiques defensives d'aquells equips que no necessiten la pilota per jugar. Foot-Ball certifica la sensibilitat del Bar?a, el seu bon gust i relaci¨® amb les manifestacions art¨ªstiques ¡ªfins i tot Messi ¨¦s una obra d'art com s'ha vist a Sothbey¡¯s¡ª, tamb¨¦ amb la dansa. No hi interv¨¦ cap ¨¤rbitre, sin¨® que el criteri queda a la merc¨¨ d'un p¨²blic divers, encara que majorit¨¤riament aficionat al Bar?a. Ja ho va escriure Manolo V¨¢zquez Montalb¨¢n: ¡°A les graderies del Bar?a hi ha la Catalunya industrial, la tarragonina, el barcelon¨ª de fires i congressos, els penenes, els gurmets d'end¨ªvies, els gurmets de cant flamenc, Alberti fins i tot, malgrat la seva exiliada dist¨¤ncia, amb el seu poema sobre Platko, gegantesc porter llegendari¡±.